Fa cinc anys que em prenc una pastilla diària per a regular la pressió arterial; res de greu, només una amiga color salmó que m’acompanya durant la necessària i buscada rutina matinal. Les subministren en packs de set unitats, cosa feta expressament, potser, perquè et serveixi de guia setmanal per a comprovar que, per exemple, no te l’has presa el dimarts. No vaig tenir la previsió de començar el tractament en dilluns –aquí vaig badar-, com una mena d’acte poètic o d'homenatge al calendari, que és una arbitrarietat humana que sempre m’ha cridat l’atenció; però com que de tant en tant he comès algun oblit, hi ha hagut temporades en què la setmana, les pastilles i jo hem anat coordinats, de forma provisional, malauradament, i en tornar a caure en el desequilibri, he estat temptat de deixar de prendre-les durant uns dies, o de llançar les que em sobraven dels múltiples de set. Però una cosa podria posar en petit risc la meva salut, i l’altra comportaria malbaratar recursos de la salut pública, i un té la creu de ser massa responsable de vegades, i no he estat capaç de fer una cosa, ni l’altra.
Però aquesta setmana –ai, que em faig gran!- la cosa s’ha agreujat, perquè descobreixo –terrible error!- que tinc dos packs encetats a mitges, i això qui sap si és l’anunci d’un proper cataclisme galàctic o, pitjor encara, que la Liga desinscrigui de nou Dani Olmo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada