Dos anys i no perden olor les roses

Dos anys i no perden olor les roses,
ni es marceixen els llibres,
ni minva la il·lusió que encomana el teu riure.

Somiatruites, d'Albert Pla

Avui hem de ve gust repetir una cançó, avui hem ve de gust posar-me tendre, creure que els somiatruites poden fer-se amb el govern del món, o amb el govern del dia, o de la nit. Perquè els somnis són necessaris, i de vegades es fan realitat. Dono fe.

Llibre recomanat per Sant Jordi des de Pollença

Des de Cultura Pollença inclouen I un cop de vent els despentina entre els llibres recomanats per Sant Jordi. Gràcies!

Fragment de I un cop de vent els despentina

"A mig metre de la paperera que hi ha sota el pont del tren, darrera del parc, una bola de paper feta amb la pàgina quaranta-nou del diari està a punt de començar a rodar. A l’interior, amagats, hi ha un parell d’anuncis classificats amb els números de telèfon subratllats amb retolador. En un, una dona separada d’aproximadament quaranta anys (no vol dir amb exactitud la seva edat), amb dos fills, busca relació seriosa amb home madur; a l’altre, una gateta ardent, de divuit anys, ens vol complaure les vint-i-quatre hores del dia. No sabrem mai quin ha estat el primer telèfon marcat, ni si s’han satisfet totes les mancances."

.

Fragment del conte "Papers que s'endú el vent", inclòs a I un cop de vent els despetina.

Cares del món (198)

Jordi Girben troba una Cara del món a la sortida de la Ria de Pasaia, Guipuzkoaveure-hi una

Regals per noia dia Sant Jordi

És interessant o curiós comprovar quines paraules ha escrit algú a un buscador per fer cap al teu blog. Una de les curioses d'avui és la següent:
.
regals per noia dia Sant Jordi
.
No sé si el meu blog li ha estat d'utilitat.
.
Una altra combinació de paraules no és tan tendra, i fa reflexionar sobre on va el món dels llibres i tot plegat:
.
descarregar gratis llibres sergi pamies

Nanoconte d'amor?

- Tens la pell delicada.

- I tu les mans aspres.

Molt millor a l'inrevés.

Carrer barana del riu

Tan lentament giren les rodes del carro, que perennes romanen al record mentre el riu baixa. Pas estimat d'homes i dones que eternament ens fan possibles.

.

Inspirat en una imatge extreta del blog Tortosa antiga, en un lloc molt proper on jo visc.

I un cop de vent els despentina al Centre de Lectura de Reus

18 d'abril. Amenaça de febre; paracetamol preventiu a l'estómac i a la butxaca. Cotxe i cap a Reus. Aparco lluny expressament, entre Pastoreta i Misericòrdia. Passejo, bado, allibero uns quants llibres, menjo un parellet de croissants de xocolate.

Aturada a un bar proper a la plaça Prim per saludar un vell amic d'infantesa a Cornudella; tallat descafeïnat, però ple de records.

A l'Abacus, bon parament dels meus llibres esperant que els signi, de 18.30 a 19.30. En tinc un d'encomanat molt especial. Vénen a saludar-me la Coia i el Xulio, exitosos novel·listes i amics, em regalen suport moral i somriures.

A les 8 del vespre faig cap al Centre de Lectura. M'hi perdo. Però em trobo, em troben. L'Ignasi Revés parla del llibre, dels meus contes que, segons ell, encertadament, creu que em defineixen. I a més en parla amb una e de Lleida molt propera al meu Priorat.

La Coia Valls llegeix un dels contes, el que més li agrada, Ploure. Jo en llegeixo uns quants més, breus per això, cada cop més breus. I Jesús Fusté ens regala un fragment de Nit de sant Llorenç a capela.

Som pocs, però hi ha molta sensibilitat, es nota. La presentació es torna una petita tertúlia.

Després, sopar, complicitats i projectes que naixen.

En sortir del restaurant, espectacular lluna plena. Jo també em sento ple, i lluminós. Passem per la casa on va nèixer la Coia; als baixos, hi ha una confiteria.

Homenatge a les biblioteques a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 20 d'abril, a les 21.00, el programa de Tens un racó dalt del món serà especial, ja que no he convidat a cap escriptor/a, sinó que he volgut homenatjar aquests espais que tant estimo com són les biblioteques. Per aquest motiu, podré gaudir d'una tertúlia amb (d'esquerra a dreta a la foto) Begonya Ferré, Irene Prades i Joana Serret, directores de les biblioteques Mercè Lleixà de Roquetes, Marcel·lí Domingo de Tortosa i Sebastià Juan Arbó d'Amposta.

Parlarem, entre altres coses, de la transformació de les biblioteques els darrers anys, de la seva tasca de dinamització cultural i de la implicació de tot el personal en aquest procés.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

202è joc literari

Arriba el joc literari de tipus creatiu de cada mes, i posiblement no seré gaire original, però davant la propera cita literària i festiva d'aquest dissabte, la cosa estava cantada. Com és evident, us demano un text relacionat amb la llegenda o amb la diada de Sant Jordi. Plena llibertat, em sento generós, i deixo que sigueu vosaltres qui aporteu les dosis d'originalitat.

.

Espero els textos a a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres cedits per Cossetània Edicions. Si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.

.
Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat. A un post de dissabte vinent aniré recollint totes les participacions.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 3 de maig.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Una dedicatòria especial

El 18 d'abril, a l'Abacus de Reus, sempre predispostos a acollir-me, signant un exemplar de I un cop de vent els despentina, dedicat al Noé, un dels personatges que aquest dimecres el passarà a recollir. La foto la fa amablement el Xulio.

Trobada d'autors/es dels Països Catalans

Com ja he comentat anteriorment, el passat 16 d'abril, dins del marc de la V Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, vaig organitzar una Trobada d'autors/es dels Països Catalans, gràcies a l'EMD de Jesús i a Antena Cultural de la URV, i a tothom que ha acceptat la invitació, és clar.

Però al matí, abans de la Trobada en sí, va tenir lloc un esmorzar d'autors al claustre de l'antic col.legi de la Immaculada, durant el qual March Editor va presentar la seva col·lecció "Paraula ebrenca", i on ja va començar una agradable tertúlia.

A migdia, dinar literari, on molts dels autors assistents es van animar a llegir fragments d'obres pròpies o d'altres.

Per què Trobada d’autors dels Països Catalans?

Les Terres de l’Ebre, (o la zona més extensa també anomenada Ilercavònia) es vanagloria de trobar-se al centre dels Països Catalans. Aquesta situació, en principi, propícia, ja la posava de manifest Cristòfor Depuig als seus Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa al segle XVI (un llibre plenament actual, on l’autor ja havia d’explicar o justificar els motius d’escriure en català – el temps sembla que no passi, de vegades-).

Al segle XVI Tortosa jugava un paper realment important al nostre país, però el cert és que, segles després, aquesta ubicació central, a l’hora de la veritat, situa les Terres de l'Ebre lluny de tot arreu.
Però reivindicar aquesta situació central no s’ha de fer només amb paraules, sinó, sobretot, amb fets. A més, cal subratllar la nostra voluntat, com a ebrencs, de formar part d'una unitat més gran de la qual volem ser cruïlla, i des de la qual podem jugar un paper important.

El nucli majoritari d'autors/es presents a la Trobada era, lògicament ebrenc, però hem comptat amb companys/es de lletres de Reus, Tarragona, Igualada, i del meu sempre present Priorat, i també de l'estimat País Valencià, de Puçol, d'Alcoi, de l'Olleria. Un País Valencià que potser necessita més que mai el nostre suport i que va deixar el pavelló ben alt de la mà de Mercè Climent, Francesc Mompó (per fi m'he desvirtualitzat amb tots dos) i Manel Alonso.
En resum, he assitit a moltes encaixades de mans, a intercanvis d'experiències, a somriures de complicitat, i al que potser ha estat l'inici d'alguna gran amistat.

Més fotos a la meva galeria de Picassa.

I no us perdeu els comentaris de:

Emigdi Subirats

Mercè Climent

Francesc Mompó

Teresa Roig

Avere si gualles

Un desig expressant als set anys, amb un català no après a l'escola, i que encara és vigent. "Avere si gualles", demà.

