29 de juliol 2013

El patinet

Noves vivències als jocs infantils del parc. El nostre fill de 4 anys sovint hi va amb alguna joguina: una bici, una pilota... Es troba en una fase a mig camí entre el desig de compartir les joguines amb altres xiquets, i  l'innat egoisme que el fa posar nerviós quan veu que un altre els toca; però ho porta bastant bé. Fa uns dies hi va anar amb un patinet "de barra", com li diu ell, negre, lluent, amb uns flames roges que el fan molt xulo i cridaner (ho sé, jo també vaig ser un xiquet). El patinet tenia més d'un pretendent. Un altre xiquet, més gran, de 7 anys, amb decidit caràcter de líder, li diu al nostre fill que no li deixi a un altre xiquet, amb un argument que ens causa una profunda tristesa i desil·lusió: "és moro".
No sóc pessimista, i crec que la humanitat, en general, avança, però potser tenim massa pressa, i desitjaríem que una sola generació canviés radicalment el món.
Però sí, cal ser optimista, perquè al final el nostre fill li deixa el patinet. El xiquet corre, i cau, i s'aixeca.

5 comentaris:

Isabel H. T. ha dit...


no entiendo (por cuestión de idioma talves) si "moro" para tí, es lo mismo que para mí, pero de todas maneras, te encuentro como siempre,yendo más allá de las palabras...

Loreto Giralt Turón ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Loreto Giralt Turón ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Loreto Giralt Turón ha dit...

Encara són massa petits per qüestionar-se el que senten a casa.Per sort, alguns ho faran

Joana ha dit...

Jo espero que el teu nen sigui obert de ment i amb la vostra educació, un dia, entendrà que els "colors de pell" no son gens importants..