18 d’abril 2011

De vegades grinyola el meu dintre

Ric sotmès a un estrany mecanisme que desconec. De vegades grinyola el meu dintre, m'espanta la visió d'una taca de rovell que em malmeti. Però amb rostre inalterable sóc fidel al meu destí.
.
Inspirat en una imatge de Luluji.

4 comentaris:

Garbí24 ha dit...

llàstima de no poder prendre xerrups de 6en1

Roser Caño Valls ha dit...

Bonica manera de parlar del pas del temps a través d'un pallasso de fusta.

Elfreelang ha dit...

Benvingut grinyol que fa esclatar la rialla mentre el pas del temps s'empetiteix

Joan Guasch ha dit...

Els teus contes són tan suggeridors que són la prova evident que no cal escriure novel·les de sis-cente pàgines per explicar grans històries.