Quan et miro pel mirall del temps,
les mans travessen l'espill
i quan són a punt de tocar-te
ets fum
ets somni
ets deliri
ets ombra.
I jo, egoista.
.
(Del poemari Soterrani, de Judit Ortiz. Arola Editors, 2010)
16 d’octubre 2011
Quan et miro pel mirall del temps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No poder estar mai amb la persona que s'estima és tot un martiri impossible de suportar...però mai ha estat tan bellament expressat com en aquestes estrofes...tan belles com la poetessa que les ha escrites.
Publica un comentari a l'entrada