13 d’octubre 2011
El teu cop de porta
El teu cop de porta feu trontollar el meridià de Greenwich, el triangle de les Plèiades i l'òrbita d'un parell de cometes perduts per sempre al fons de l'univers. I, sobretot, el meu cor abaltit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
PAAAAAAAM!
i, finalment, el dany més irreparable.
Amb els anys s'escolten tants cops de porta que ja no et trontolla res.
Bona tarda Jesús M. :)
El cop de porta és tota una tècnica. Curiosament, els cops més forts no els donen els més musculosos i armariats...
Si la cosa no rutlla per part de agú dels dos millor acabar així
Patapaaaaaaaaaaaammmm!
El tatuatge d'un adéu...
Una imtage dessoladora d'un fet quotidià que desfà el món de qui ho pateix en carn pròpia...terriblement realista i colpidora.
Publica un comentari a l'entrada