30 de setembre 2020

GRACIAS, QUINO, POR TANTO

 Finals dels 70, primers dels 80. Em trobo en plena eufòria d’aquella metamorfosi que transforma els xiquets en persones adultes. No sé quan finalitza aquest procés, però aquells foren anys decisius per a aquest canvi. Tot era ple d’amistats, llibres, músiques, pel·lícules i sensacions de tota mena que m’influïen amb una intensitat que després ha estat difícil o d’igualar. La llista és llarga, i crec que, en molts casos, compartida per tota una generació. Avui em dol recordar un creador, un filòsof incisiu i clarivident, de qui retallava els dibuixos amb admiració i els enganxava a les meves carpetes d’estudiant, perquè la seva manera de veure el món, i d’explicar-lo, em representava i m'inspirava. I no només la seva Mafalda, heroïna immortal que, malauradament, segueix vigent en la seva crítica forma de plorar tantes injustícies, sinó en cadascun dels seus dibuixos. 

Gracias, Quino, por tanto.

Cap comentari: