Llegeixo des de que tinc ús de raó, tot el que em passava per davant o em regalaven. Potser per això tinc especial estima als llibres de lectura al col·legi, i en recordo les il·lustracions, i gairebé sento l'olor. No ens estàvem de res, i hi podies trobar poemes de Lorca i Machado amb regularitat.
I aquesta setmana, després de tantes dècades, es tanca un cercle. Pablo Moreno, estudiant de batxillerat a Tortosa, a qui conec de sempre, m'envia fotos del seu llibre de Llengua Catalana, d'Editorial Teide. Al peu de cada pàgina hi ha un nanoconte, i uns quants són meus. No en tenia cap notícia. Veure els meus nanocontes en pàgines dedicades als verbs pronominals, als sinònims o als elements de la comunicació, em deixa sense paraules. Quants nois i noies els deuran llegir aquest curs?
Em moro de ganes de posar aquest llibre al costat dels llibres de Lectura de quan era petit, que conservem encara com un tresor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada