Zoraida Burgos i Matheu, de Montse Castellà

Recordant Arbó

Avui fa deu anys d'un programa especial dedicat a Sebastià Juan Arbó, a la segona temporada de Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre, amb Josep Igual, Emigdi Subirats i Eduard Sánchez de convidats.
Ara som tots quatre deu anys més grans, però em plau mantenir-los com a amics meus.

Comentari A mig camí de la incertesa

 Trobo a instagram un nou comentari sobre el meu llibre A mig camí de la incertesa, aquest cop a càrrec de rosergcotoescriptora.

Moltes gràcies

Mudanzas El Pato

 De viatge per la carretera trobo un camió de l'empresa Mudanzas El Pato.

Començo a pensar quina mena de motius podem impulsar algú a decidir posar-li a la seva empresa de mudances El pato.

Quantes històries poden haver-hi al darrere?

I posats a imaginar, us proposo que vosaltres també ho feu, i escriviu la història o motivacions que hi pot haver al darrere.

canvi dràstic al protagonista

 

Quan vas per la pàgina 84 d'un llibre que estàs escrivint (de 100 que preveus que en tingui), decidir fer un canvi dràstic al protagonista, que de passada soluciona la seva desorientació, pobre; la del protagonista, i la de l'autor.

Haver de repassar des de l'inici tot el text, vigilant de no caure en incongruències.

Excavadhora

 

Disposar d'una segona oportunitat;
ser igual de maldestre.

Col·leccionar derrotes;
tenir-ne de repetides.

La torre de los libros, de Víctor Canicio

Un dels plaers d'aquests mesos de confinament i de vida més reflexiva que activa ha estat deixar-se acompanyat de la mirada lúcida, divertida, intel·ligent, original i enginyosa de Víctor Canicio, com ara amb La torre de los libros, del qual us deixo algunes perles:
.

LA TORRE DE LOS LIBROS, DE VÍCTOR CANICIO

-¿Tú me querrás para siempre, Kroete? –me pregunta Manuela horas después.

Los amores bien dosificados suelen durar lo suficiente, pero nunca conceden garantías a tan exagerado plazo.

--

El portero de la fábrica de cemento, enmarcado vivo en su garita acristalada, no saluda al pasar.

-Me da envidia –dice Pastanaga-. Cobra por fijarse.

--

En los calurosos veranos de la Lápida, la cerveza bien frías cuando el sol se pone congrega las tertulias en las islas de los bares.

-Los ritos son sagrados –sentencia el camarero-. Qué va a ser?

_Lo de siempre, Manolo. No hace falta que insistas.

--

-El desnudo integral –le dice Manuela- no te favorece en absoluto.

-No me favorece, pero me recuerda mis orígenes. Vine al mundo así.

Contemplarse en exceso, sobre todo a cierta edad, también es una nostalgia.

--

-Todo es adorable en este mundo, viejo Kroete. El único problema es que te dejen elegir.

--

-¿Por qué no escribes un diario? –me pregunta Manuela.

-No vale la pena. Sabemos todos quién soy y no conviene insistir.

-Escríbelo por mí, Kroete. Para que adivine lo que piensas.

-Ya te dije que yo no sé pensar. Con un poco de suerte consigo reaccionar y me conformo.

--

El silencio, después, se hizo más profundo. para que pudiéramos oírlo de una vez.

Acomiada’m d’ella, d’Elena Solé

Acomiada’m d’ella, d’Elena Solé

Edicions Forment, 2020  

Sinopsi

Es una novel·la que tracta de la cerca d'una noia, la Júlia, contractada pel doctor Aiats per trobar les cartes que la seva esposa ja morta ha anat amagant entre les pàgines dels milers de llibres de la immensa biblioteca de la mansió Baró, heretada de l'Estela amb la qual no van tenir fills. La recerca els unirà en una amistat molt valuosa per a tots dos, i entre els mots i els esperits, la Júlia es troba a ella mateixa i amb algunes respostes a les preguntes que sempre s'ha plantejat.

Històries del bookcrossing

Fa deu anys, en un viatge a Barcelona en motiu de la Setmana del Llibre en català, vaig alliberar un exemplar de Postres de músic a l'Estació de França. En aquest enllaç explicava com el llibre va viatjar fins a Tarragona.
L'atzar va fer qu ela persona que va portar el llibre fins a Tarragona, li regalés a la mestra i conta contes Rat Cebrián, en un moment important de la seva vida, i que ella se'l llegís amb especial emotivitat.
Fruit d'aquest viatge del meu llibre, la Rat em convidà a un acte de les festes de la Tecla de Tarragon on explicava precisament algun dels contes de Postres de músic, i desprès ja ens ha unit un lligam d'amistat.

Les línies rectes es relaxen mai, o sempre van tan tibades?

retirada d'andròmines

L'expresident truca al servei gratuït de retirada d'andròmines com a últim acte de servei al país. Demà a quarts de nou li va bé.

#nanocontes

Així mengen els animals, de Petra Bartíková

Així mengen els animals, de Petra Bartíková

Il·lustracions de: Katarína Macurová

Cossetània Edicions, 2020

Sinopsi

Sembla ben bé una barreja d’un castor, un ànec i una llúdriga; i, a més a més, no té estómac. Pobre ornitorrinc! Què deu menjar? Sigui el que sigui, no consumeix tant —ni de lluny!— com l’elefant, que pot arribar a endrapar fins a tres-cents quilos de menjar en un dia.

Ostres, i quant deu pesar una cria d’elefant quan neix? I quant deu menjar? El món de la manduca dels animals és, de debò, una cosa ben extraordinària.

I ara en podràs saber més amb el teu primer llibre il·lustrat sobre els animals.

Descobriràs com mengen i què mengen.

Un llibre sorprenent amb TIPOGRAFIA juganera

Tens un racó dalt del món, a Canal 21, 12a temporada

Després de la interrupció de la gravació de programes de Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, el passat mes de març, tornem a gravar aquest setembre, amb l'inici de la 12a temporada.
Amb el bagatge de més de 250 programes emesos, i més de 380 persones convidades, recomencem amb la mateixa il·lusió.

Les vides excepcionals dels passatgers, de Xavier Lluís

Les vides excepcionals dels passatgers, de Xavier Lluís

Edicions Balèria, 2020  

Sinopsi

Una de les situacions més excitants i efímeres que podem experimentar és la de coincidir amb algun desconegut a bord d’un tren i, sense que se n’adoni, poder-li confeccionar una història a mida. Aquella vida que ens agradaria que tingués.

Partint d’aquestes trobades casuals, l’autor relata les possibles vides d’aquells passatgers amb qui ha coincidit, vides intenses, tristes, fantasioses, interessants, curioses o comunes, com potser la teva.

Gerard Vergés, memòria, llengua i identitat

Felicitats a Marina Pallás per aquest article sobre Gerard Vergés al Diari de Tarragona, i gràcies per esmentar el col·lectiu diLLUMs d'arts al Forn, i a mi mateix.
Gerard Vergés: memòria, llengua i identitat

El so de les campanes

El Jaume i l’Agustí tenen dos trossos veïns i sempre es troben per dinar a la figuera que fa de partió. La tradició ve de lluny, dels seus avis o més enrere encara; forma part d’aquelles coses que els acompanyen dia a dia i que ni es plantegen. No queden a cap hora en concret, perquè la gana i el cansament els arriba a tots dos a la vegada. Ja tenen instal·lades unes pedres que els fan de confortable seient a la vora del tronc de l’arbre. Des d’aquest mirador de privilegi, dalt de tot del coster, admiren els turons i les serres que s’estenen al davant, i en parlen amb orgull, i comparteixen tupí i cansalada.
.

Aquest és un fragment del conte El so de les campanes, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

Qui em segueixi de fa temps sap que la meva infantesa a Cornudella és una font constant d'inspiració. El poble apareix sovint de forma explícita als meus llibres, però altres vegades, ambiento els relats en ambients rurals, no necessàriament a Cornudella, tot i que sí hi afegeixo imatges i records de la infantesa o, com en el cas de El so de les campanes, de les vivències quan anava al tros. o de les històries que m'explicaven mons pares. En aquest conte, dos pagesos comparteixen humil esmorzar a la partió dels seus trossos. Els uneixen emocions molt similars, tot i ser de pobles diferents; els separarà la guerra.

desengany

A l’hostal on s’allotja no hi resten habitacions, com a tota la ciutat, convertida en centre turístic de primera magnitud. Segur que els carrers són plens de viatgers com ells, i li ha semblat reconèixer una parella que viuen a Les Borges del Camp; però no gosa donar-se a conèixer, cal anar amb cura i passar completament desapercebut, perquè les conseqüències són imprevisibles. Corre el rumor que en una taverna egípcia del s. X a.C., un turista despistat intentà pagar les cerveses amb un bitllet de 10 euros, i que això va estar a punt de revolucionar l’economia mundial abans d’hora, si algú de l’organització no ho arriba a evitar a l’últim moment; però potser només es tracta d’una llegenda.
.

Aquest és un fragment del conte Desengany, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

La immensa majoria dels contes d'aquest recull tenen un tel de tristesa, o de nostàlgia, o fins i tot de fatalitat. Comenci com comenci un relat, inspirat per l'objecte o el gest que sigui, quasi sempre m'acaba tendint cap a la tendresa que em desperten els perdedors. Però no sempre. De tant en tant m'agrada buscar el somriure, divertir-me escrivint i, alhora, normalment, aprofitar per a estirar les orelles a algú o altre, sense fer gaire mal. A mig camí de la incertesa no és una excepció, i hi he inclòs algun conte així, que serveixi per a agafar una mica d'aire. En aquest cas, Desengany és una mena de conte de ciència ficció, inspirat en futurs viatges en el temps, més o menys dirigits.

Don Tomàs

Era auster en paraules i gestos, però d’una precisió mil·limètrica. De vegades em quedava embadalit observant els moviments metòdics amb què escrivia una divisió a la pissarra, la perfecció dels sisos, la gràcia dels cincs, la bellesa d’uns tresos impossible d’igualar. Enmig d’un reverencial silenci, dibuixava amb guixos de colors les parts d’una flor, que mai més no he oblidat (pistils, estams, corol·la, calze...), i intuïa en aquelles línies un amor de sobrietat exquisida.
.

Aquest és un fragment del conte Don Tomàs, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

En aquest recull, i també en els anteriors, hi ha diversos contes inspirats en una de les professions que més admiro, la de mestre. En aquest cas es tracta de Don Tomàs, un professor de l'antiga EGB, inventat, inspirat més o menys en records propis o, més ben dit, en sensacions, amb molta més ficció que realitat. Un nou personatge secundari de la vida que em desperta tendresa. 

Un matí de novembre

Amb el cap cot i el nas a un centímetre del terra, rastreja pam a pam cada racó del jardí. Busca un os. No sé si deu flairar gaire cosa, perquè darrerament ha perdut molt. La pota dreta del darrere li fa mal; no pot recolzar-la al terra i fa que la seva manera de moure’s sigui ridícula i trista.
.

Aquest és un fragment del conte Un matí de novembre, del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020) 

.

A la gent que no és gaire amant dels contes, no els agraden sovint els relats on aparentment no passa res, on simplement s'explica una breu seqüència de moviments, gairebé una fotografia. Volen saber més detalls, el què, el per què, el com i, sobretot, el final. En aquest conte descric simplement un gos que rastreja el seu jardí, i tot allò que hi vulgui trobar el lector.