El fan més jove

Els Reis de l'Orient han estat generosos amb el fan més jove de Jesús Fusté, i li han portat el regal que va demanar: un piano amb micròfon per a cantar com Jesús Fusté. Ara el podrà imitar de forma més realista, tot i que amb rotlle de paper i un cordill en tenia suficient. I és que la música i la imaginació van sempre de la mà.

Literatura i èxit

La Júlia Costa fa una esplèndida reflexió sobre la literatura i l’èxit al seu blog, que us convido a llegir:


I també us animo que recomaneu algun llibre o autor que per atzars de la indústria literària no ha tingut l’èxit o el ressó que mereixeria.

En el cor de la nit, d'Irvin D. Yalom

En el cor de la nit, d'Irvin D. Yalom, és un llibre petit (62 pàgines) però profund com els malsons que no oblidem, i pels quals volem passar per damunt de puntetes, com els peus d'una ballarina. Però quan els malsons només són el reflexe d'una de les realitats més terribles de la història, al final hem d'aprendre a conviure-hi.

Dos amics, un metge i un psicòleg, viuen atrapats pel malson de l'holocaust nazi. Un el va patir damunt la seva carn, l'altre el va viure de lluny, ja segur als EEUU, però a cap dels dos deixa de perseguir-los cada nit.

La memòria selectiva de vegades és insuficient per refugiar-se dels malsons.

Capses de cartró buides esperen el seu trasllat al contenidor de reciclatge. Records plens de regals es desen amb tendresa.

Gravem imatges

T'hem comprat una càmera i jugues a captar imatges. Fotografies tot allò que estimes i jo em poso ben quiet i amb cara de content mentre em fas la foto. Amb el clic es dispararà una màgica molla, i la imatge restarà gravada per sempre.

Are You Lonesome Tonight - Elvis Presley

Després de Reis, el Rei. Elvis Presley i Are You Lonesome Tonight:

Avui, un conte de nadal una mica trist al blog de La bona confitura.

Cares del món (234)

Del Senegal, i de mà del Fra Miquel, arriba la primera Cara del món de l'any.

Renaix la il·lusió camí del meu balcó

Renaix la il·lusió camí del meu balcó. Els vells carrers del meu poble es tornen tendres, com la galta d'un nen tacada de negre.

Contes àrabs, literatura popular del Nord del Marroc, de Nassira el Hadri

Contes àrabs, literatura popular del Nord del Marroc, és un estudi publicat per Editorial Malhivern, fet des d'Ulldecona i que pretén recollir part de la literatura popular del nord del Marroc per tal que quedi fixada i no quedi en l’oblit. També està elaborat amb la finalitat de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana dels nouvinguts de parla aràbiga.

Ha estat guardonat amb el 3r premi Argó (2009) per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb 1r premi Pere Ramon i Roca de Contrapunt, Associació Unesco de la Garriga (2009), amb premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya per fomentar l’esperit científic del jovent (2009), amb 1r premi estatal d’Arts i Humanitats del XXII Certamen de Joves Investigadors atorgat pel Ministeri d’Igualtat (2009) i va representar Espanya a la 22a edició de l'European Union Constest for Young Scientist (Lisboa, 2010).

NASSIRA EL HADRI EL YOUSFI (Beni Ahmed (ChefChaouen, Marroc) 1990) viu a Ulldecona des dels sis anys. És estudiant de Dret de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i voluntària a Atzavara Arrels de Tortosa (associació creada per a la cooperació entre cultures i la inserció de persones en risc d’exclusió).

229è joc literari

Per al joc literari d'avui us proposo escriure un text on apareguin, com a mínim, els dos personatges de la imatge. Un és el gegant Rufo, de Tortosa.

No hi ha límit d'espai, ni de gènere, ni de temps per a participar.

Si escriviu el text als vostres blogs, us demano que escriviu l'enllaç en un comentari.

El dia abans de la felicitat, d'Erri de Luca

El dia abans de la felicitat, d'Erri de Luca

Edicions Bromera

Situada en plena postguerra a la ciutat de Nàpols, que esdevé escenari i referent continu del relat, aquesta és la història d’un jove orfe que en la seva particular recerca de la felicitat haurà d’aprendre a madurar a força de coratge i també de l’alegria i el plaer que li proporcionen els llibres. El seu tutor i protector és Don Gaetano, un porter amb un do molt especial: és capaç d’escoltar els pensaments dels altres. Sota una aparença humil, Don Gaetano amaga un munt d’històries del passat, de la guerra i dels sofriments humans, i transmet una sèrie de conviccions que marcaran el destí d’aquest jove àgil i despert. El retorn d’un amor del passat, però, despertarà les passions més íntimes i silenciades i abocarà els protagonistes a un final sobtat.

