Desdefinicions (270)

eurotisme. Inclinació a excitar-se davant la visió d’una moneda comunitària.

Postres de músic, de regal

Per la comanda de qualsevol dels meus llibres, de regal, el recull Postres de músic (Premi Marian Vayreda 2005).
Més informació a jesusimaite(arrova)gmail.com

L'habitació grisa, de Mònica Batet

L'habitació grisa fou l'estrena literària de Mònica Batet, amb la qual guanyà el XXV Premi Just M. Casero. Ja vaig llegir el llibre poc després de ser publicat, amb l'excusa d'un acte que caldria repetir més sovint durant la Tardor Literària 2006 de Tarragona, on autors de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona vam intercanviar lectures dels nostres llibres (més info aquí). Ella llegí fragments de Postres de músic, jo de L'habitació grisa.
Aquella primera lectura del llibre ja em va impactar, però ara l'he rellegit en motiu que l'autora serà una de les convidades d'aquesta temporada al programa de tv de Canal 21, i em confirma que els llibres de qualitat milloren amb les relectures. La crítica de llavors va relacionar l'estil de l'autora amb un nom tan sagrat com Mercè Rodoreda, i això pot representar una responsabilitat massa gran per a una autora novell, però la seva narrativa suporta bé la pressió, sobretot els seus personatges, les tempestes interiors, la necessitat de ser compresos i estimats, de comprendre's a si mateixos i d'estimar-se també, tal com són, les renúncies obligades de la vida mal digerides algun cop, els objectes que els acompanyen que s'amaren emocionalment.
Us deixo amb un fragment:

18 contes solidaris

18 contes solidaris, una iniciativa de Maurici Capdet que, a canvi d'una contribució voluntària a qualsevol ONG, ofereix aquest recull de relats.
Més informació al seu blog.

Hot Xocolata - You Sexy Thing

Dona. Dóna. Do.

Dubto a l'hora d'emprovar-me el rostre amb què em vesteixo dia a dia. No sé si fiar-me'n de l'atzar o la destresa.
.
Inspirat en un poema visual de Toni Prat.

Cares del món (293)

Isabel Barriel captura aquesta nova Cara del món a Bermeo.

Tot és culpa teva, de Begoña Ibarrola

Tot és culpa teva, de Begoña Ibarrola
Il·lustracions de José Luis Navarro
Editorial Cruïlla, 2013
Sinopsi

Dos germans esquirols viuen feliços al bosc fins que un d’ells comença a acusar l’altre de tots els problemes que tenen, cosa que deteriora molt la relació entre ells.

Ens aturem a admirar els camins d'aigua, i la vida atura el seu brogit.

Els cims invencibles, de Carme Meix, a Tortosa

Aquest divendres, 8 de març, a les 19.30 hores, presentaré el llibre Els cims invencibles, de Carme Meix, de Pagès Editors, a La 2 de Viladrich.
Tot i ser un tema tan tractat, o potser precisament per això, no és tan fàcil presentar una novel·la sobre la Guerra Civil. O potser, si remous molt dins, sí que pot ser fàcil. Parlaré de sentiments, de dolor, de memòria, de silencis, de ferides que costa cicatritzar, que cal desinfectar prèviament, de generacions esquitxades.
De moment, us deixo amb un fragment:

272è joc literari. Primer viatge en tren

Primer viatge en tren. Humil, Tortosa-L'Ampolla, anar i tornar. Juguem a col·leccionar records, a tastar il·lusions, a viure. Fora sembla que el món es mogui, però som nosaltres.
.
Inspirant-vos en aquesta experiència, us demano que participeu en aquest joc literari. Podeu escriure un poema, un microconte, una novel·la, teatre... el que vulgueu.

Recitals a domicili, d'Eduard Carmona

Actuació de 'Recitals a domicili' a l'Horiginal de Barcelona el 13 de gener de 2010. El grup ofereix recitals a domicili a canvi del sopar. 'Recitals a domicili' són: Eduard Carmona (veu), Tomàs Fosch (teclat), Iago Marta (guitarra), Ivan González (trompeta) i José López (contrabaix).
Eduard Carmona és el convidat del programa de Tens un racó dalt del món que s'emet aquests dies a Canal 21. El podreu veure demà 6 de març, a les 21.00, i en posteriors repeticions.

La porta oberta al record

És un misteri saber perquè els xiquets senten més simpatia per uns o per altres. A principis dels 70, amb menys de 10 anys, a mi em queia molt simpàtic el Tony Ronald. Potser pel seu etern somriure, pel ritme fresc de les seves cançons, pel seu dinamisme i el bon rotllo que desprenia... No importa el motiu; em queia bé i les seves cançons em posaven content . Algunes no les entenia, i alterava les lletres (jo cantava "la mano de un enano", fins que vaig descobrir que era un "hermano" i tot tenia més sentit). Aquesta cap de setmana ha mort Tony Ronald i, en agraïment, li faig aquest petit homenatge, amb la porta del record sempre oberta: 
http://www.youtube.com/watch?v=TODPDbsudMU

Postres de músic i Ales de paraules

Gràcies a un concurs del blog Tumateix llibres, vaig enviar com a premi un exemplar de Postres de músic que ha arribat a unes mans que l'acullen amb afecte; les de l'autora del blog Ales de paraules.

El vertigen del trapezista al Club de lectura de Tortosa

Llevantada. La pluja entolla els carrers de Tortosa durant tot el dia i al vespre, per sortir de casa, se n'han de tindre ganes. Tot i això una bona colla de membres del Club de Lectura de Tortosa fan cap a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per a acompanyar-me a l'acte que m'he regalat per finalitzar els sis anys com a coordinador, els seixanta llibres, les experiències, les emocions que hem compartit. Però aquest cop vull parlar de sensacions més personals i íntimes, incloses al recull de contes El vertigen del trapezista. Entre els assistents, una perfecta combinació per a un club de lectura: els fidels de sempre i algú que ve per primer cop. Comentar un recull de contes acostuma ser difícil, però hi saben veure una mena de fil conductor entre les històries basat en les emocions, en el tarannà dels seus personatges, inspirats en persones reals els uns, inventats els altres, tots patint el vertigen, els dubtes, el miracle de l'engranatge tan imprecís que és la vida.
Acabo una etapa, però no del tot. Seguiré a la rereguarda del club encarregant-me de la programació, i la Sílvia Panisello serà qui engrescarà les reunions de forma apassionada i intel·ligent alhora.
Avui també ve el regidor de Cultura, Joaquim del Pino, per a agrair la meva tasca i esperonar-nos a continuar.
M'obsequien, amb un bolígraf de record i, sobretot, amb mirades d'estima. No me n'aniré del tot, segur.

Desdefinicions (269)

hortganigrama. Representació gràfica de la jerarquia de les verdures.

Giny d'aigua, alliberat per 2n cop a Tàrrega. Històries del bookcrossing.

Fa uns dies explicava que vaig alliberar quatre llibres pels carrers de Tàrrega. La immensa majoria de vegades (un 90 % aprox.) la persona que troba els llibres no em diu res, tot i que li demano en una nota interior. Peresa? Indiferència? Desconfiança?

Però algunes vegades m'arriben notícies que m'animen a continuar amb aquesta experiència.

En aquesta cas, la persona que va trobar l'exemplar de Giny d'aigua, de Manuel Pérez Bonfill, editat per publicacions de la URV, m'escriu per explicar que és educadora d'una associació per persones amb discapacitat. Un dels tallers que realitzen a l'associació consisteix en caminar per Tàrrega, i durant la passejada del passat 19 de febrer van trobar el llibre.  

Després d'una setmana explicant-los què són els llibres alliberats, l'educadora els donà l'opció que escollissin el seu futur. Decidiren tornar-lo a alliberar, perquè altra gent en pugui gaudir. M'explica que els causà una gran sensació això d'alliberar llibres, i m'envia la fotografia d'on el van deixar, al barri de Fàtima de Tàrrega, un dels seus llocs preferits.

The Police - No Stand So Close To Me

Dubtar ens fa més fràgils? Ser fràgils ens fa dubtar?

Cares del món (292)

Una de les Cares del món que l'amiga Pilar va trobar a Oviedo