Camí de margarides, de Fe Ferré
Sinopsi
Camí de Margarides és la història d’un adéu i d’un retorn.
Un diàleg entre la vida i la mort. Un relat d’una retrobada.
El camí, com a símbol del nostre trànsit per la vida, ens ofereix un constant diàleg amb el nostre
ésser: Avançar, caure, retrocedir, ensopegar, aturar-se, dubtar i tornar a caminar. I tot allò que ens hi trobem, creuem,
trepitgem, sentim; ens converteix a nosaltres mateixos en camí. A estones
vianants, d’altres emigrants, viatgers de pas, comencem a viure quan sabem que
el camí més llarg, preciós i apassionant és aquell que condueix a nosaltres
mateixos.
Aquest poemari és un camí en ell mateix. Una expressió
íntima i nua de retorn a la pròpia
essència, a allò que val, al Ser.
En un d’aquells revolts de camí en què t’adones de que és
vital el retorn a casa, al jo, a les arrels, a abraçar l’Infant que ets, a
reconèixer-te en el mirall amb les teves
llums i ombres, et trobes caminant amb tots els teus sentits pels records, les memòries i les preguntes no resoltes.
T’adones de com de fugaç és
l’existència, mentre aprens a valorar l’instant present. Questions vitals com
la malaltia terminal, la pèrdua de memòria, el patiment físic, la cura, la
reconciliació, la mort d’un ésser
estimat ( la mare, Margarita ) ; remouen més encara tot aquest caminar. El
buit, el diàleg íntim amb la mateixa transcendència, acompanya l’enrenou de
moure, retrobar, buidar, tots els objectes materials tan plens d’ànima; i la
casa buida esdevé símbol de renovació i renaixement.
Camí de Margarides és una abraçada. Una carícia. Un tornar a
la matriu. Un aprendre de la Mort allò que ens vol dir la Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada