L’últim escrivent, de Sílvia Jané
Editorial Trípode, 2019
Sinopsi
Amb
una prosa i un llenguatge directe, proper i no exempt d’ironia, L’últim
escrivent ens descriu d’una manera molt viva la Barcelona prèvia als
Jocs Olímpics de 1992 i, al mateix temps, la Barcelona de principis del segle
XX.
En
plena febre preolímpica, en Jordi és l’últim escrivent que queda a la ciutat.
Tot i que ha estudiat belles arts, treballa rellogat en una cabina rònega als
Jardins Fleming del Raval. Escriu per a la poca gent analfabeta que encara
queda i, sobretot, omple tota mena d’instàncies oficials i paperassa dels
nouvinguts. Un dia comença a rebre unes misterioses cartes d’una tal Sara,
verdulaire de la Boqueria el 1903, en les quals explica l’admiració que sent
per l’òpera i el tenor Giralt, cantant del Liceu. En Jordi queda fascinat pel
que la noia va relatant sobre la ciutat de l’època: reviurem el naixement del
Paral·lel, la novetat de la plaça de Catalunya, les reunions dels artistes
modernistes, la misèria dels trinxeraires, els nous invents… Però aviat es
comença a fer moltes preguntes: com rep les cartes si no veu ningú? Qui és la Sara?
Què vol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada