Als comentaris que apareixeran en aquest post es podrà llegir un text col·lectiu amb el qual es participa al 200è joc literari del meu blog. Si us plau, en aquest post només escriviu comentaris amb els textos que participen i que continuen el relat conjunt. Aneu al post amb títol 200è joc literari (A) per a llegir les instruccions o per a escriure altra mena de comentaris. I el text que inicia aquest joc i que vosaltres heu de continuar és el següent:
0) “Aquest instint possessiu tan bèstia et deixarà sola un dia”, li diu al mirall. ..
.
Pel simple fet de participar, ja obtindreu números per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres de Cossetània Edicions. . El termini per a participar en aquest i en qualsevol dels jocs del mes acabarà el 3 de maig
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 57 minuts
39 comentaris:
0) “Aquest instint possessiu tan bèstia et deixarà sola un dia”, li diu al mirall. ..
1 -Que n'ets de tonta...amb lo que te l'estimes i ho has tornat a espatllar...
2) El mirall li torna l'esguard, potser amb intenció de fer-li algun retret, però ella no l'hi permet i gira cua. El que va a fer, s'ha de fer.
3) S'ha de fer... però per què té la sensació que la imatge del mirall continua mirant-la mentre se'n va?
4) S'atura i gira lentament el cap; espera veure amb horror la imatge del seu jo, la bèstia que porta dintre.
5) Agafa aigua i sabó i es renta la cara amb força. Vol esborrar-se del rostre aquesta marca que li recorda cada dia l'incident d'aquell dissabte.
9)Qui ets? D'on has sortit? Li pregunta a aquella figura reflectida que res té a veure amb ella.
10) Els vidres de la cambra, entelats de vapor, difuminen el rostre d’aquella nova forma que apareix davant seu, intermitent, com si d’un fantasma es tractés, ara si, ara no.
Què vols?
No em facis més retrets, deixa ja de mirar-me i descobreix-te.
12) “Bah! Ací no hi ha res més a fer!”, reconeix abans d’abandonar definitivament l’habitació fent més soroll del que hauria volgut.
13-En el moment de tancar la porta, quelcom es trenca a dins d'ella amb soroll de vidre fos,una ombra la segueix.
14. Surt al carrer corrents, com si la perseguís aquella ombra sortida del mirall, no veu a ningú mentre travessa la multitud sense saber on va.
15- Arribà a la plaça, aquella plaçeta que l'havia vist crèixer i que més d'un secret amagaven els seus arbres i les seves pedres.
16.-Però en girar-se la torna a veure, es un altre cop aquella cara reflectida al vidre de l'aparador
17. aquest cop però la seva imatge duu un mirall de mà i en ell s'hi reflecteix. El reflex dins el reflex?
18 - Mentre es reflectia, un cop de vent despentinà els cabells de la imatge del mirall de mà, mentre la real romania absolutament en calma.
19. Una estranya sensació va recórrer el seu cos, com si aquell esguard s’internés en la seva ànima i paralitzés els moviments, el batec del cor, i el silenci que l’envoltava esdevingué etern i esfereïdor.
20. Què m'està passant?? Es preguntava mentre sentia una pressió brutal a dins que no li permetia ni respirar.
21. Poc a poc la pressió va anar desapareixent, els seus contorns es diluïren i esdevingué incorpòria, ni l’aparador, ni el mirall de mà reflectien ja la seva imatge.
22. el seu cos es paralitza, està confusa, desorientada i un calfred li recórrer tot el cos quan nota com una mà li acarona l'espatlla
23 - Es gira lentament, temerosa del que es pugui trobar. Però allà no hi ha ningú.
Es torna a girar, tanca els ulls i se'ls frega. Què li està passant?
24) Aleshores, sent una veu que li diu a cau d'orella, molt suau, com un murmuri: -No fugis més, és inútil. Sempre romandré amb tu.
25) “I una merda!”, crida embogida, i arranca a córrer fins on sap que pot trobar-lo. Vol aclarir-ho tot, fer la seva pròpia justícia. Si convé, esborrar-lo del mapa.
26) La sospita de que és morta comença a formar-se al seu interior... Sóc morta? És possible que hagi mort? On és el reflex d’un pobre esperit turmentat?
27) I en la cambra a les fosques, una llum titil·la dins el mirall, una llum que s'apropa i s'allunya, i no pot ser cap reflex...
Una llum que va canviant de color, ara groga, ara roja, finalment blanca, cada cop més blanca. I ella, distant, la sent, la pressent...
(28)
(29)La blancor lumínica crea una atmosfera nívia: li produeix esgarrifances que recorren l’espinada de dalt a baix. Té la sensació d’estar colgada per la neu d’una allau.
30 "i el calfred li dibuixa una serp a l'espatlla..."
31) , d’esgarrifança, convertint-se en un cuc que li burxa el cervell, el pensament, fins arribar al fons de l’ànima...
32-
I llavors és quan es pregunta qui és qui, el mirall i el reflex o ella, on ha deixat l'ànima?
33-Tanca els ulls, sospira i entra dins el mirall: allà trobarà la resposta.
34) El món a l'altre costat és aclaparador: el silenci, l'ordre, la fredor...
De mica en mica va comprenen que potser no que no és morta, ella no. La morta és "l'altra"!
35) De mica en mica va comprenen que potser no que no és morta, ella no. La morta és "l'altra"!
36) Entretant, a l'altra banda del mirall, un telèfon sona esmorteït, gairebé sense esperança de ser escoltat.
Sona i sona i de sobte salta el contestador: Hola ara no hi soc però pots deixar el teu missatge, gràcies. Després d'un silenci...
Publica un comentari a l'entrada