el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Què maca és la Jaka! Gràcies al comentari que ha escrit al seu blog sobre l'actuació que vam fer amb el David Espinós a Tarragona del nostre petit espectacle Relats a recer d'una guitarra.
Un dels grans tresor que m'ha donat la virtualitat de la catosfera: conèixer persones de carn i ossos com la Jaka.
Podeu fer un petit tast mentre jo tinc temps de pair-lo i intentar explicar el moment màgic que vam viure.
Dins de les activitats del programa Voluntariat per la llengua, el dijous dia 28 de juny, a les 19.00 h, tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa la Trobada de parelles lingüístiques amb les persones que hi han participat, que hi participen o que hi participaran. Tindré el plaer de col·laborar a l'acte amb la lectura d'una selecció dels meus relats.
Més informació aquí.
El joc literari d'aquesta setmana és ben senzil: segueix la llista: .
Si ets un Quixot amb desig de desfer injustícies, un poble t'espera.
Si ets un petit príncep, renuncia a visitar més planetes; una rosa
t'espera.
Si ets una colometa sense forces per netejar més gàbies; uns fills
t'esperen.
Si ets un Hamlet indecís; un bon motiu t'espera.
...
26 de juny 2012
Dibuixava innocents cors a les cartes marcades
que enviares, que ara rellegeixo tremoloses sota el transparent i líquid pas de
sal als ulls. Però nàufrag no em sento, sinó barquer tossut del cos equivocat.
Ja fa anys qeu tinc clar que el món dels blogs és una bona pedrera, o laboratoi, o banc de proves... per a l'escriptura, i ja són molts els blocaires que han fet el salt al món del paper. Avui em plau informar de la publicació del primer llibre de Caterina Cortés, una de les primeríssimes blocaires que vaig començar a seguir fa cinc anys a través del seu No em diguis que és un somni. Ara publica el seu primer llibre en solitari, Dos dies a barcelona, amb editorial Setzevents.
La sinopsi és la següent:
N'Aina és una al·lota mallorquina que necessita reflexionar i posar en ordre la
seva vida. És per això que decideix viatjar sola un cap de setmana a Barcelona.
Allà coneix a en Roger, un músic de carrer, que li mostrarà la ciutat i amb qui
passarà dos dies que acabaran sent molt diferents de com ella se'ls havia
imaginat. Dos dies a Barcelona és per damunt de tot un homenatge a Barcelona
i a la llengua catalana
Dimarts 26 de juny, a les 19h a la Biblioteca Pública de Tarragona, en el marc del Programa 6 x 4. Ara el Priorat.
La V Jornada Literària de Cornudella de Montsant es celebrarà el 7 de juliol i hi participaran escriptors com Àngel Lluís Carrillo, Baltasar Casanova, Coia Valls, Xulio Ricardo Trigo, Francesc Valls Calçada, Raimond Aguiló, Francesc Miralles i Jesús M. Tibau. En el marc de la Jornada es farà un homenatge a Joan Sales amb lectura musicada de fragments d'Incerta glòria, i posteriorment tindrà lloc un concert Joan Masdéu.
.
Com a acte complementari de la presentació que es farà a Tarragona el 26 de juny, tindrà lloc el recital Relats a recer d'una guitarra.
La tendresa dels relats de Jesús M. Tibau i l’emoció de la guitarra de David Espinós s’uneixen per a enriquir-se mútuament i oferir un petit espectacle que no deixa indiferent al públic amb sensibilitat, amant d’històries plenes de tendresa i humor.
Una selecció de relats dels diversos llibres de Jesús M. Tibau, llegits pel mateix autor, acompanyats a la guitarra per la música que David Espinós ha composat expressament per a aquest espectacle de petit format, senzill i profund alhora.
Li agrada cridar quan no la sent ningú, però no serveix de res tapar-se les orelles.
Per primer cop a la seva carrera, el llançador de punyals falla el tir. Res de greu; però això sí, definitiu.
Entre alguns dels significats de la paraula vetllar, destaco el següent: tenir cura de la seguretat i la conservació d'algú o d'alguna cosa.
Quan ens sentim febles per la malaltia del cos o de l'ànima, que algú o alguna cosa ens vetlli ens fa sentir protegits, i tanquem els ulls amb certa il·lusió que res podrà passar-no. I de passada, fem que aquest algú, o aquesta alguna cosa que ens vetlla, en certa manera, també se senti millor.
En aquest llibre, l'autor utilitza un objecte molt estimat, que l'acompanya a la tauleta de nit com una àncora, per no deixar caure en l'oblit un ésser estimat amb qui va compartir-lo; la seva amiga.
No he acabat de llegir el llibre encara (és agosarat comentar un llibre sense llegir-lo del tot? No ho crec, l'important no és la meta, sinó les paraules), no sé el desenllaç, desconec els motius que van allunyar la seva amiga el seu dia, però l'autor ens passeja pel record de les emocions que compartiren, sovint amb el llibre com a objecte d'unió.
Durant la passada Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, Jordi Llavina va fer una xerrada amb l'excusa d'explicar perquè serveix la lectura; potser per a anostrar tot allò que ens envolta, per a redescobrir-ho. Comentà que de la majoria dels llibres que ha llegit durant la vida no en recorda l'argument, però que sempre se n'emporta alguna cosa, sovint alguna imatge potent, suggeridora, emotiva, senzilla. Aquest poemari n'és impregnat: "l'edat treballa com una mala cosidora que fa puntades sense fil"; "les veces queien de les mans dels nens com cau la sorra en un rellotge"; "taca de sang; cafè a la pàgina"; "enterbolit com l'aigua amanida amb llimona"; "processó de ciris apagats per la pluja".
Vetlla és un poemari amb què Jordi Llavina ha guanyat el Premi Octubre de Poesia.
Us en llegeixo un fragment
23 de juny 2012
Enmig
d'una discreta ovació, l'home més fort del món acaba l'última actuació.
Apaga la llum del camerino, surt al carrer, trepitja un bassal i plora.
Rafael Casas, passejant per Puigcerdà, troba aquesta Cara del món de bona minyona.
Arribo a casa. Tothom dorm, menys el gosset que ve a rebre'm. Llum encesa del rebedor que fa companyia al son del meu fill. Li dic bona nit mentalment; millor no despertar-lo. Mossegar-li la galta, ho deixo per a demà.
21 de juny 2012
Si els daus fossin rodons, no tindrien cares bones ni cares dolentes; potser no es pararien mai; potser no caldria.
Mònica Roig, coneguda a la Catozfera com a Bajoqueta, serà la convidada del proper programa de Tens un racó dalt del món, per a explicar-nos l'aventura del projecte que ha culminat amb l'edició del llibre 365 contes, que recull l'aportació de diversos autors (amb bona representació ebrenca) feta al blog del mateix nom, responent a la proposta de publicar un conte cada dia durant un any.
Durant el programa recomanarem altres llibres i podrem gaudir de la lectura d'un fragment d'El petit príncep.
El programa es podrà veure el dimecres 20 de juny, a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana.