Potser la poesia és això

Tortosa, matí de sol i vent. Un noi sense cadira de rodes se subjecta dempeus en una de les lletres O del nom de la ciutat, mentre sons pares li fan fotos amb el pont i el riu de fons.
Potser la poesia és això: lletres que ajuden les persones a mantenir-se dretes, o persones que donen sentit a les lletres.

Proposta educativa de No és la derrota, sinó el vent

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

llibre de viatges petit

Tot i que no ho sembli, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions) és un llibre de viatges. No a destins exòtics o perillosos o llunyans, no per conèixer costums i formes de viure distants, sinó a nosaltres mateixos a través del comerç de proximitat, de les petites anècdotes que gent com nosaltres ens ajuda a reconèixer, amb destí a la humanitat

Versos contra la violència, l'espectacle a Amposta, i Roquetes

Aquest divendres 6 d'abril, a les 21.30 hores, segona representació de l'espectacle Versos contra la violència, creat per Valer Gisbert i basat en el llibre homònim, al Teatre Auditori de la Lira Ampostina.
.
I el 8 d'abril, a les 18.00, al local de la Lira roquetense, acte de presentació del llibre a Roquetes, on es farà una actuació amb el títol Esdevenir, amb poesia, música i il·lustració .

Alfons Cama a Tens un racó dalt del món

Alfons Cama ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar de la seva quarta novel·la L'olor de la seva pell.  
El protagonista, Santi Tibau, és un escriptor que ens narra en primera persona la seva història, la història de la seva família i d'un drama familiar que no es desvetlla fins al final, i parla de la nostra història comú, ambientada a partir dels efectes que provocà la guerra civil, i sobretot a l'etapa de la transició perolímpica, en el moment de màxima repressió contra el moviment independentista. Es tracta d'un personatge a qui la vida li passa per damunt, sense el coratge per a rebel·lar-se que li sobra a la seva germana Sió
També ens visita com a lector Ernest Redó per a recomanar-nos llibres, que repeteix a la secció final del programa, com a mestre de l'Escola de Remolins, per a explicar, juntament amb la cap d'estudis María José Bonet, l'activitat Versos per a la il·lusió.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 4i 11 d'abril a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Colors; música de Fernando Mestres, lletra de Jesús M. Tibau

Em plau compartir aquest magnífic regal. Es tracta d'un dels poemes del meu llibre A la barana dels teus dits, musicat per Fernando Mestres, de Cornudella de Montsant, el meu poble. La música ha estat una de les passions de la seva vida, de forma discreta i reservada quasi només al seu cercle més íntim, tot i que és coneguda aquesta vessant al poble, ja que ha posat música a diverses obres de teatre i pel·lícules fetes a Cornudella. Creieu-me, té tot un tresor a casa seva, amb centenars de composicions.
Aquesta és una de les més belles cançons dedicada al nostre riu.

Actes culturals a Tortosa, al voltant de Sant Jordi

.
Per part dels diLLUMs d'arts al Forn, organitzem la V Trobada/esmorzar d'escriptors el 22 d'abril, a les 9 hores al Forn de la Canonja (requereix invitació), i a les 12 hores recital de La insostenible lleugeresa del vers, de Gerard Vergès, a l'espai que té dedicat al parc Teodor Gonzàlez, obert a tothom.
.
Abans, el 13 d'abril,  a partir de les 4 de tarda, participem en una acte molt especial, Versos per a la il·lusió, a l'Escola de Remolins, on diversos autors recitarem textos conjuntament amb alumnat de l'Escola, per tal de recollir llibres per a la seva parada de Sant Jordi. Més informació en aquest enllaç.
.
.
Però l'activitat dels col·lectius diLLUMs d'arts al forn i Versos contra la violència, no s'acabarà aquí.
6 d'abril, representació de l'espectacle Versos contra la violència, de Valer Gisbert, a la Lira d'Amposta, a les 21.30 hores.
8 d'abril, 18.30 hores, Versos contra la violència a Roquetes
9 d'abril, a partir de les 21.00 hores, trobada mensual dels diLLUMs darts al forn, al Forn de la Canonja de Tortosa
11 d'abril, Versos contra la violència, a Tarragona
26 d'abril, Versos contra la violència, a la Fira Literària de Jesús
27 d'abril, Versos contra la violència, a Santa Bàrbara
28 d'abril, Versos contra la violència, a Falset

Entrevista a Més Ebre

Comparteixo l'entrevista que Eduardo Margaretto em va fer per al setmanari Més Ebre, en motiu del premi Lluís de Montsià.

El gólem, de Gustav Meyrink

El gólem, de Gustav Meyrink

Editorial Més llibres, 2018

Sinopsi

a sap que el gólem torna a voltar per aquí? Fa poc que en vam estar parlant, se’n recorda, Pernath? Tot el barri jueu està esverat. El mateix Vrieslander l’ha vist, el gólem. I això ha començat, com sempre, amb un assassinat.

«El gólem és una novel·la fantàstica, un llibre extraordinàriament visual que combina graciosament la mitologia, l’eròtica, el turisme, el “color local” de Praga, els somnis premonitoris, els somnis de vides alienes o anteriors i fins i tot la realitat. El gólem, increïblement, és oníric i el contrari d’il·legible. No sé si és un llibre important, però sí que sé que és un llibre únic.» Jorge Luis Borges

«L’atmosfera del vell gueto jueu de Praga hi està meravellosament reproduïda.» Franz Kafka

«La cosa estranya més extraordinària amb què m’he topat des de fa una eternitat!» H. P. Lovecraft

«Gustav Meyrink és un home que té alguna cosa a dir.» Herman Hesse

El gran viatge d’en Pesolet, de Davide Cali

El gran viatge d’en Pesolet, de Davide Cali, amb il·lustracions de Sébastien Mourrain

Baula Edicions, 2018

En Pesolet vol canviar d’aires i construeix una avioneta per anar a conèixer món. Però descobrirà que no cal anar gaire lluny per fer un gran viatge!

Llavors, els peixos, de Marta Pérez Sierra

Llavors, els peixos, de Marta Pérez Sierra, un nou poemari amb el segell de l'autora, un cop més nodrit de la companyia artística de la imatge, aquest cop de les pintures de Jordi Vila i Llàcer.
Res millor que un tast.

Festa poètica sota les flors dels cireres

Des del col·lectiu diLLUMS d'arts al forn col·laborem en aquesta activitat organitzada per l'Ajuntament de Paüls i Òmnium Cultural: Nanami, festa poètica sota les flors dels cireres, el proper 7 d'abril.

Qui no fa la festa, de Paco Esteve i Beneito

Qui no fa la festa, de Paco Esteve i Beneito

 Editorial Més llibres, 2018

Sinopsi

[Girolamo]: Passa de pantalla, Pietr, que aquesta ja l’has acabat. El conte de peterpan c’est fini. T’han fet fora de Nevermore com en Jehovà va fer fora el teu avi de l’Edèn. I no et queixis, que encara ho has gaudit, i molt. [Pietr]: Si segueixes així, m’aixeco i me’n vaig. Però sabia que no ho podria fer. Tot el seu cos lluïa esquarterat a la catifa. El Girolamo enrotllava un cigarret assegut davant el seu cap.

«En Paco Esteve la toca molt bé: els diàlegs (i mira si n’hi ha que a estones sembla més aviat un guió teatral) són diàlegs, no pas constructes artificiosos deguts a un empatx de tebeos, com tants se’n llegeixen per aquests llibres de déu. El millor de la història, per això, és el retrat gairebé autolesiu de l’artista pur que es pensa mantenir fidel per sempre més al servei de la literatura... fins que aconsegueixi publicar.» Pau Vidal

«Ha estat un descobriment molt grat, perquè es tracta d’un autor jove, però ja amb un notable domini de l’idioma, que goja amb ell i que s’entreté amb els matisos, amb les singularitats idiomàtiques, amb les rondalles i les velles històries.» Martí Domínguez

Versos contra la violència, a Arnes

Ahir va tenir lloc un nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre del mateix nom, d'Onada Edicions. 
Aquest cop a Arnes, en col·laboració amb l'Ajuntament i amb Elena Solé com a amfitriona. Abans de l'acte, passeja guiada per la vila. No només reivindiquem la nostra repulsa a la violència, sinó que també portem emocions, poesia i coneixement mutu i del territori. Setze espelmes enceses per als absents, i mural amb paraules escrites pels assistents.
Hem participat: Núria Menasanch, Anna Maria Franco, Elena Solé, Sílvia Panisello, Manel Ollé, Agustí Forner, Fede Cortés, Montse Pallarès, Òscar Ologaray i el seu violí, Conxita Jiménez, Vicent Pellicer, Joan Safon Martí, Marta Amigo, Xantal Montsec, Ricardo Gascon i Jesús M. Tibau.
I els propers actes ...

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)
8 d'abril, Roquetes
11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús
27 d'abril, Santa Bàrbara
28 d'abril, Falset
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port, La Sénia

No m'espanta que s'amagui el dia

No m'espanta que s'amagui el dia
rere els turons del capvespre.
Desafio que m'abraci la foscor que avança
com un discret i infal·lible amant.
Els peus humits de platja tèbia
són pilans del meu demà.
.Text inspirat en una imatge d'Anna Serrat.

Curiositats del món animal per a tothom, de Pere Renom i Cristina Losantos

Curiositats del món animal per a tothom, de Pere Renom i Cristina Losantos

Baula Edicions, 2018

— El cavall de Troia era un cavall de fusta o era un vaixell?
— En quin animal s’inspiren els submarins?
— Des de quan els humans bevem llet de vaca?
— Quin és l’origen del velcro?
— Quina relació tenen les ecografies amb els ratpenats?

Trobaràs la resposta d’aquestes preguntes i de moltes més en aquest llibre de Pere Renom, biòleg, comunicador científic i col·laborador del programa «Quèquicom» de Televisió de Catalunya.

Si la vida no és poesia, no és res.

En explotar unes estrelles fa milions d’anys, van escampar gasos i matèries per l’univers que, amb paciència o tossuderia, s’uniren per formar el sistema solar. Enmig de tota aquesta massa heterogènia, per un atzar gairebé impossible, un grapat de mol·lècules s’apleguen per formar cossos d’una gent que mira al cel de nit, embadalits, per a admirar altres estrelles tal com eren fa milers d’anys, i per a escriure poemes. Si la vida no és poesia, no és res.

Aquells solituds d’on veníem, de Josep Manel Vidal

Aquells solituds d’on veníem, de Josep Manel Vidal

Premi Festa d’Elx

Bromera Edicions, 2018

Em talle sovint amb els desperfectes d’aquella trencadissa. Però, què vols? No sé renunciar al costum de mirar-te amb els peus descalços. I si tanque els ulls encara ve el teu record i m’abraça per darrere.

.

La narrativa poètica de Josep Manel Vidal que tant coneixem els seus seguidors.

Crui. Els portadors de la torxa, de Joan Buades

Crui. Els portadors de la torxa, de Joan Buades

Premi Creixells 2017

Editorial Més llibres, 2018

Sinopsi

«Joan Buades ha sabut rebre el llegat de la literatura europea i transformar-lo en una novel·la d’idees absolutament original, ambiciosa i amb una qualitat estilística remarcable. És tot un descobriment.» Jordi Llovet

«Enhorabona per aquesta novel·la de gran volada en què has sabut brodar l’altra cara del tapís de la hipocresia i la falsedat de la història oficial amb uns personatges i uns temes memorables.» Biel Mesquida

«Ara sabem allò que s’ha fet en aquest laboratori del turisme. I també sabem la història que ens ha trasmudat, com s’ha maquinat el parc temàtic que som i com hem edulcorat la metamorfosi que ens ha transformat en un lloc disponible.» Sebastià Perelló

«Tots els fets terribles que s’hi refereixen són a bastament contrastables, fins i tot els més esgarrifosos, com els experiments de Josef Mengele als camps d’extermini, la participació de la IBM en l’obtenció dels censos de jueus per a la Solució Final o la protecció i assimilació nord-americana i espanyola dels criminals nazis i dels seus espolis.» Xavier Coromina.

Fragments

No us enganyeu: els pobles que condueixen el món no ho fan convencent amb raons, sinó esfereint i anorreant la resta. Ara ens tocava a nosaltres, en teníem molta fam.

Les èpoques giren, les modes fan alts i baixos i els guapos s’acaben tornant calbs, però no he conegut ningú de primera línia que no sigui silenciós.

Els reglaments són per a la púrria, a dalt només hi arriben aquells que tenen agalles de saltar-sel’s.

Els diners cón com l’aigua: incolors, inodors i insípids. En el meu codi deontològic, ‘únic que hi consta és que els meus clients són els amos de la meva boca i dels meus arxius.

No m’estranya que els espanyols es barallin de fa segles entre ells talment: no recorden res, no s’adonen que, si no resols un problema, s’acaba enquistant i torna a comparèixer de manera cada cop més perillosa. 

entrevisa Reus digital

Avui ha sortit a Reus digital l'entrevista que em va fer Maria Sabaté, al voltant de la meva obra.

A la IX Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Dissabte passat, una de les cites anuals on procuro no faltar, la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, amb Tomàs Camacho com a ànima infinita, que enguany arriba a la IXa edició.
Com ja tinc una edat i no vetllo gaire, vaig sortir prou indemne de la nit poètica anterior a La Ràpita, perpetrades per Miquel Reverté i Eduardo Margaretto, i faig cap a Alcanar puntual a les 10 del matí.
Una jornada deliciosa en bona companyia, una de les millors formes de llepar les ferides que pateix el nostre país que, tot i això, suraren durant tota la jornada pels nostres cors.
Tomàs sap congregar gent molt diversa, d'origens distants, aprofitant, entre altres coses, la situació canareva propera al País Valencià. Jo m'intento repartir entre el goig de retrobar-me amb estimats amics i amigues de lletres, alguns dels quals normalment només coincidim en aquesta Mostra, i en la il·lusió per conèixer nous amants i visions de la sensibilitat. Crec que me n'he sortit prou bé.
En aquest enllaç podreu trobar els vídeos de totes les intervencions; permeteu-me que en destaqui dos, almenys per veterania: la de Víctor Canicio, irrepetible i indefinible company de la primera de les meves presentacions per allà el 2001, i Manel Ollé, que sempre ens estremeix quan recita, però que aquest cop va estar sublim fins al punt de fer-me saltar les llàgrimes.
Jo vaig recitar una llista de "gestes innecessàries", i alguna coseta més de regal.