La
fulla aferrada a la branca
desitja
el cop de vent
per
enlairar-se...
Versant
en femení, de Carme López
Em
cou en la ferida oberta
la
dissort amarga dels teus dies.
Quadern
per a Joan, de Manel Alonso i Català
Calla
cor meu, que tot somni emmudeix
En
un excés de paraules.
Poemes
d'Abissínia, d'Albert Gavaldà
Entre
els dits premo
la
gota acumulada,
llàgrima
dura.
Una
mar degota, núm. 12, de Ferran Cerdans
Massa
sovint habito el record
dels
dies que vindran.
Coses
que passen, de Josep Civit i Mateu
1 comentari:
La primera de totes m'arriba molt i molt.
Publica un comentari a l'entrada