Desdefinicions (claustranyada)

 Claustranyada. Típica festa catalana on es mengen panellets la nit de Tots Sants, tancats a casa.

En Llorigó vol ajudar, de John Bond

En Llorigó vol ajudar, de John Bond

Baula Edicions, 2020
Una nova aventura d’aquest conillet tan intrèpid
La mare del petit Llorigó ha escrit una carta MOLT important.
Puc ajudar?
Puc tirar la carta a la bústia?
En Llorigó anirà amb MOLT de compte. No perdrà l’autobús, ni extraviarà la carta i, per descomptat, NO farà tard.
Una altra divertida aventura de l’intrèpid conill Llorigó!

Cuintes, de David Solé i Torné

 Cuintes, de David Solé i Torné

Quórum Edicions, 2020

Sinopsi

CUINTES, un acrònim de Cuines i Contes, conté un conjunt de textos de diferents textures i sabors, que tenen com a nexe el fet que tots giren, d’una manera o d’una altra, entorn de la cuina o els aliments.
És una obra pensada, sobretot, per fer passar una bona estona. La majoria de situacions incitaran que la lectora i el lector mantinguin, constantment, una rialla a la cara; però de sobte, en algun moment cru, és fàcil que els provoqui l’aparició d’alguna llàgrima i fins i tot un abaltiment del cos. Cal parar especial atenció si tot això es barreja amb un grapat de misteri, un altre de ficció, una cullerada d’història, una tassa d’irreverència, un bri d’angoixa, un polsim de sexe i un pessic de màgia.
Així doncs, es podrà escollir entre la declaració d'un jubilat detingut per desordre públic; la narració d’un regal original que consisteix en viure unes càrregues policials des del mateix nucli d'una manifestació moguda; el tast d’un nou producte sexual abans de ser llençat al mercat; la trepidant arribada del primer pebrot a les nostres costes des del nou continent; els al·lucinants negocis en què un cuiner triestrellat s’embarca després d'haver tingut un accident de salut; el sorprenent final d'una obra de teatre; una angoixant carta de comiat escrita per la víctima per encàrrec del mateix assassí; una entabanadora recepta màgica, o el macabre relat que fa una taula per repassar la vida del seu amo.

Els éssers sense ombra, de Daniel Hernández Chambers i Antonio Lorente

 Els éssers sense ombra, de Daniel Hernández Chambers i Antonio Lorente

Baula Edicions, 2020

Sinopsi

Una fantasia èpica

Després de quedar orfe per la pesta que delma la població, en Crey ha d’anar a viure a la vall del Nalcar amb el seu oncle, un antic cavaller del rei reconvertit en artesà del vidre. Encara no pot sospitar que el destí li ofereix una missió molt especial. Mentrestant, una poderosa i nova amenaça d’origen màgic plana sobre la vall.

La vida, de Cynthia Rylant i Brendan Wenzel

 La vida, de Cynthia Rylant i Brendan Wenzel

Baula Edicions, 2020

Un àlbum ple de vida

La vida, quan comença, és petita, però de seguida creix. I, encara que de vegades no ho sembli, sempre hi ha vida per estimar i nous camins per recórrer.
Un esplèndid homenatge a la naturalesa i una celebració de l’existència.

No ens esperen tantes Romes

 

Vida privada, de Josep Maria de Sagarra

Hipocondria, mon amour!, de Xungarro

Hipocondria, monamour!, de Xungarro
Llibres de l’Índex, 2020
Sinopsi
Oh, benvinguts passeu, passeu!. Aquesta casa, la hipocòndria, és casa meua i casa vostra, si es que hi ha cases d'algú!. La hipocondria, eixe estat de l'ànima del que molts de vosaltres se'n reieu mentres ara desinfecteu al gat en un poal de lleixiu i incinereu amb nàpalm a qui esternuda davant vostra. Supose que hui dia que tot el món s'ha tornat influencer, youtuber o fist-fucker, de retruc també hi haurà molta gent parlant sobre les malalties. Però jo ja ho feia abans de que es posara de moda i fora "tendring tropic". Cap problema, quan més siguem més ens riurem, amb això passa com en tot; quan més imbècils ajuntes en més poc espai, més diversió tens asegurada.

Ací ens hem reunit tots arran de les pandèmies mundials, la premsa hiperexcitada amb MDMA, les desfetes socials i ambientals i l'abundancia de la paraula "crisi", que com el Jocker de la baralla de cartes, arriba un punt on ja serveix per a qualsevol menester. Hipocondria, mon amour! es presenta doncs com una garbellada de textos estúpids que tracten diferents temes des del punt de vista dels qui tenim por "i advocació" a les malalties.

ACABEU LA FRASE

 ACABEU LA FRASE

Tothom creia veure en la seva forma un animal fantàstic diferent; llavors, el núvol...

.

Propostes de final a facebook i twitter

Lectures de Gianni Rodari

 En motiu del centenari del naixement de Gianni Rodari, us passo enllaç a les meves vídeo lectures d'aquest autor.

Reflexionem-hi

Passejant per instagram trobo la referència a una pàgina que em crida de seguida l'atenció: es tracta de Reflexionem-hi.

Com podeu veure, alguna persona, de moment anònima, es dedica a penjar cartells pel centre de Barcelona, amb frases breus, entre quotidianes i transcendentals.

M'agrada la idea i, de fet, he dut a terme iniciatives similars, que podeu veure a l'etiqueta "literaturaalcarrer . 

Suposo que l'objectiu és similar, oferir un parèntesi de reflexió i d'humanitat enmig del nostre atrafegat anar i vindre diari, a través d'una eina tan potent com la paraula escrita.

Felicitats i gràcies per la iniciativa que us animo a seguir.

Matar un rossinyol

 Un breu fragment per a la secció De pel·lícula, en aquest cas de Matar un rossinyol, basada en el llibre de Harper Lee:

-Fill, hi ha moltes coses lletges en aquest món. M'agradaria evitar que les vegis, però no és possible.

És un fragment demolidor. En aquest meravellós viatge que és fer de pares, comporta l'arribada a una estació que et fa mal, que et fa sentir impotent davant l'intent de crear un món millor per als teus fills. També és un moment per l'esperança, i de certa satisfacció en creure que has posat tots els mitjans possibles al teu abast, per a ajudar a créixer una gran persona.

Jules Verne. Tivissa i Amiens. d’Emili Gil

JulesVerne. Tivissa i Amiens. d’Emili Gil

És un llibre en el qual Emili Gil reuneix tres articles diferents:      

«Jules Verne. Cap a la immortalitat i l'Eterna Joventut»,  «Tivissa. Extraterrestres, túnels misteriosos, enigmes prehistòrics» i  «Un viatge a Amiens. Crisàlides, trens, laberints, realitats».

El volum, amb una coberta de Miquel Rof,  es complementa amb els annexos: 

Cronologia abreujada de Jules Verne

Publicació dels «Viatges extraordinaris», en vida de Jules Verne

Publicació d'obres pòstumes en format llibre

Breu bibliografia sobre l'obra de Jules Verne

Breu bibliografia de tebeos inspirats en l'univers de Jules Verne

Limitada, però xamosa, llista de pel·lícules inspirades en l'obra de Jules Verne

Anatonia d'un assassinat

 Una nova frase per a la secció de pel·lícula, en aquest cas d'Anatonia d'un assassinat:

-Vius en una casa de vidre. 

-Les meves finestres es van trencar fa temps, i dic el que vull.

LA NECESSITAT DE DOLÇOR NO CAL JUSTIFICAR-LA

 

Mentre m’atenen a la verduleria, una dona gran recorda a la dependenta que ahir va reservar una capsa de pastissets. Ho diu amb cert to d’alarma que intenta dissimular, després d’observar que la lleixa on acostumen a exposar el dolcet està buida. La dependeta la tranquil·litza, a mitges; creu que dins hi ha una capsa on  hi posa “reservat”. La dona llavors li treu importància: ella no en voldria comprar, no li convenen, i afegeix dos o tres excuses/arguments més. He comprovat moltes vegades que la gent gran es veu amb una mena d’obligació d’explicar per què compren una cosa o una altra, com si els calgués justificar-se. Potser simplement els agrada conversar.

En aquest cas, crec que no cal justificar res i l’únic que puc fer és solidaritzar-me: a tothom ens va bé una mica dolçor a la vida.

Tenir o no tenir

 Una nova frase per a la secció De pel·lícula, en aquest cas e Tenir o no tenir: 

.

Sóc molt difícil d'aconseguir; l'únic que has de fer és demanar-m'ho.

Converses agafades al vol

 Converses agafades al vol

Dues noies joves parlant a la vorera.

-Diumenge al matí estaré dormint, o pensant: "què he fet malament"? - diu una a l'altra.

El desordre dels cossos, de Núria Morera

Paraules, flors i pólvora, de Cinta Arasa

 Paraules, flors i pólvora, de Cinta Arasa

Ànima llibres, 2020 

Sinopsi

Barcelona, anys vint del segle passat. La Mercè és una adolescent inquieta i observadora, amb un món interior molt ric. Dedica tot el dia a ajudar la mare en les tasques domèstiques, i gairebé només surt per anar a comprar. Encara té molt viu i molt coent el record de l’avi, que ja fa dos anys que va morir. Potser era la persona que més ha estimat. Ell li va transmetre l’amor a la llengua catalana, i potser per ell i pel seu llegat, aquesta noieta del Putxet està a punt d’emprendre una aventura de lluita per un dret fonamental: el d’escriure i viure plenament en català.

Acabeu la frase

 ACABEU LA FRASE

Cansat de trobar ampolles sense missatge...

.

Podeu llegir finals proposats a facebook i a twitter.

Quan proposo aquesta mena de jocs, la resposta de les persones que em segueixen a les diferents xarxes varia molt. A facebook la quantitat de comentaris és la més elevada amb molta diferència; a twitter força menys, no arriba a 1/10 part; i al blog ja fa anys que són pràcticament inexistents.

No acabar d'acabar mai

Arribar al punt i final d'un llibre és molt reconfortant. Enrere queda el moment màgic en què se't va ocórrer la idea, després una de les parts que per a mi és més ingrata d'esquematitzar el contingut (per això busco idees que em permetin improvisar). Després l'etapa més llarga de teclejar el text, que requereix constància per tal de no perdre el fil ni la coherència.

Fa uns dies he arribat a aquest moment de satisfacció en què veus el provisional punt i final. Has fet el cim, però encara no dónes el llibre per acabat. Falta una part important que, si no vas en compte, pot esdevenir eterna, obsessiva: les incomptables relectures, retocs, les minúscules modificacions que de vegades consisteixen en canviar de lloc una paraula per a tornar-la a posar un altre dia, fins que el text se't comença a ennuegar i ja no ets capaç de distingir si té o no té alguna mena de qualitat.

Aquesta obsessiva etapa em recorda un famós fragment de la pel·lícula Karate kid: dar cera, pulir cera; dar cera, pulir cera...