Segurament recordareu que a casa dels vostres pares hi havia unes culleres que van adquirir, o els regalaren, quan es van casar, i que vau veure tota la vida. Després, quan us emancipàreu i vau forjar la vostra pròpia llar, segur que vau comprar, o us van regalar, unes culleres que encara teniu.
Les culleres duren, no es trenquen com altres companys de taula, els pobres plats i gots que, a la mínima que toquen el terra, o a causa d’algun cop de geni, es trenquen, i els cal reposar.
D’altra banda, el disseny de les culleres és perfecte, no admet milores possibles, i no apareix per art de màgia una nova versió cada sis mesos, com un smartphone qualsevol.
La cullera ens sobreviu, immune a l’obsolescència programada, sobretot les de la sopa, que les petites de vegades van a la brossa per descuit.
Pareu-vos a pensar quantes vegades heu comprat culleres a la vostra vida.
Si això és així, em pregunto: de què viuen els fabricants de culleres?
1 comentari:
Ep, no totea són iguals.
Precisament a casa els pares n'hi ha de dos tipus, però només me me n'agradava un. Si em posaven el "dolent" mirava de canviar-la.
Publica un comentari a l'entrada