Sovint em criden l’atenció petits gestos i comportaments humans que veig repetits. Per exemple, una conversa de to amable, sovint no s’acaba amb un únic adéu, sinó que aquesta paraula de comiat es repeteix dues o tres vegades, en un ritme concret, quasi sempre els dos interlocutors a la vegada, i en un to de veu cada cop més baix, com si s’allunyessin lentament. Potser és una manera instintiva de no voler tallar la conversa de forma abrupta, sinó dolçament, com si sabés greu separar-se, i esquivar els dolorosos punts i finals, amb uns menys radicals punts suspensius que conviden a deixar la continuació per a més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada