El noi del costat del padrí amb el Club de lectura de Santa Bàrbara

9 de desembre, trobada anual amb el Club de lectura de Santa Bàrbara, del qual sóc padrí, en motiu del cinquè aniversari. Abans de començar m'ensenyen, orgullosos, la remodelada biblioteca, més àmplia, més accessible, més aprofitada, més sostenible.
M'agraeixen la presència diverses vegades, potser perquè sovint els escriptors tenim una aurèola de persona distingida o important, que jo sempre procuro desmentir mostrant-me proper i senzill. Som artesans de les paraules, i les emocions haurien de ser la nostra matèria primera.
parlo de la meva relació amb els relats breus, els llegeixo algun conte d'El noi del costat del padrí, i nanocontes, és clar, de com la realitat em captiva en forma de dietaris i molles.
Escriure em fa sentir emocions. Les emocions em conviden a a escriure. Bonica dansa. Balles?