Ric sotmès a un estrany mecanisme que desconec. De vegades grinyola el meu dintre, m'espanta la visió d'una taca de rovell que em malmeti. Però amb rostre inalterable sóc fidel al meu destí.
.Inspirat en una imatge de Luluji.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
llàstima de no poder prendre xerrups de 6en1
Bonica manera de parlar del pas del temps a través d'un pallasso de fusta.
Benvingut grinyol que fa esclatar la rialla mentre el pas del temps s'empetiteix
Els teus contes són tan suggeridors que són la prova evident que no cal escriure novel·les de sis-cente pàgines per explicar grans històries.
Publica un comentari a l'entrada