Al 10è aniversari de la Biblioteca de la Ràpita

Dissabte 25 de febrer estic convidat a assistir a la celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de La Ràpita, de la mà de Pau Lleixà, el tècnic de Cultura omnipresent a activitats culturals ebrenques.

Arribo abans de les 10 de matí, acompanyat, com tantes vegades, de l'amic Ricardo Gascón. De seguida comença la corrua tradicional d'abraçades i somriures amb tanta i tanta gent amiga de lletres que no para de crèixer. 

El bon ambient ve animat per l'esmorzar que ens nodreix, abans d'una bateria de presentacions, entre les quals, el meu poemari Sota la pell hi ha carn encara (Linx Edicions, 2024).

Dins de la Biblioteca hi ha una exposició d'imatges d'actes dels deus anys de vida de la biblioteca, on aparec en dos de les ocasions que he vingut. Segur que al vintè aniversari n'apareixaré a unes quantes més. Seguim.

Anunci de cataclisme galàctic?

 

Fa cinc anys que em prenc una pastilla diària per a regular la pressió arterial; res de greu, només una amiga color salmó que m’acompanya durant la necessària i buscada rutina matinal. Les subministren en packs de set unitats, cosa feta expressament, potser, perquè et serveixi de guia setmanal per a comprovar que, per exemple, no te l’has presa el dimarts. No vaig tenir la previsió de començar el tractament en dilluns –aquí vaig badar-, com una  mena d’acte poètic o d'homenatge al calendari, que és una arbitrarietat humana que sempre m’ha cridat l’atenció; però com que de tant en tant he comès algun oblit, hi ha hagut temporades en què la setmana, les pastilles i jo hem anat coordinats, de forma provisional, malauradament, i en tornar a caure en el desequilibri, he estat temptat de deixar de prendre-les durant uns dies, o de llançar les que em sobraven dels múltiples de set. Però una cosa podria posar en petit risc la meva salut, i l’altra comportaria malbaratar recursos de la salut pública, i un té la creu de ser massa responsable de vegades, i no he estat capaç de fer una cosa, ni l’altra.

Però aquesta setmana –ai, que em faig gran!- la cosa s’ha agreujat, perquè descobreixo –terrible error!- que tinc dos packs encetats a mitges, i això qui sap si és l’anunci d’un proper cataclisme galàctic o, pitjor encara, que la Liga desinscrigui de nou Dani Olmo.

Linx Edicions, presentació de novetats

Diumenge passat vaig tenir el goig de participar a l'acte de presentació de les novetats de Linx Edicions a L'Ametlla de Mar, en un acte organitzat per l'Ateneu Calero.

Vaig veure néixer aquesta editorial, que ha anat creixent sense pressa, però sense pausa, gràcies a Ramon Masdeu, que tracta cada llibre amb cura, amb estima, amb familiaritat, i té cura de fer-ne difusió a través de la seva web, a través de descomptes, d'obsequis i sobretot d'il·lusió. Visiteu-la.

Volia formar mart de la seva família d'autors, i el poemari Sota la pell hi ha carn encara n'ha estat l'excusa.

L'acte diumenge passat a la Cala no podia ser més amable. A la gent de L'Ateneu no els hi tinc només amistat, sinó estima, i la majoria d'autors  del segell són també vells amics i companys.

Ramon i els seu fill van preparar l'acte amb mesura, amb obsequis que acompanyaven cada presentació, i ens va fer còmplices i partícipes de les novetats d'aquest projecte editorial, dels plans de futur, com ara entrar al món de la traducció de la mà de Montserrat Aloy, amb l'obra de Michael Blumenthal.

Podeu veure un vídeo resum de l'acte a Youtube

A voltes, un planeta

 

A voltes, un planeta, que alego començarà a girar.

Nancontes al llibre de Llengua Catalana de Batxillerat

Llegeixo des de que tinc ús de raó, tot el que em passava per davant o em regalaven. Potser per això tinc especial estima als llibres de lectura al col·legi, i en recordo les il·lustracions, i gairebé sento l'olor. No ens estàvem de res, i hi podies trobar poemes de Lorca i Machado amb regularitat.

I aquesta setmana, després de tantes dècades, es tanca un cercle. Pablo Moreno, estudiant de batxillerat a Tortosa, a qui conec de sempre, m'envia fotos del seu llibre de Llengua Catalana, d'Editorial Teide. Al peu de cada pàgina hi ha un nanoconte, i uns quants són meus. No en tenia cap notícia. Veure els meus nanocontes en pàgines dedicades als verbs pronominals, als sinònims o als elements de la comunicació, em deixa sense paraules. Quants nois i noies els deuran llegir aquest curs?

Em moro de ganes de posar aquest llibre al costat dels llibres de Lectura de quan era petit, que conservem encara com un tresor.

Avui és Blue monday, diuen

Sota la pell hi ha carn encara, a la Ràpita

 

Ahir vaig visitar de nou La Ràpita en motiu dels vermuts literaris de la llibreria Lle.3 espai cultural, amb l’excusa de parlar del meu poemari Sota la pell hi ha carn encara (Linx Edicions, 2024),  acompanyat de l'editor Ramon Masdéu, amb qui ja vaig mantenir una distreta tertúlia al viatge amb el seu cotxe.
Bon ambient amb bona gent que em va rebre amb somriures i amabilitat, un lloc acollidor, de casa reconvertida en espai cultural, però que manté el caliu d’un allar, noves il·lusions, nous projectes, nova gent, i una petició emotiva de dedicatòria que no oblidaré mai. Coses boniques de fer d'escriptor, anant pels puestos amb les teves paraules.
Tornaré, segur.

Trobada dels diLLUMs d'arts al Forn

 

13 de gener. Primera trobada de 2025 dels diLLUMs d’arts alForn, l’any que arribarem al desè aniversari al novembre (alguna en pensarem per a celebrar-ho).

Juan Carlos Borrego ens parla del seu nou llibre amb força tocs de fantasia La novel·la sobre Serena de Pàndols que no he sabut titular.

Francesc Cabiró ens parla del llibre Finestra fotogràfica, 10 anys de bloc, amb textos, i imatges, tot d ela seva collita.

Pep Mola ens parla de l’exposició Quan els carrers parlen, que s’inaugura el 18 de gener al Museu de l’Ebre, i mostra un vídeo de resum de Rafael Ricote. Fotografies captades als carrers de Tortosa, amb textos de Jesús M. Tibau.

Agustí Forner reflexiona sobre l’actualitat, a través de la seva darrera obra pictòrica.

Quan els carrers parlen

 

El proper 18 de gener, a les 12 de migdia, Pep Mola inaugura la seva exposició "Quan els carrers parlen" al Museu de l'Ebre de Tortosa.

Es tracta de més de 30 fotografies en blanc i negre, quasi totes de nit, dels carrers de Tortosa, sempre transitats per alguna persona que els atorga dimensió humana, figures anònimes sovint desenfocades enmig del seu incert anar i vindre.

Com un dels molts fruits de la xarxa d'amistats sorgides a les trobades dels diLLUMS d'arts al Forn, Pep em va proposar escriure textos inspirats en les imatges, cosa que -com sabreu si em seguiu habitualment- és una temptació irresistible per a mi on caic sovint, com ara el llibre editat l'any passat amb il·lustracions d'Amat Pellejà, La nova Rússia de Sergei Eisenstein, i centenars d'ocasions més.

Ja us en mostraré algun exemple properament. No us perdeu l'exposició.

En parla a la Cadena SER Ebre al programa que condueix Rafa Ricote.

Sota la pell hi ha carn encara, a la Ràpita

M'agrada encetar nous espais, i dissabte vinent em donaré aquest gust.

El 18 de gener, a les 12 de migdia, visitaré per primer cop la llibreria lle.3 espai cultural de La Ràpita per a participar dels seus vermuts literaris.

L'excusa, parlar del meu poemari Sota la pell hi ha carn encara (Linx edicions, 2024), ben acompanyat de l'amic escriptor Miquel Reverté.

Ja m'imagino el bon ambient que s'hi crearà; ens acompanyeu, amics i amigues rapitencs?

Dietari ebrenc d'un bipolar, d'Albert Fabà Prats

un susto de tomate

Després de 50 anys, crec que la meva capacitat de crear històries ha millorat. Lluny queda aquell 6è d'EGB.

Atabalament

 

Tres nois caminen en fila pel passadís de darrere les grades del camp de futbol. Un parell de noies s’aixequen dels seients –trobo que força guapes, per cert-, aturen el noi que anava al darrere, atabalat i sorprès, i li pregunten alguna cosa. Els altres dos nois es giren i riuen mirant el seu amic, amb cert to de burla, i escolto que exclamen: “està nerviós!” La bellesa d’unes noies, que potser creus inabastables per a tu, pobre mortal, sovint et desarma; no recordo quan va deixar de passar-me.

Lectura de Dietari del meu caos poètic, de Marc Freixas

 La línia recta és més intolerant?

Adéu, adéu, adéu

 

Sovint em criden l’atenció petits gestos i comportaments humans que veig repetits. Per exemple, una conversa de to amable, sovint no s’acaba amb un únic adéu, sinó que aquesta paraula de comiat es repeteix dues o tres vegades, en un ritme concret, quasi sempre els dos interlocutors a la vegada, i en un to de veu cada cop més baix, com si s’allunyessin lentament. Potser és una manera instintiva de no voler tallar la conversa de forma abrupta, sinó dolçament, com si sabés greu separar-se, i esquivar els dolorosos punts i finals, amb uns menys radicals punts suspensius que conviden a deixar la continuació per a més endavant.

Primera signatura de llibres

Demà a Llibreria la 2 de Viladrich , primera activitat de l'any. Una excusa per compartir una estona amb l'amic Vicent Pellicer Ollés . Signarem llibres, parlarem de fotografia, de literatura, de la nostra mirada envers el món que ens envolta, sempre proper.

Serà el nostre regal avançat de Reis; pot ser el vostre, si voleu.