25 de maig 2017

La literatura en un tuit. I la vida.




24 de maig de 2017. Avui, a Viladrich, presentació a càrrec de Montse Castellà del llibre La literatura en un tuit, de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i, sobretot, apassionada i apassionadora pels llibres.
Faig tard, perquè la meva agenda, de vegades, és incompatible amb la de mon fill, que avui té un examen a l’Escola de Música, ell solet davant d’un tribunal, i és la seva primera vegada, i està molt nerviós. Aprofita els instants d’espera, repassant la lliçó, mentre jo, al seu costat, fullejo el llibre de la Laura; la música i la literatura són bones amigues.Quan surt de l’examen, se’l veu atabalat, i la mestra em confirma, traient-li importància, que els nervis l’han traït, però els avantatges de ser pare de certa edat és que et prens les coses amb més tranquil·litat, i que saps desgranar allò que realment importa. L’abraço i esperarem la nota sense angoixa. Ens han confirmat que el curs vinent començarà piano, l’instrument que ara l’il·lusiona, i aquesta felicitat res no la trenca.
Arribo tard a Viladrich, tot just quan acaba de parlar la Montse Castellà i m’assec a última fila. Bona presència de públic. La Laura, amb la seva habitual capacitat per parlar de literatura de forma fresca, fàcil, intel·ligent i engrescadora, explica el procés de creació del llibre i com ha anat seleccionant, de forma subjectiva (com ha de ser la passió pels llibres), els autors i textos que ha escollit, de tota la història de la literatura. Subratlla la bondat de rellegir els llibres, cosa que comparteixo, com a un veritable acte de llibertat. Llegir un llibre pot ser fruit de l’atzar, del compromís, fins i tot de l’obligació; però una relectura..., una relectura és una decisió presa amb tota voluntat, i la millor manera de captar tot allò que en un primer viatge, abstrets per la trama, ens va passar per alt.Rellegir és llegir pel pur plaer de llegir.
En acabar, una excel·lent mostra de la capacitat de seducció de Laura Borràs, que segurament no oblidarà: Zoraida Burgos pregunta com ho ha de fer per ser alumna seva.
Com sempre, les microtertúlies de després de l’acte, són del millor d’aquestes trobades, on la família de lletres que no para de créixer ens trobem i retrobem i compartim. Un exemple de l’emoció i excitació del moment és que, qua ja estava sortint per la porta de la llibreria, algú li recorda a la Montse que es deixava.... la guitarra!
Per a cabar la jornada, un últim regal: a les portes de la furgo de la Montse, la Laura Borràs em dóna les postals que la ILC ha fet amb una de les meves frases. La va escolir ella personalment, i em donà l’opció de canviar-la, però ni se’m passà pel cap alterar aquest regal. Es tracta d’un fragment del recull de poemes Sota la pell hi ha carn encara, amb què vaig guanyar el XXII Premi Terra de Fang de Deltebre: La llum és llum, i jo, un dia i per sempre, vaig ser petit.
Un darrer detall petit que explico a la Laura, com a exemple de com la poesia i la vida van de la mà. Durant la presentació, mentre escoltava assegut a l’última fila, he agafat el seu llibre i he descobert que dins, entre la pàgina 12 i 13, algú hi havia posat un fullet doblegat. Un avió de paper que mon fill havia fet, per distreure’s, amb un imprès de l’Escola de Música.

Llegir, viure, volar, emocionar-se.

Cap comentari: