el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
La literatura en un tuit és
una porta d’entrada a algunes de les millors obres de la literatura universal,
un convit a llegir-les en tota la seva extensió i profunditat.
De la Bíblia a Mercè Rodoreda,
passant per Èsquil, els trobadors, Shakespeare, Flaubert o Sylvia Plath,
la història de la literatura està plena d’obres i escriptors
imprescindibles.
Dilluns passat, trobada
mensual dels diLLUMS d'arts al forn a Tortosa. Entre altres coses, vam comentar
l'article proposat per Sisco Lahosa, vaig recomanar llibres com Alex, de Pierre
Lemaitre, vaig fer una lectura, en col·laboració de Sílvia Panisello Cabrera dels sonets de Shakespeare, traduïts
per Gerard Vergés, que recentment s'han reeditat, i d'un fragment d'un lllibre
tan divertit i deliciós com Del bon humor tortosí, de Joan Moreria. Noemí Molinero ens va ensenyar els seus llibres infantils, vam parlar
de traducció, vam gaudir de l'exposició de Llangostera que aquests dies hi ha
al Forn de la Forn de La Canonja, vam fer tertúlia sobre la llengua i els
models lingüístics, de forma molt distesa i riallera, comentant expressions
ebrenques com "de matí manyana", o "a boqueta nit"
(tertúlia que ha tingut continuïtat al nostre grup de whatsapp), vam menjar,
vam beure, vam aprendre, vam compartir, vam riure....
Avui em ve de gust recordar un gran i emotiu dia, fa cinc anys, acompanyat a la guitarra per Toni Just.
Moments que justifiquen dedicar-se a això de les lletres i els sentiments.
Avui, al programa
Cafè literari, al 107.3FM Ràdio Móra laNova, han parlat de Cari Ariño de la seva última novel·la "La roda de
l'oblit", del conte infantil "Víctor i la petita Teresita", d’Ana
Grande, i del meu nou llibre “La vida darrera de l'aparador”, amb l’excuda de
la presentació que tindrà lloc dempa, dia 12 de maig, a la Biblioteca de Móra la Nova, a càrrec de Jordi
Duran.
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç, a partir del minut 18.45.
Escriure és una de les meves gràcies passions des de fa 25 anys; llegir, des de sempre; llegir en públic, un plaer que creix. I llegir en públic, acompanyat de música en directe, això ja no té nom.
He tingut la sort de poder gaudir d'aquest plaer molts cops, recitar les paraules bressolat per les notes que un músic, molt, molt a la meva vora, acarona amb precisió. Les meves emocions creixen, em deixo portar de la mà pel ritme, per l'harmonia, m'ajuda a aturar-me els segons exactes per caminar junts, per deixar que la frase faci els seu efecte, que el públic, i jo, collim els fruits sembrats a mitges.
Gràcies per la música, Toni Just, Jesús Fusté i la seva banda, David Espinós, Albino Tena, Montse Castellà, Pere Pèries, Joan Masdéu, Pedro Alférez, Nelson Poblete...
09 de maig 2017
Desarmar-se sense
condicions contra els teus llavis.
Tots els sonets, de William Shakespeare, traducció de Gerard Vergés
Adesiara Editorial, 2017
Sinopsi
Gerard Vergés va llegir intensament i assídua l’obra de William
Shakespeare des de ben jove. Amb el pas dels anys, la presència del Bard de
Stratford-upon-Avon es féu palesa a totes les facetes de la producció original
de Vergés. El llarg procés de lectura i apropiació de Shakespeare culminà amb
la publicació d’una versió integral dels 154 sonets del geni anglès, una
traducció extraordinària que s’ha imposat com un autèntic clàssic modern per la
voluntat de lectors, crítics i estudiosos, i, així mateix, ha servit d’estímul
creatiu a tots els traductors posteriors que han provat sort amb els poemes
lírics de l’autor de La tempesta. De la
mà de Vergés, podem endinsar-nos en l’abassegadora aventura de llegir els
sonets de Shakespeare amb totes les garanties en una versió brillant, dúctil,
fidel i plenament contemporània.
Demà dia 8 és el
primer dilluns de mes i, per tant, toca trobada dels diLLUMS d'Arts al forn, un
col·lectiu on no cal inscriure’s, on tothom és benvingut.
