Des de que la plaça de l’Ajuntament de Tortosa es va transformar fa un parell d’anys en zona de vianants, sovint es converteix en zona de jocs de la canalla, mentre els pares seuen en alguna de les terrasses dels bars.
Avui veig com una xiqueta (li diré xiqueta A) s’amaga darrere d’una de les jardineres rodones de ferro que han instal·lat. Dedueixo que juga a amagar, i de seguida en veig una altra (li diré xiqueta B) que l’està buscant. Deuen ser germanes, o amigues de classe, perquè porten el mateix xandall. La xiqueta B camina a poc a poc, algunes passes d’esquena, mentre gira sobre si mateixa per tenir una visió de 360º de la plaça. A mesura que la xiqueta B s’aproxima a la jardinera, la A, espavilada i calculadora, es desplaça pel seu perímetre, sempre acotxada, fins que decideix que és el moment oportú i surt disparada corrents, aprofitant el factor sorpresa.
No sé com continua el joc, si la xiqueta B torna a parar, o si la xiqueta A, benévola i, crec, una mica més gran, deixa que els papers s’intercanviïn.
Tampoc sé si d’aquí 50 anys recordaran aquests jocs, o si enyoraran la plaça de quan eren petites, que ja s’haurà tornat a urbanitzar. Els seus records potser discreparan, i la B parlarà d’una jardinera de ferro, i la A dirà que era de ciment. Lamento no poder fer de testimoni, llavors, d’aquestes petites emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada