22 d’abril 2012

Si això és un home, de Primo Levi

En motiu de la presidència de Tortosa de la Red de juderías, em van proposar comentar al Club de Lectura un llibre de temàtica jueva durant el mes de maig. En principi no volia caure en un tema tan tractat com l'holocaust nazi, però hi he caigut com atret per un iman. Buscant informació, em va atraure l'argument d'aquesta novel·la, Si això és un home, de Primo Levi, que narra en primera persona la seva experiència al camp de concentració. El llibre és d'una gran sobrietat, es limita a narrar uns fets que parlen o, millor dit, que xisclen per si mateixos. Mai deixa d'impresionar veure com uns éssers humans, que segurament són gent normal com nosaltres,  perden tot sentit comú, o moral, o ètic, i justifiquen una monstruositat d'aquesta mida; i com uns altres éssers humans són capaços de viure i sobreviure.
Esgarriga l'intent de convertir una persona en un número, en un objecte, de robar-li qualsevol rastre d'humanitat.
Us recomano el comentari de Vicenç Pagès.
 Si esteu per la vora, podeu venir a comentar-lo al Club de Lectura de Tortosa el proper 18 de maig.Poca cosa més puc dir que llegir-ne un fragment.

5 comentaris:

Enric H. March ha dit...

El testimoni de Levi és esgarrifós. Però el millor del llibre (dius novel·la?) és la manera com l'autor exposa els fets; aquest intent de ser objectiu quan s'ha viscut l'horror en la pròpia pell.

Però encara hi ha un fet que impressiona molt més: el sentiment de culpa que molts supervivents van sentir pel fet d'haver sobreviscut. Un sentiment que pot ser tan dramàtic que ni una vida plena com la que va intentar dur ell no el va salvar de l'angoixa existencial i es va llevar la vida quaranta-dos anys després d'acabada la guerra (si acceptem la tesi del suïcidi).

M'hauria agradat venir a la tertúlia, però no serà possible.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

He llegit molt sobre l'Holocaust, i en gairebé tots els autors trobes aquesta sobrietat que, no obstant això, posa de relleu experiències tan traumàtiques. No es pot escriure sobre cap tragèdia si no és mesurant les paraules, ja que les paraules en elles mateixes ja poden fer mal.
Felices vigílies de sant Jordi!

Olga Xirinacs ha dit...

Bon autor, Primo Levi, de literatura robusta.

¡Feliç sant Jordi, Jesús i família!

J.Policarp ha dit...

Una lectura colpidora. I això que només ha estat un tast. Segur que aquest llibre corprendrà a molta gent.

Setes ha dit...

Aquest llibre me'l va recomanar el guia que ens va portar al Camp de concentració de Sachsenshausen a Berlín. El vaig comprar a la tornada, abans d'agafar el tren cap Tortosa, i durant el viatge, malgrat la cruesa dels fets, em va atrapar...