13 d’abril 2012


El nostre fill ha sopat molt. Té set i ens crida. Beu amb avidesa. L'habitació és a les fosques i entra una tèbia llum des del passadís, que deixem oberta perquè no li agafi por. Il·lumina el perfil del seu rostre, encén els seus ulls. La set s'apaga; la llum, no.

Cap comentari: