Quan ens sentim febles per la malaltia del cos o de l'ànima, que algú o alguna cosa ens vetlli ens fa sentir protegits, i tanquem els ulls amb certa il·lusió que res podrà passar-no. I de passada, fem que aquest algú, o aquesta alguna cosa que ens vetlla, en certa manera, també se senti millor.
En aquest llibre, l'autor utilitza un objecte molt estimat, que l'acompanya a la tauleta de nit com una àncora, per no deixar caure en l'oblit un ésser estimat amb qui va compartir-lo; la seva amiga.
No he acabat de llegir el llibre encara (és agosarat comentar un llibre sense llegir-lo del tot? No ho crec, l'important no és la meta, sinó les paraules), no sé el desenllaç, desconec els motius que van allunyar la seva amiga el seu dia, però l'autor ens passeja pel record de les emocions que compartiren, sovint amb el llibre com a objecte d'unió.
Durant la passada Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, Jordi Llavina va fer una xerrada amb l'excusa d'explicar perquè serveix la lectura; potser per a anostrar tot allò que ens envolta, per a redescobrir-ho. Comentà que de la majoria dels llibres que ha llegit durant la vida no en recorda l'argument, però que sempre se n'emporta alguna cosa, sovint alguna imatge potent, suggeridora, emotiva, senzilla. Aquest poemari n'és impregnat: "l'edat treballa com una mala cosidora que fa puntades sense fil"; "les veces queien de les mans dels nens com cau la sorra en un rellotge"; "taca de sang; cafè a la pàgina"; "enterbolit com l'aigua amanida amb llimona"; "processó de ciris apagats per la pluja".
Vetlla és un poemari amb què Jordi Llavina ha guanyat el Premi Octubre de Poesia. Us en llegeixo un fragment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada