Papallones en
cambres d’hivern, de Gabriel Boloix, és un llarg recorregut de poemes que s’adscriuen
dins l’amplíssima tradició de molts poetes al llarg dels temps d’escriure
versos aparentment amb motius al·legòrics a estacions de l’any que són molt més
que estacions de l’any. O fins i tot com a metàfores vitals (maduresa,
vellesa)…
L’hivern és un sentiment: pot ser mort, pèrdua, buit, dolor,
enyorança, melangia…o també pot ser anhel, desig, somni, esperança d’un temps
millor.
El llibre aplega diferents sèries de poemes escrits cronològicament en
anys molt diferents però que l’autor els ha ordenat com si fos un viatge a
través d’una llarga jornada (matí, migdia, tarda, vespre, nit) on s’hi exposen
tot tipus d’emocions que reflexionen sovint sobre la fugacitat del propi fet
vital.
“Papallones en cambres d’hivern” és gairebé una antologia d’un
determinat tipus de poesia que l’autor ha conreat gairebé durant 20 anys i
com diu el poeta Jordi Valls en el pròleg “El cas de Gabriel Boloix és
excepcional perquè ens mostra la creació en tota la seva trajectòria i com creació
i poeta es van transformant amb el pas del temps”
1 comentari:
Moltes gràcies per l'apunt!
Publica un comentari a l'entrada