Tèbia pluja d'abril renta l'aire de la tarda. El sol aparta els núvols per il·luminar l'espectacle i fer-li una guerxada al riu.

Cares del món (248)

Tots els meus secrets, de Víctor Amela

Afortunadament són moles les persones que tenen coses interessants a dir, però algunes en concret tenen el do de fer-me quedar clavat davant el televisor quan apareixen, diguin el que diguin. Tenen un magnetisme difícil de descriure i hi caic rendit sense fer cap esforç per oposar-m'hi. Per exemple, algunes d'aquestes persones són Josep Maria Espinàs, Pepe Rubianes, Andreu Buenafuente, entre altres. Un d'ells és Víctor Amela. M'agrada el seu tarannà optimista, vital, lúcid, tant se val si parla de llibres com de programes de televisió. Al seu darrer llibre Tots els meus secrets, o gairebé, hi reconec aquest Amela que em sedueix per televisió, i també el que he tingut el plaer de conèixer en persona. Al llibre ens parla d'anècdotes de la seva vida, de gent interessant que ha conegut, de paisatges (molts ebrencs o del Matarranya)... i, sempre, de l'amor per la VIDA. Xalo llegint el llibre; què més es pot dir? Us en mostro algun petit fragment, escrit i llegit:

"No és artista qui decideix ser-ho, sinó qui no pot evitar ser-ho."
"Hi ha coses que només es c onquisten per l'amor o per la sang. L'amor és un ciment més bo."
"Primer va ser l'úter. Després va ser la cova. I, finalment, la catedral."
"El sentit de l'humor (el més seriós dels sentits)."
"Distreure's és un bon manament."

I una frase que Amela recorda de Chavela Vargas: "Jo agrado a la vida, perquè li sóc lleial."

Diminuta. Indefensa?

Diminuta. Indefensa? L'arena vola a voluntat del vent, arran del record.
.
Inspirat ber un aimatge de Mireia Canício.

Molles per no perdre'm, presentació virtual

Moltes gràcies per acudir de nou a una de les presentacions virtuals que acostumo a fer dels meus llibres. Amb Molles per no perdre'm faig un parèntesi entre els reculls de contes i enceto nous camins. Nous camins quant el gènere, ja que es tracta d'un dietari on recullo i sembro sensacions, vivències i reflexions d'aquests darrers anys. I nous camins també per la forma d'edició, gràcies a la generosa col·laboració del Jaume Llambrich i la seva Editorial Petròpolis.
El llibre està pensat perquè sigui adquirit principalment via internet: en format en paper, a través de les webs d'un parell de llibreries (La 2 de Viladrich i la Llibreria Serret) o de mi mateix; i en format digital, al preu d'1,50 euros (trobareu informació a la web de Petròpolis on hi ha la fitxa del llibre).
És un llibre que, per tant, gaudirà d'una escassa o nul·la distribució, destinat sobretot a la gent que em seguiu fidelment a través del blog, del facebook i del twitter. Un experiment? Una aposta? De vegades dubto si estic fent un pas endavant o un pas endarere; sigui com sigui, estic complint l'objectiu principal: fer un pas.
El títol del llibre fa pensar en aquest camí que encetem tots els dies, i en el que anem deixant enrere. Volia buscar una imatge per a la portada que evoqués aquest camí, i res millor que el meu fill i la meva dona camí del circ, camí de l'espectacle de la vida.
Podeu tastar un dels meus fragments preferits del llibre a la web on recullo les lectures.


Ah! I per la compra del llibre en format digital, un conte inèdit de regal:

243è joc literari

Passejo pel carrer de la Mercè, davant de la Biblioteca de Tortosa. En un solar fan obres des de fa mesos, tancat per una reixa de filferro que ben just amaga edificis en runes del barri antic. Però avui hi ha una novetat: algú hi ha penjat un xumet. Us el regalo com a tema per a un relat amb el qual podeu participar al 243è joc literari.
El podeu escriure en un comentari o o penjar-lo als vostres blogs.

Silvestre Vilaplana a Tens un racó dalt del món

Silvestre Vilaplana, natural d'Alcoi serà el proper convidat a Tens un racó dalt del món, especialment per a comentar la seva última novel·la, El quadern de les vides perdudes, un dels llibre que més m'ha corprès dels últims anys.

A més, durant el programa, informarem de la propera Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, que tindrà lloc entre els dies 17 i 21 d'abril. Més informació al seu blog.

El programa s'emetrà l'11 d'abril, a les 21.00 pel canal 21, i en properes repeticions durant la setmana.

Personatges que apareixen al meu llibre Molles per no perdre'm, que presento virtualment demà 11 d'abril, a les 20.00 h. en aquest blog:

Agustí Massip, Albert Pujol, Albert Roig, Àlex Mitjà, Artur Bladé i Desumvila, Baltasar Casanova, Bob Esponja, Carlos Brull, Carme Meix, Cheeta, Cinta Arasa, Coia Valls, Cristòfor Despuig, David Espinós, El Petit Príncep, Emigdi Subirats, Emili Rosales, Engelbert Humperdinck, Esteban Martín, Estrella Ramon, Francesc Mestre i Noé, Francesc Mompó, Francesca Aliern, Gerard Vergés, Germanes Pallarès, Germans Koala, Haddock , Jesús Fusté, Jesús Moncada, Joan Panisello, Joan Sales, Joan Todó, Jordi Cantavella, Jordi Cervera, Jordi Pijoan, Josep Igual, Ken Follet, La Colometa, Madame Bovary, Madame Butterfly, Manel Alonso i Català, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Maria Stoyanova, Marian, Marta Pérez Sierra, Matthew Tree, Mercè Climent, Octavi Serret, Pep Castellano, Pep Olivé, Pere Fornell, Pilar Vh, Rafael Casas, Reis Mags, Roser Amills, Salvador Salvadó, Sandra Salvadó, Sílvia Favà, Tarzan, TEBAC, Tom Jones, Tomàs Camacho, Toni Just, Umberto Tozzi, Víctor Amela, Víctor Canicio, Xavier Aragó, Xavier Vega, Xulio Ricardo Trigo.

Quan la nit és massa fosca sovint pinto llunes al cel. Sí, sí, en plural, més d'una. No sóc fidel a la realitat, ho sé, però és que, de vegades, la realitat no m'és fidel a mi.

Amb Francesca Aliern, a Cal Serret, signant les primeres Molles.

Nova cita a la Llibreria Serret, en companyia un cop més de la Francesca Aliern, per a signar els primers exemplars dels nostres llibres: ella, La senyora Avinyó; jo, Molles per no perdre'm, que presento virtualment l'11 d'abril, a les 20.00, en aquest blog.
Tots dos, l'Octavi Serret i la Paquita, apareixen al meu llibre.

Llegint Pere Calders (2)

En celebració del centenari de Pere Calders, el 29-09-2012:

Desdefinicions (239)

martirimoni. Abolició del divorci.

Planeta lluç, de Joan Pinyol

Planeta lluç, un nou recull de contes de Joan Pinyol, amb pròleg de Joaquim Carbó.
L’àvia que no es perd detall del món des d’una talaia privilegiada, el jove que bat a consciència els ous de la venjança, l’amor que es multiplica per la gràcia de cobertures desfavorables, el sacseig d’una altra mena de sentiments, més lligats a la terra i derivats del molt que va destruir la guerra civil, les teràpies curatives al marge de l’imperi de la recepta, els ulls mexicans de la mort, l’inabastable univers sensorial dels humans, la infinitud onírica del cor de les muntanyes i el contrasentit d’una manifestació col·lectiva dibuixen l’orografia d’un cos espacial, el Planeta Lluç, volador i no identificat fins que el lector hi aterri i s’hi passegi de gust, predisposat a descobrir nous horitzons, amb els ulls ben oberts, a banda del seu món. 

Anunci per paraules

Amnistiat de frau fiscal ven flagell de fer penitència per manca de necessitat.

Un tros de cel, d'Isabel-Clara Simó

Un tros de cel, d'Isabel-Clara Simó. Editorial Bromera, 2012

Sinopsi

Són les dotze de la nit. Segons el seu DNI falsificat, Wing ja és major d’edat. Quan era una nena, va arribar amb vaixell amb altres menors que també havien estat venudes com a esclaves i abocades a la prostitució. A València, les exòtiques són moda i els serveis de Wing són molt requerits. Però el seu proxeneta sempre li ha promès que en fer 18 anys serà lliure. I ara ha arribat el moment, està decidida a recuperar el control de la seva vida i té un pla per a fer-ho.

Un tros de cel és una novel·la per moments crua, a estones commovedora, que busca la complicitat del lector. El relat de Wing està esquitxat de records que ens apropen la seva lluita per assolir una vida digna lluny de les atrocitats que l’han perseguida des de la infantesa.

.

La protagonista ens narra la seva corprenedora història amb una aparent tranquil·litat, amb serenitat sorprenent, i fa la sensació que els lectors ens sentim més trasbalsats que ella davant d'una realitat que ens revolta.

Núvol

Em plau informar-vos de l'existència de la web Núvol, una capçalera digital dedicada a la cultura que aspira a omplir un buit a la catosfera. Núvol es proposa cobrir aquells esdeveniments i actes culturals, novetats editorials, exposicions o concerts, estrenes teatrals, etc. que els diaris convencionals han deixat de tractar per falta de paper o simplement perquè no formen part de la cultura mainstream o no són un producte d’un gran grup.

Tots els meus amics són morts, d'Avery Monsen i Jory John

 

Tots els meus amics són morts, d'Avery Monsen i Jory John

La Galera, 2012

SINOPSI: Un senyor gran. El darrer ocell dodo. El darrer arbre d'un bosc. Tots ells tenen una cosa en comú: han perdut tots els seus amics. A ells s'hi afegeixen un pollastre que es lamenta que els seus amics han marxat a Kentucky; un mitjó que ha perdut la seva parella; i molts d'altres exemples, en un àlbum il·lustrat qualificat com "el llibre d'humor més trist que llegiràs mai".

Un llibre absolutament original que ha arribat a l'estatus de cult als Estats Units i Europa. Inconfunible i irresistible, amb un humor tan brillant com negre i una edició molt cuidada, resulta el objecte de regal perfecte.

 

Un llibre que es llegeix en cinc minuts i fa pensar durant hores.

Madame Butterfly, de Puccini

Madame Butterfly, de Puccini, una música que apareix en un moment del meu nou llibre Molles per no perdre'm

Pasa endavant, pas enrere? Pas

De vegades penso que amb el nou llibre, Molles per no perdre'm, potser dono un pas enrere. O al contrari, un pas endavant. Però sobretot he aconseguit l'objectiu pincipal: fer un pas.

Sap que estirar-se l'esparadrap de la boca li fara mal, i espera el moment oportú.

Cares del món (247)

Una espantada Cara del món, en un pany de Cornudella de Montsant.