07 de juny 2016

liquidacions que quasi (només quasi) et liquiden



Com ja sabeu, un dels meus lemes és que sóc un escriptor que intenta viure del cuento. La gent sempre sen riu quan ho dic, però lexpressió amaga dues cares oposades: una optimista, carregada dil·lusió i duna visió utòpica del món; laltra, realista i amarga.
Aquesta setmana he patit un dels tristos capítols que viu la immensa majoria descriptors: rebre la liquidació dels drets dautor. Sóc transparent, i us mostro tots els detalls de la liquidació de 2015 per tal que tregueu les vostres conclusions.
És evident la davallada de vendes, i resulta curiós que el llibre més venut sigui encara El vertigen del trapezista, sense dubte, gràcies al fet que sestigui treballant en alguns centres densenyament.
Per als desconeixedors del tema, val a dir que les dades de vendes que et facilita leditorial anualment, segons fonts de les distribuïdores, no són del tot reals i, en tot cas, es poden veure rectificades lany següent a la baixa. Per exemple, lany passat em van liquidar la venda de 235 exemplars dEl noi del costat del padrí, venuts durant lany 2014, i enguany men liquiden 5 exemplars venuts durant el 2015. Tot i que la suma final pugui ser correcta, no ho és el repartiment anual. A final dany, la distribuïdora passa a leditorial la xifra de llibres venuts, i aquests són els que leditorial liquida als autors, però pot passar i passa, que no estan venuts realment, sinó que es troben a les llibreries, i aquestes, lany següent, poden fer devolucions, cosa que no sé si ocorreix en altres tipus de negocis. El resultat és que els autors podem rebre i rebem liquidacions negatives, cosa que, com comprendreu, frustra bastant, i que ni autors ni editorials no sabem amb seguretat la xifra exacta fins passat molt de temps.
Evidentment, els guanys econòmics no són el motor ni la gasolina que em mou a lhora descriure i fer mil i una activitats al voltant de la literatura, i les alegries que em proporciona superen les tristeses per golejada. Però això no treu que, per un costat, aparti del meu horitzó la idíl·lica fita de poder viure alguna dia de la literatura (tot i que no a qualsevol preu), i que, daltra banda, de vegades, la realitat amenaci amb desmoralitzar-me.

No patiu, seguiré endavant amb la lluita, tot i que de vegades em manquin forces; però de vegades, només de vegades, un necessita plorar un instant abans daixecar-se i remar de nou.

2 comentaris:

Yves Gerbeau ha dit...

Hola! doncs hauries d'estar content amb les xifres d"el vertigen"! Són molt bones.
Sobre la resta: Com dic sovint... nosaltres a escriure, que per vendre ja hi ha l'Esteban! Ànims i endavant!

Recorda: ja gairebé no hi ha qui llegeixi, i el que llegeix, no sap llegir, però per poc que un, només un, en sàpiga, val la pena escriure!

Helena Bonals ha dit...

Diuen que també venen les putes.