Destins, per Joan Cid i Mulet
Fa 5 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
Sens dubte la pell; la pell necessita estar en contacte amb tot: la terra, l'aire, l'aigua, el sol.
La pell.
Depèn del lloc i del moment. Però, al final sempre és el cervell. Tant si el contacte és visual, com a través de l'olfacte (olor de terra molla, de gespa tallada, de ciment i asfalt, de sorra salada...) o de qualsevol altre sentit, és en el cervell on som conscients de les sensacions.
Aviam quina nos contes tu d'aquesta afirmació.
Bona cargolada de cervells!
Potser ens contesses una mica que és per a tu la terra, a quina terra et refereixes.
;-)
Jo com no toco mai de peus a terra ...
però si es tracta de la nostra terra, de la meva terrona, amb el cor sense cap dubte!!
Toques de peus a terra amb el passat, voles amb el futur, encara que no siguin parts del cos.
Publica un comentari a l'entrada