Missió impossible desentendrem del passat. Amb un pessic dolç de vegades, amarg altres cops, penjo del fil invisible que em dibuixa.
.
Inspirat en una imatge de Luluji.
Leído: Basilisco de Jon Bilbao
Fa 1 hora
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ja ho has dit... missió impossible. El nostre camí va fent pinçadetes aquí i allà, i ens va lligant, per a sempre, a aquests petits punts de suport, de lligam... en definitiva, d'història personal.
Dolça fusta gastada de les agulles d'estendre: vetllen per la nostra roba.
Cuanta raó, missió impossible desentendres del passat, ell sempre ens acompaya.
El pasado es como un ventarrón que nos lleva por delante y sigue de largo.Puede dejarnos tristezas, decepciones, etc, pero también nos deja alegrías, sueños y el primer escalón para acceder al futuro.El pasado es nuestra experiencia de hoy.
som el què som, l'origen..
i el que hem esdevingut, ara
canviem, però som qui erem
(m'agrada aquesta foto per la senzillesa i el què suggereix)
Publica un comentari a l'entrada