Com sempre, una
trobada oberta a tothom qui vulgui vindre, per veure si surt alguna iniciaivita
cultural interessant o, simplement, per gaudir de la companyia i la tertúlia,
acompanyades de les tapes que ens oferiran al Forn de la Canonja.
Anemu-vos, i informeu
a tothom que pugui estar interessat/a: escriptores, músics, pintores,
fotògrafs, mims, trapezistes, ceramistes, o, simplement, gent amant de la
cultura i de l'art.
Us convidem a portar
una mostra de la vostra obra per a comentar.
En la convulsa València dels inicis del segle XV, Caterina Boïl, neboda
del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que posseeix
la família del xic. Encara que ella està compromesa, naixerà entre els dos un
amor tan intens com impossible, ja que les respectives famílies pertanyen a
bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posarà a
prova la relació de la parella en una successió de fets cap a un destí que mai
no hagueren imaginat.
Estic molt content de presentar el llibre La vida darrere de l'aparador, el proper divendres 12 de maig, a la Biblioteca de Móra la Nova.
I, entre altres coses, estic content perquè el llibre neix (en sóc conscient) amb una clara etiqueta de llibre "local", en tractar-se d'una mena de viatge per comerços de Tortosa. I no és així del tot.
Aquest viatge, ambientat en uns llocs molt concret, parlar sobretot de relacions humanes, de gestos quotidians, d'emocions universals, per la qual cosa poden interessar arreu del món.
Tot i repetir-ho mil cops, sé que serà difícil que el llibre es deslliuri d'aquesta etiqueta de "local", i per això agreixo l'interès de la regidoria de Cultura de Móra la Nova per presentar precisament aquest llibre, de la mà de Jordi Duran.
"Nanocontes, mirades, i falsos proverbis", aquest és el nom que li he posat a la propera activitat que duré a terme en un espai alternatiu, el restaurant L'Assoc, als antics banys àrabs del carrer Major de Sant Jaume de Tortosa, el proper 11 de maig a les 8 del vespre.
Una nova oportunitat per a treure a passejar els meus llibres, els meus relats breus, els nanocontes, els fragments de vida, una nova ocasió per a explicar, per a demostrar com es pot mirar d'una altra manera el món que ens envolta.
Lluís Recasens, l'Avi, és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Parlarem de la seva llarga trajectòria com a ninotaire a revistes com el Papus o Butifarra, a diaris com El Punt o L'Avui , a a revistes digitals com Web negre, i també del seu nou llibre publicat per Amoníaco Ediciones, Hospital central. Per començar el programa, lectura d'un fragment de Camí de sirga, de Jesús Moncada. A més, ens farem ressò de les novetats literàries: Un regal per al Führer, de Francesc Valls Calçada; Marta Tena, Tots
els colors del vent; Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit; El
poble dorment, de Rébecca Dautremer; El
gripau Estanislau, de Montse Boldú, Clara
Codina i Susanna Bacardí
Ja és una tradició que Josep Barjuan sedueixi cada cop més gent en els
seus projectes artístics amb forta arrel prioratina, i sovint amb el vi com a
element de connexió.
L’any passat for el projecte El temps (que passa), i enguany VIURE
(camins d’esperança, amb hem participat setze escriptors, la majoria vinculats
amb el Priorat: Agustí Masip, Fede Cortés, Fe Ferrer, Francesc Valls-Calçada,
Gabriel Pena-Ballester, Jesús M. Tibau, Jordi Carrió, Jordi Coca, Toni
Orensanz, Xavi Vaqué, Oriol Izquierdo, Pere Audí, Maria Mercè Roca, Pilar
Garriga, Roger Vilà i Raimond Aguiló.
Tots els textos han estat il·lustrats pel mateix Josep Barjuan amb
delicadesa; la mateixa delicadesa i professionalitat amb què ha buscat
patrocinadors, ha materialitzat el projecte en una caixa plena d’esperança, i
ha organitzat l’acte de presentació que ha tingut lloc el passat 29 d’abril, al
Castell de Falset, dins del marc de la
Fira del vi.
Entre altres coses (potser la principal), l’acte serveix per enfortir
lligams amb escriptors que quasi som de la família.
I em dirigeixo a Falset amb la seguretat de trobar calidesa, tot i
aquest final gèlid d’abril, tot i la pluja, to ti el vent que bufa dalt d’un
Castell on, en aparença, sóc el primer en arribar. Però no, una veu coneguda
que surt d’un cotxe aparcat a la vora em pregunta, divertit, si busco algú. És
el Toni Just, que ja m’ha acompanyat molts cops a la guitarra, i la seva
parella, la Laia. Són
tots dos dolços, i el seu somriure és la millor de les benvingudes; gent sana,
com sempre diu l’amic comú, Jesús Fusté.
I comença el ritual de sempre, que no cansa, l’arribada gota a gota de
participants, de petons, d’encaixades.
Entre tots parem la senzilla escenografia, fem córrer la tarima, posem
cadires, mentre el Toni, endolla cables i prova la guitarra (em quedaria mirant
hores i hores com toca, per dins i per fora, com viu la música, com xala i
somriu). Fem proves de so, i ell toca la peça que ha seleccionat per al meu
text, Amb gust de cirera als llavis; la reconec, ja l’havia triat alguna altra
vegada, i m’és tan fàcil i tan plaent, llegir acaronat per les seves cordes!
A última hora proposo un canvi; que els escriptors, que llegirem el
nostre text, no ens col·loquem a primera fila, sinó al darrere de la tarima,
com formant part junts de l’espectacle, com un tot.
I comença l’acte amb breus parlaments introductoris i protocol·laris,
de Josep Barjuan, de Carles Brull, regidor de Cultura, i de l’alcalde, que
clourà l’acte.
I llegim envoltats de la guitarra, i hi ha força gent que ens escolta
de forma respectuosa, moltíssima diria jo per a aquesta mena d’actes.
Al Priorat fem coses. Us deixo amb una improvisada gravació d'un moment de l'assaig:
El passat 26 d'abril, la trobada mensual del Club de lectura de Tortosa fou un èxit rotund, per diversos motius.
La trobada fou especial perquè, seguint una iniciativa encetada l'any passat, ens vam reunir al Museu de Tortosa, aprofitant que el llibre té una vessant històrica. En aquest cas es tracta de la novel·la guanyadora del Premi Nadal 2011, Donde nadie te encuentre, d'Alicia Giménez Bartlett, que ja vaig comentar anteriorment.
L'acte fou introduït per l'historiador Roc Salvadó, i vam tenir el provilegi de comptar amb el testimoni d'un protagonista dels fets, el seu pare Julian Salvadó, de 93 anys que, amb lucidesa, ens narrà com va ser segrestat per la Pastora, la protagonista de la novel·la.
El llibre va despertar molta expectativa a Tortosa i comarca, pel caràcter encara recent d'aquest/a maquí/bandolera (va morir el 2004) que actuava al Port, pel seu misteri, per la seva personalitat única que l'han convertit en un personatge tan mitificat com odiat, segons els casos. L'autora, molt vinculada a Tortosa des de la infantesa, ens explicà com va nèixer la fascinació pel personatge quan de petita, a l'escola, per amenaçar les xiquetes que es portaven malament, els deien que se les emportaria la Pastora.
Tota aquesta fascinació pel personatge, conegut i desconegut alhora, es va traduir en una gran afluència de públic al Museu que obligà a portar més cadires a última hora. Durant la tertúlia, la potència històrica de la trama, com ja ens va passar fa uns anys, en comentar VICTUS, d'Albert Sánchez Piñol, un 13 de setembre, ha passat per damunt de la categoria literària del llibre, que és molta.
A més, cosa que a mi em fa molt feliç, vam comptar amb la presència d'un bon nombre de jóvens, empesos sàviament pel seu mestre, que van fer oportunes preguntes al final.
En resum, un acte dels que carreguen les piles a picapedrers literaris com jo.
I ja, amb ganes que arribi el següent Club de lectura, aquest cop sense la impossible presència de l'autor (cosa que sí ha estat possible els quatre primers mesos de l'any; una de les grandeses d'aquest Club, gràcies ala col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, Òmnium Cultural, i Antena Cultural de la URV Tortosa).
La propera trobada serà el 31 de maig, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, per comentar un llibre mític i sarcàstic, La conxorxa dels enzes, de John Kennedy Toole.
Retrats de Vi és una col·lecció que ens aporta el coneixement
d'enòlegs formats a la
Universitat Rovira i Virgili, els quals, a través de la seva
experiència professional i personal, ens faran entendre més en què consisteix
la seva feina, els objectius que es plantegen i els reptes als quals
s'enfronten, però sobretot ens ajudaran a percebre la seva estima per una
professió molt arrelada a les nostres terres.