Bruixes lliures per Tortosa

Aquest matí he alliberat un exemplar de la novel·la Bruixes, de Mercè Foradada, a la vora del riu Ebre.

Ja sabeu que practico sovint el bookcrossing, i que ja he alliberat més de 200 llibres, però el percentatge de gent que m'escriu dient que ha trobat el llibre és baixíssim. Potser sí que les btruixes tenen poder, perquè aquest cop sí m'ha escrit una sargantaneta que l'ha trobat.

Record dels focs

Llum i foc i un gran estrèpit que et feia abraçar espantat. La nit esquitxada de colors, sobtadament, dibuixada per sempre al record.

Escriptors/es accessibles

Gràcies a les xarxes socials, la majoria d'escriptors/es són bastant accessibles. És relativament fàcil posar's'hi en contacte, fer-li preguntes, comentar les emocions despertades per l'obra directament amb l'autor. Malgrat tot, detecto que els lectors/es que ho fan representen un percentatge molt baix, almenys en el meu cas. Jo no tinc milers de lectors, però sí alguns centenars, i el fet que ahir, per exemple, una lectora em comentés la lectura d'un dels meus llibres al facebook és un fet inusual i em desperta molta satisfacció. És la demostració que la teva obra ha arribar realment a algun lloc, lluny de les fredes dades que et passa anualment l'editorial (fredes i minses, no ens enganyem).
Potser això vol dir que com a lectors som tímids, o massa prudents i no gosem molestar o, simplement, no sentim cap necessitat de posar-nos en contacte amb l'autor.

Busco el significat

Busco el significat del meu nom a Internet. Apareix una llista amb milers d’enllaços. Cap respon les preguntes.

Desdefinicions (225)

fillosofia. Manera d’entendre la vida que aprens dels teus fills, com més petits millor.

Fa anys que vaig renunciar als patètics intents d’aprendre anglès; apuntar-me a un gimnàs no ha arribat mai a la categoria de desig; no sóc fumador. El meu desig per a l’any nou és que no em prengui res del molt que ja tinc.

La força d'aquest vent nou s'endú qualsevol intent de neguit. Els núvols afinen llur relleu amb elegància, les hores assumeixen sense amargor el seu feble rastre. Tot resta net i la partida, per impossible que sembli, torna a començar.
Bon any!

El teu nom és un ésser viu, de Josep Manel Vidal

Quan vaig arribar a aquest món dels blogs, de seguida em vaig adonar que eren el bressol de moltes emocions, de sensacions i, en alguns casos, de bona literatura. Potser perquè un dels primers blogs que vaig conèixer i seguir fou Filant prim, de Josep Manel Vidal. Els seus apunts són plens de sensibilitat i amb un estil molt personal, una prosa poètica en època de maduresa, amb dosis de nostàlgia i polsims de tristesa, i amb molt d'amor, que no m'ha estranyat gens que faci el pas al llibre en paper, agrupats al llibre El teu nom és un ésser viu, editat per Germania.
La contraportada diu:
De vegades la vida ens distribueix la memòria amb els gestos d'un oficiant maldestre i ens escampa, a cada racó del petit univers que atresorem, aquell detall de la pesona estimada que va prenent cos en cada objecte o en cada efecte del trànsit de les hores. El teu nom és un ésser viu és un inventari d'aquest caos establert al caprici dels afectes. Cada text obri una clivella diferent en el mur que creiem, equivocadament, bastit amb la mateixa pedra. Perquè hui ella potser siga la realitat que puc tastar amb complida diferència. Però també va ser la porta infranquejable, el corcó del dubte, l'heretat inabastable.
.
Per la meva part, el que em ve més de gust és llegir-lo:

T’has menjat els 12 cacaus, que el raïm no t’agrada, i t’ha semblat estrany que apaguessim el llum, i t’has deixat emportar per la màgia del so de les campanades i, inconscient encara del valor del temps, ens hans desitjat bon any. I ara ja dorms al bressol, molt cansat perquè, com tu mateix reconeixes, “no paro”. Bon any, Marc.