10 d’abril 2011

Nanoconte d'amor cansat

Quan entra el seu marit per la porta, desitjaria equivocar-se, no endevinar on deixarà la cartera, quina gracieta dirà. Prem l’índex amb força contra el vidre gelat del got, com si fos un gallet.

9 comentaris:

Vida ha dit...

Brutal! M'ha encantat!

Anònim ha dit...

sempre hem quedarà el dubte de saber si el got gelat és ple de granisat o de wisky amb gel. ( la lógica fa pensar en granisat ja que si el wisky autodestructiu te'l poses en gel es que ets molt fi). m'encanten els teus nanos!!

Carme ha dit...

A mi també m'ha agradat molt.

Filadora ha dit...

Boníssim!!!
En aquell mateix moment decideix descargolar el prestatge! Per força haurà de buscar un nou lloc on deixar la cartera! :)

Rafel ha dit...

Sembla que aquest matrimoni s'ha refredat bastant

Galionar ha dit...

Ostres, com saps posar-te a la pell d'una dona! És magnífic!

Ricard Closa ha dit...

Però s’equivoca. El marit llença la cartera com no ha fet mai, i, mentre es descorda la camisa sensualment, li etziba aquell joc de paraules que feia tant de temps que no sentia i que li agrada tant. El gel del got es fon de cop i una passió renovada la fa saltar al coll del seu, ara amant.
Ah !, que no l'haviem de continuar? ;0)

El porquet ha dit...

Mala peça al teler...

Joan ha dit...

El conte m'ha agradat força, però no me'n puc estar del comentari de lingüísta repelent. Un gatell és un arbre, si et refereixes al disparador d'una pistola es tracta d'un gallet. De res, i perdó...