Beure
quan l’aigua ets tu,
quan
tu, la set,
i
la pell un dolç camí sense dreceres;
hi
camino amb cada engruna del meu cos
sense
presses,
perquè
ets tu el punt de sortida,
tu
el destí;
el
viatge, tu.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada