el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Yannick Garcia, ampostí i resident a Barcelona, serà el proper convidat del programa Tens un racó dalt del món, on principalment parlarem del seu recull de contes Barbamecs, amb què ha guanyat el darrer Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar.
Es tracta de vuit relats que no deixaran ningú indiferent, que graten molt endins de les nostres emocions, que ens mostren personetges en continu tràmit de crèixer, amb problemes de comunicació, d'assumir les pròpies circumstàncies.
El llibre es presentarà a la Biblioteca de Tortosa el 25 de maig.
El programa s'emetrà a Canal 21 el dia 16 de maig, a les 21.00 h. i en properes repeticions durant la setmana. Ala imatge, altres llibres recomanats.
L'esperança no va vestida de verd, sinó de tots els colors.
12 de maig. A la tarda m’esperen per fer un recital de contes musicats als Jocs Florals de Torroja del Priorat, però al matí he quedat a Falset. Faig temps mentre arriba el Toni Just i la seva núvia Laia, alliberant tres llibres, un, a la plaça de la Quartera, i capturant la imatge d’un balcó esquitxat de sol i verd de plantes. Ell està una mica neguitós davant de l’embolic on l’he ficat, ja que ha hagut d’improvisar en pocs dies una música per a acompanyar els meus contes; però jo no, perquè conec perfectament la seva vàlua musical i humana. Abans d’anar a casa de sons pares a assajar, em presenta a son germà i sa mare, peixatera i seguidora del meu facebook. Em fa il·lusió conèixer gent que em segueixen anònimament, sense fer soroll. El Toni viu a Tarragona i fa servir casa de sons pares de magatzem d’andròmines musicals, o a l’inrevés, penso, i les andròmines musicals són només l’excusa per tornar a casa. La Laia tanca la gossa, que és carinyosa en extrem i se’ns tiraria a sobre; jo preparo la carpeta dels contes, i el Toni no para de connectar i desconnetar cables, ordinadors, guitarres, caixes de trons i, fins i tot, una copa per fer d’acompanyament en un dels relats i que amença, entre riures, a fer esclatar enmig de l’actuació. Provem com queda la música que ha preparat per a cadascun dels contes, i la màgia neix i em meravella un cop més, i em rendeixo admirat davant la gent que domina un llenguatge tan prodigiós com la música. A una distància prudencial, mig oculta entre els mobles del menjador, la Laia escolta. Hauria sortit bé a la primera, jo no en tenia dubte, però hem fet bé d’assajar, perquè en llegir les primeres línies d’un dels contes, sorprès per la tendresa de la música, esclato a plorar com un nen que no vol deixar de ser-ho. La Laia em porta un got d’aigua.
Ple d’il·lusió, enfilo la carretera que travessa Gratallops i em duu a Torroja, sense gens de pressa, gaudint de cada revolt, i en són molts (en algunes coses el Priorat mai no canvia). Montsant fa de testimoni del meu somriure.
A Torroja dinem tots tres, poc, tenim l’estómac tancat per el calor, però gaudim de la tertúlia. A l’hora del cafè, s’hi afegeixen membres de la Soul Machine, que actuaran a la tarda, i comparteixen, entre altres coses, la satisfacció d’haver fet algun #novullpagar. A les cinc comencen a preparar-ho tot a l’església, on tindrà lloc l’acte. El Toni entra i surt, surt i entra, ja que farà doblet, primer amb mi i després amb la Soul, davant mateix de l’església. Molts coneguts entre els assistents, com Agustí Masip o Raimond Aguiló.
L’acte s’inicia per fi, precedit solemnement pel so d’un orgue. Organitzadors, autoritats, jurat, premiats… tothom, diu la seva, i es posa de manifest l’esforç per recuperar aquests Jocs Florals, en la seva 34ª edició, interromputs l’any passat per dificultats econòmics. Els animo a persistir. Jo faig un breu parlament on recordo que el meu primer conte, fa 20 anys, va obtenir un accèssit als Jocs, i cito a Artur Bladé, i a Estrem i Fa, i a Jesús Fusté.
Per fi, Toni Just destapa les notes que donen pas al primer conte, i jo creixo amb la seva música, i inicio un viatge que surt de Cornudella, i passa per l’humor, i per la tendresa, i torno de nou al meu poble, i al Montsant. Quan acabem, me’l menjaria el Toni, d’una abraçada, i em regalen una flor, que serà evidenment per a la meva dona.
Sortim, hi ha coca, i porrons, i gent animada a la plaça, i la Soul Machine que a tot vent ens engresca i ens fa moure. Truco a casa, perquè mon fill escolti la música; no sento res, però sé que quan arribi em preguntarà què era, i es posarà content, perquè amb res anys ja es fan del Toni. Assaboreixo els darrers instants carregat d’energia i optimisme. La Laia assenyala el cel, i diu que amenacen núvols, però distingim una àliga majestuosa que ens contempla. M’acomiado, llenço petons, i condueixo ben a poc a poc pels revolts del Priorat, amb la finestreta oberta.
Us deixo amb un muntatge fet a base d'images captades per Laia Bonet, amb la lectura de dos dels contes del recital:
Els Barbamecs són persones amb poc pèl a la cara, en tràmit de crèixer. Però els personatges que ha creat Yannick Garcia no són adolescents, en sentit real de la paraula, tot i que potser sí en sentit figurat. En aquests vuit relats que formen el llibre, l'autor ens farà cruixir, emocionar, ens posarà davant del nas situacions on potser ens podrem reconèixer. És molt fàcil jutjar les actituds dels altres, però, i tu què faries al seu lloc? No és senzill prendre decisions, però imprescindible per a avançar.
Els problemes de comunicació, o d'incomunicació, és un dels temes de què ens parlen els relats, fins i tot en cas de germans bessons. La distància és un inconvenient, o una excusa.
El llibre va ser guanyador del XXè Premi de Narrativa Vila del'Ametlla de Mar, i parlaré d'ell amb l'autor al proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el 16 de maig.
Us deixo amb un fragment:
Una ciutat, Tarragona, vint-i-quatre bars, vint-i-quatre
escriptors i un fotògraf. Això és tot. ¿Això és tot? Un bar, en aquesta ciutat,
o en qualsevol altra, és el temple on s’oficien no pocs dels importants actes de
la vida. Per exemple, aquest llibre, petit i gran a la vegada, Un bar de contes.
Vint-i-cinc parroquians, vint-i-quatre escriptors i un fotògraf, en secret i
públic conciliàbul, decideixen reunir records i invencions entre barres i bars
en forma de relats i de fotografies. El resultat de tot plegat ho dictaminarà el
lector d’aquest llibre comunal; l’intent i la consecució han estat,
senzillament, una festa.
Aquesta tarda participaré a l'acte d'entrea dels premis dels Jocs Florals de Torroja del Priorat, i m'adono que ja fa 20 anys del meu primer conte, un relat que em vaig obligar a acabar d'una vegada per a poder participar en aquell certamen i que va obtenir un acèssit.
Una bona excusa per a llegir-ne el començament, 20 anys, 7 llibres i més de 400 contes després:
Han estat moltes les vegades que Jesús Fusté ha col·laborat en les meves activitats literàries, i sovint acompanyat de part de la seva banda, i del guitarrista Toni Just en concret. Per exemple, una de les activitats més emotives fou el concert a Arenys de Lledó de l'any passat, en què alternarem cançons i contes.
Aquest dissabte dia 12, a partir de les 18.00 h., tindré el plaer de compartir la lectura dels meus contes amb la guitarra del Toni Just, en motiu de l'entrega dels premis dels Jocs Florals de Torroja del Priorat.
Serà molt especial per a mi, ja que aquest certamen fou determinant per a motivar-me a escriure, per allà a l'any 1992, quan el primer dels meus contes va obtenir un accèssit a Torroja. Serà un plaer tornar 20 anys, set llibres i més de 400 contes després.
Un fragment del meu nou llibre Molles per no perdre'm. Més informació sobre com aconseguir-lo a la seva presentació virtual.
I la presentació en carn i ossos, aquest divendres 11 de maig, a les 19.30 h. a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a càrrec de Jaume Llambric, d'Editorial Petròpolis, i de Gerard Vergés. Per la compra del meu llibre, s'obsequiarà amb un exemplar de Jo sóc aquell que em dic Gerard.
Durant l'acte es podran veure els curtmetratges basats en contes meus, Espantant gavines i Magnetisme
Dubte semàntic o social: és el mateix educació privada que privativa?
Víctor Pàmies em convida a un nou homenatge de la Catosfera, que aquest cop consisteix en apadrinar una paraula dins dels actes de l'Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Fa unes setmanes ja vaig participar a l'elecció de La paraula ebrenca més bonica, i la meva tria va ser "catxel"
Ara me'n vaig de la mar al secà, per a apadrinar una paraula que sempre he escoltat al meu poble, a Cornudella de Montsant, una paraula humil però imprescindible ja a les nostres vides, nascuda dins la terra domesticada de l'hort, d'on gràcies a la força dels braços de mon pare l'extrèiem mon germà i jo quan érem petits: TRUMFA.
Una amiga del Club de lectura de Tortosa m'informa de l'aparició de dues pàgines inèdites d'El petit príncep, que vam comentar fa uns mesos i que és un dels meus llibres de capçalera.En aquest capítol inèdit, el petit príncep es troba amb un nou personatge quan arriba a la Terra.
Aquesta notícia em suggereix un nou joc literari, en què us proposo que inventeu un possible capítol d'El petit príncep, en què el protagonista es troba amb un personatge. Aquest personatge pot ser anònim,un arquetip del tipus com els del llibre original però sense repetir els que ja va tractar l'autor (borratxo, comptable, fanaler, geògraf...), o pot ser algun personatge conegut amb nom i cognom.
Com sempre, escriviu el text en un comentari o al vostre blog, deixant-me un enllaç.
Pineda Vaquer ha escric un interessant article amb el títol "La difusió dels autors literaris de les comarques de Tarragona a l'entorn 2.0", al número 46 de la revista Kesse, que us convido a llegir en pdf que trobareu en aquest enllaç. Li agreixo que hagi esmentat la tasca de difusió que faig a través del blog, amb comentaris de llibres, vídeos de lectures de fragments d'altres llibres, jocs literaris, etc.
El resumen de l'article és el següent:
La irrupció de la web 2.0 ha canviat completament la
manera de difondre la informació, incloent-hi la difusió literària.
Aquest article analitza una mostra d’autors literaris de les comarques
de Tarragona i mostra com utilitzen les eines de la web 2.0 a l’hora de
difondre la seva obra a la xarxa, parant especial esment en la seva
interacció amb els seus lectors a les xarxes socials com Facebook i
Twitter. A més, també es fa un repàs de les actuals plataformes de
difusió literària tarragonina a la xarxa.
Vicky Carles serà la convidada del programa d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, per a parlar-nos de les dues lllegendes del Port que ha editat, amb il·lustracions de Carme Julià: La cara de la reina, i Lo faixó de la serp. Un abona excusa per a conèixer millor els especials racons del nostre Port, la seva història i l aseva llegenda.
També participarà al programa una jove escriptora, Marina Jaime, estudiant de 1r d'ESO a l'Escola Daniel Mangrané, i que manté actius diversos blocs on es poden llegir les seves narracions. Ens llegirà un dels seus contes.
A la imatge, altres llibres recomants durant el programa que es pdorà veure a Canal 21 el dia 9 de maig, a les 21.00 h., i en proepres repeticions durant la setmana.
