Geni i figura

Dilluns passat, durant la trobada mensual dels diLLUMS d’arts al forn, Ricardo Gascon em va comentar una anècdota més del mestre i escriptor Manuel Pérez Bonfill, on demostra un cop més el seu sentit irònic de mirar la vida, l’optimisme, l’humor que comença per riure’s d’un mateix, malgrat les batzegades dels anys i la salut.

Fa uns dies, al Campus de Tortosa, es va presentar el llibre L’Ebre, un riu literari, de Josep S. Cid, una antologia d’autors del territorio que referma l’imaginar del riu, publicat per la URV. El vell professor, que per motius de salut ja acudeix a pocs actes, va coincidir amb Jesús Massip, i aquest és un fragment de la conversa:  .

-On va este vell en gaiato?

-Mira qui parla, en cadira de rodes!

-Lo meu és peresa.

.

La foto de Montse Castellà reflecteix el moment per al record, una lliçó entranyable d’actitud vital que ens dóna qui és mestre per a sempre.