L’àvia que no es perd detall del món des d’una talaia privilegiada, el jove que bat a consciència els ous de la venjança, l’amor que es multiplica per la gràcia de cobertures desfavorables, el sacseig d’una altra mena de sentiments, més lligats a la terra i derivats del molt que va destruir la guerra civil, les teràpies curatives al marge de l’imperi de la recepta, els ulls mexicans de la mort, l’inabastable univers sensorial dels humans, la infinitud onírica del cor de les muntanyes i el contrasentit d’una manifestació col·lectiva dibuixen l’orografia d’un cos espacial, el Planeta Lluç, volador i no identificat fins que el lector hi aterri i s’hi passegi de gust, predisposat a descobrir nous horitzons, amb els ulls ben oberts, a banda del seu món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada