El Parlament de Catalunya ha
viscut uns nous dies històrics que representen una nova passa endavant cap a la
sobirania efectiva, que molts i moltes ja tenim de forma emotiva. D’aquests dos
dies hi ha un instant que ha cridat l’atenció per la seva càrrega simbòlica: el
moment en què la diputada de Catalunya Sí que es pot (CSQEP), Àngels Martínez,
va retirar les banderes espanyoles que havien deixat als seus escons els
diputats del PP.
Sembla un gest petit, però posa
de manifest un fet que tothom ja sabia: que els votants de CSQEP són diversos,
especialment en matèria de la sobirania catalana.
Després de les darreres eleccions autonòmiques (espero que siguin darreres, darreres), estem farts d’escoltar que els partits sobiranistes obtingueren majoria d’escons, però no de vots i que, per tant, hi ha més gent a Catalunya contrària a la independència que a favor. Amb el gest de la diputada Àngels Martínez s’evidencia que aquesta afirmació és rotundament falsa, com tantes altres, i que part dels votants de CSQEP votaran que sí al referèndum per la independència (segur que algú del PSC també).
Enteneu ara la seva por?
Després de les darreres eleccions autonòmiques (espero que siguin darreres, darreres), estem farts d’escoltar que els partits sobiranistes obtingueren majoria d’escons, però no de vots i que, per tant, hi ha més gent a Catalunya contrària a la independència que a favor. Amb el gest de la diputada Àngels Martínez s’evidencia que aquesta afirmació és rotundament falsa, com tantes altres, i que part dels votants de CSQEP votaran que sí al referèndum per la independència (segur que algú del PSC també).
Enteneu ara la seva por?
Entenc que als contraris a la
independència els dolgui si l’assolim. A mi fa 40 anys que em dol no tenir-la,
i ho he respectat.
1 comentari:
d'acord amb tu , aquell gest retirant les rojigualdes no té preu i altament significatiu
bona diada!
Publica un comentari a l'entrada