Aquest dissabte torno fidel a la cita anual a la Fira Joan Cid i Mulet de Jesús, que arriba a la dissetena edició.
Des dels diLLUMs d'arts al forn, coordinem la trobada esmorzar d'autors, al claustre de l'antic edifici de la Immaculada, i a les 12.30 conduiré la bateria de micropresentacions de 10 llibres, entre ells el meu poemari Hi entra de puntetes la llum.
Ja us ho explicaré.
Participo a una copalta de poesia, a Amposta, convidat per Tomàs Camacho, que servirà de presentació del seu llibre Un pez en la chistera (Editorial Petròpolis), del quan en vaig fer una lectura a youtube.
Serem uns quants amics que jugarem amb ell i, que recitarem, que compartirem una tarda més plena d'alegria i emocions
Montse Cateura i Enric Franch de L’Ateneu Calero, ens recomanen Razón de Estado, de Conxa Solans.
També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Joan Querol Ferrer.
Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir.
Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules.
Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.
Aquesta setmana, Carívia. Avís: es requereixen setmanes per a recuperar-se de mirar el seu blau.
Aquesta vegada, amb el cotxe de Ricardo Gascón (vehicle de transport habitual d'amics cap a activitats literàries, oficina de gestió comercial, i lloc de tertúlia en persona i via inalàmbrica) marxem en direcció a Amposta. Passem a recollir Eduardo Margaretto a l'estació d'autobusos de torn, i ens dirigim cap a la seu provisional de la Biblioteca. Aturada estratègica per a repostar vora l'Ebre. Admirem la seva amplària en aquest indret, i ens fem una fotografia de record amb l'inconfusible pont darrere.
Ja a la Biblioteca, degotall d'amics que acudeixen fidels, a compartir una estona més, a fer-nos agradable la tarda amb un moment o altre de conversa, amb una mirada de complicitat, alguna abraçada.
Joana Serret, la directora, i Ramon Bel, regidor, ens donen la benvinguda i obren l'acte. Com sempre, comencem amb bon peu, amb el deliciós vídeo de promoció que ha realitzat Eva Mascarell. Ricardo, el prologuista, parla de la part humana i d'amistat que ens ha portat fins aquí, on ell és tot un mestre. Eduardo, l'editor, ja entra en la matèria del llibre, i segueix el camí que ja va encetar en anteriors presentacions, fent una mica de literatura comparada, i citant (potser per a ruboritzar-me) Julio Cortazar, i els seus Cronopios y famas, y esperanzas, afegeix per a acabar, als que troba relació amb la meva obra.
Jo repeteixo el ja dit sobre el procés creatiu del llibre, de la part juganera o de repte amb què el vaig iniciar, però sempre miro d'afegir alguna cosa, sovint pessigada de tot allò que s'ha dit durant l'acte. Convido els assistents que citin parts de la casa o del cos, per a comprovar si apareixen al llibre, i en llegeixo els corresponents poemes.
Després, la felicitat compartida per notícies que aviat donaran fruit, la joia indescriptible a què cap llibre pot fer ombra, però si companyia. I tertúlia ampliada vora el riu de nou, per a acomiadar la tarda, ja fosc, amb més fresca que ens convida a anar marxant, mai del tot.
El dia es rebel·la a posar fi, i la tertúlia s'allarga uns quants quilòmetres improvisats, agraïts, que, disculpeu-me, queden entre tres.
(Comentari al facebook de la Biblioteca)
hactiva: lletra que no emet cap so; però la mudesa no és un obstacle perquè faci milers de coses.
Avui, la roda de presentacions del poemari Hi entra de puntetes la llum, publicat per Mar de Fora, arriba a Amposta, acollits un cop més per la seva Biblioteca (traslladada provisionalment a l'Oficina de Turisme) i per la seva mestressa, Joana Serret.
Un cop més, acompanyat per Ricardo Gascón, prologuista, i Eduardo Margaretto, editor, comentarem aquests poemes on casa i cos es fusionen
Les televisions convencionals són una oportunitat perduda per a mostrar a una majoria de la ciutadania tot un ventall de sensibilitats i idees diverses d'arreu del món, de convidar a una visió crítica, a la reflexió, a conèixer, comprendre, i fins i tot estimar, la forma de mirar d'indrets llunyans a nosaltres, tant en l'espai, com en el temps, com en la ideologia. En aquest sentit no hi ha res a fer; la lluita per l'audiència fàcil, o l'anhel ancestral dels mecanismes de poder d'impedir que la gent pensi, ho fan molt difícil.
El fet de disposar de televisió amb fibra òptica i, sobretot, el confinament a causa de la Covid i les posteriors subscripcions a alguna plataforma, han fet que els últims anys recuperi part del meu temps lliure per a veure cinema i, especialment, cinema amb diversitat. He gaudit pel·lícules islandeses, egípcies, iranianes, índies, xineses, coreanes, japones.... i la seva gamma de mirades m'ha enriquit. De tot aquest tresor destaco el descobriment de Hirokazu Koreeda, amb films com Un assumpte de família, El tercer assassinat, Després de la tempesta, La nostra germana petita, De tal pare, tal fill...
A la secció De pel·lícula d'avui escric una frase d'Still walking, una de les que més m'agrada del director, amb els detalls de l'interior de les cases, de la cuina, dels parèntesis on la banda sonora ens bressola, dels conflictes entre els membres d'aquest engranatge tan complex que és la família, un dels grans temes de Koreeda. amb un personatges que sobreviuen amb les seves mancances i frustracions a través de la màgia de la vida i dels detallets que ens regala, subtils, com el vol d'un apapallona groga.:
"L'amor cega els pares; hauré d'anar en compte!"
Continuo amb la col·laboració amb el Diari La Veu del País Valencià, i la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir.
Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules.
Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.
Aquesta setmana, La vall de Caïb, i els seus pobles posats estratègicament; no malbarateu l'aigua. .
A la secció De pel·lícula, un fragment de Les conseqüències de l'amor, de Paolo Sorrentino:
El pitjor que li pot passar a un home que passa molt de temps sol és no tenir imaginació. La vida, ja normalment avorrida i repetitiva, és en absència de fantasia un espectacle mortal.
Ahir a Roquetes, el dia 31 a L’Ametlla de Mar, el 2
d’abril a La Rapita i el 4 d’abril a Amposta.
I parlo en plural perquè hem muntat una petita amb
Ricardo Gascón, el prologuista, i Eduardo Margaretto, l’editor.
Ahir recollim a Eduardo a l’estació d’autobús de Tortosa
i marxem els tres cap a Roquetes, en animada conversa. Jo, al seient de darrere
del cotxe, posat en situació lúdica com si fos un xiquet, jugo fent picar unes
fustetes, que vés a saber perquè porta Ricardo allí.
Fora de la Biblioteca Mercè Lleixà ja ens aturem a xerrar
amb uns quants dels amics que ens vénen a veure, escoltar, i a compartir
aquesta mena de moments que ens regalem uns als altres.
Begonya Ferré, la directora de la Biblioteca, fa de cordial
amfitriona.
Aquesta ja serà la tercera presentació, i ens comença a
envair la sensació que potser repetim les mateixes coses sobre el llibre, i
n’improvisarem alguna perquè el joc no decaigui.
Ricardo explica com se’l va embolicar per a escriure el
pròleg, però embolicar un embolicador té mil anys de perdó i, a més, no fou
difícil de convèncer.
Eduardo troba nous símils per a comparar la meva
literatura, i comenta que li recorden les pintures de Hooper, amb personatges
solitaris i ambients carregats de tristesa que sovint s’observen a través d’una
finestra. No li trec la raó, i em poso com a repte recuperar de tant en tat la
meva versió més divertida, i que em pugui comparar a Hoomer, algun dia.
Jo parlo del procés creatiu del llibre, de proposar-me
jocs i reptes a mi mateix, com ara inspirar-me en mobles i parts de la casa
primer, i del cos després, per acabar fusionant-los en un sol llibre, o en una
sola sensibilitat. Analitzo gairebé paraula a paraula el seu títol, i m’adono,
llavors mateix, que potser està dictat per les sensacions que m’envolten quan
entra a casa, pel matí, un raig de sol que travessa el menjador.
Divendres a L’Ametlla de Mar continuarem donant voltes al
llibre, i trobarem la forma de continuar jugant. La tertúlia al cotxe serà més
llarga, i potser uns n’explicaré alguna cosa, però no tot, que moltes coses,
sovint les millors, es queden entre els amics.
Properes presentacions del meu poemari Hi entra de puntetes la llum, acompanyat dels amics (tot i que prologuista i editor), Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto.
29 de març, a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes, a les 19 h
31 de març, a L'Ametlla de Mar, a les 19 h
2 d'abril, a La Ràpita, a les 12 h
4 d'abril, a la Biblioteca d'Amposta, a les 19 h
Joan Roca Navarro visita Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre, per a parlar-nos del seu segon llibre Sota el fang, una novel·la ambientada al Delta de l'Ebre, de difícil classificació, polièdrica, amb dosis de misteri, d'intriga, de fantasia, de violència, i moltes altres coses, i que fuit d'estereotips.
Montse Cateura i Enric Franch de L’Ateneu Calero, ens recomanen Aquesta història, d’Alessandro Baricco.
També recomanem el llibre Aquest amor meu i nostre, de Clàudia Pallisé, XXXIV Premi de Narrativa Premi Vila d'Ascó.
També cites literàries i un text inspirat per la fotografia d'Andreu Mérida.
Una mostra més del meu poemari Hi entra de puntetes la llum, on uneixo poemes inspirats per parts de la casa i per parts del cos, com si uns i altres es fusionessin. EN aquest cas, un poema inspirat pel cor.
Per primera vegada a la vida, me n’he anat a dormir i m’he despertat sense recordar que aquesta nit s’avançava oficialment una hora. No hi he caigut fins a ben entrat el matí. M’he sorprès a mi mateix per aquesta manca d’atenció a l’horari, per aquesta inconsciència davant la manipulació del temps. I ara no sé si aquest descuit és a causa de que, amb el pas dels anys, el temps m’importa menys, o si el valoro més en la seva justa mesura.