De vegades grinyola el meu dintre

Ric sotmès a un estrany mecanisme que desconec. De vegades grinyola el meu dintre, m'espanta la visió d'una taca de rovell que em malmeti. Però amb rostre inalterable sóc fidel al meu destí.

.
Inspirat en una imatge de Luluji.

Desdefinicions (191)

errorista. Que s’adona massa tard que estava equivocat, després de perdre la te......................................

prefherència. Que es mori un oncle molt solter i molt ric........................................................................

terrícocacola. Habitant d’un planeta esponsoritzat.

You never walk alone

Aquest dilluns, 18 d'abril, del costat d'Ignasi Revés, presentarem I un cop de vent els despentina al Centre de Lectura de Reus, a les 20.00 h. Una hora abans, signaré exemplars a la llibreria Abacus a la Raval de Santa Anna.

Precisament d'Ignasi Revés és aquesta foto robada durant la V Fira Literària Joan Cid i Mulet d'ahir, que ja us comentaré. M'agrada la foto i m'emociona el subtítol que Ignasi li va posar al penjar-la al facebook: You never walk allone.

Sovint m'embolico en organitzar activitats com la Trobada d'autors/es dels Països Catalans de dissabte passat, o la Jornada Literària de Cornudella de Montsant, i sempre miro de cercar la complicitat de companys i companyes de lletres que normalment em fan costat. Potser algú pensarà que no compensa el gran o petit esforç que tot plegat representa, la inversió de temps que podria dedicar a coses més rentables com preparar-me oposicions, escriure una novel·la amb templers, o fer quinieles. Però sempre hi ha algú altre que fa un gest senzill, que et posa la mà a l'espatlla i et diu gràcies, que et dedica paraules sinceres i emocionades.

I never walk alone.

Gràcies.

I un cop de vent els despentina, a Jesús

Dijous passat, la sala Brull de l'Ajuntament de Jesús estava plena de gom a gom. Però no us vull enganyar. La immensa majoria no venia a la presentació de I un cop de vent els despentina, sinó a la del curtmetratge "Magnetisme", basat en un conte del llibre, i realitzat per l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús.

Aquest acte conjunt, sense cap mena de dubte, ha estat un dels més especials. La il·lusió dels xiquets i xiquetes, dels pares, mares, iaies, tios... professores i de mi mateix, es notava a l'aire. La visio del curt, en pantalla gran, a fosques, en silenci, fou emotiva i, fins i tot, segur, va caure alguna llàgrima.

En resum, un gran treball que difícilment podran oblidar, i que el delegat territorial d'ensenyament, Antoni Martí, i Pere Panisello, alcalde de Jesús, va felicitar efusivament.

Alumnes del curs es van encarregar de presentar-me, i de llegir després el conte, i van obsequiar a diverses persones (professores, director del centre, i a mi mateix) amb una reproducció del cartell dedicada al darrere i signada per tot el curs, i que llueixo orgullós a la foto com un dels millors premis que he rebut.

Més informació d'aquest interessant projecte a la seva web.

Nada

Una adaptació de la novel·la Nada, de Carmen Laforet, per part d'un jove talent ebrenc, Josep Piñol, amb banda sonora de David Espinós.

Adaptación Novela "NADA" (C.Laforet) from Josep Piñol Curto on Vimeo.

Lola, de Loufane

Lola (escrita i il·lustrada per Loufane) no és una gallina qualsevol, és l'única gallinar del galliner que no està enamorada del gall. I com que sempre ens atrauen els pols oposats, davant d'aquesta indiferència el gall no pot fer altra cosa que sentir-s'hi irremeiablement atret. Però la Lola només té ulls per a un amor que no li convé (quines coses passen al món de les aus de corral); està enamorada d'una rabosa. Sembla un amor difícil, complicat... perillós. Però Lola és valenta, o simplement està enamorada, i fuig del galliner en direcció al bosc. La trobada tindrà lloc, i el resultat romandrà incert, fins a la darrera pàgina.

El conte preferit

Aquests són els contes preferits de diverses persones que han llegit I un cop de vent els despentina:
Estrella Ramon: Venjança

Àngel Lluís Carrillo: La Revolució

Coia Valls: Ploure

Matthew Tree: Un moment històric I el vostre?