el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Joan Todó torna al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.
Amb ell parlem de l'edició de la seva obra poètica reunida al llibre La vista als dits i del seu no u llibre La verda és porta, una original biografia de l'escriptor Quim Soler
Júlia Albesa de La Irreal ens recomana un nou llibre.
També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Batiste Pla.
Vuit anys seguits llegint un conte de Gianni Rodari per Nadal. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, el 2019, El paleta de Valtellina. el 2020, La paraula plorar, i el 2021, El planeta de la veritat.
Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.Lectura del fragment inicial del llibre Els llibres d'A., de Josep Lluís Badal. Recomanat per Helena Herranz de la llibreria La Romàntica. Gràcies pel regal
Emigdi Subirats parla del meu univers literari al seu blog Lletres ebrenques. Gràcies, amic. Incomptables les complicitats i col·laboracions de tots aquests anys
Miracle Sala és la convidada aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre.
Amb ella parlam sobretot del seu recull de microrelats Piscolabis. Piscolabis conté una vuitantena llarga de textos que van de les tres línies a les quatre pàgines, amb històries que parlen de la condició de viure, les relacions humanes, la llibertat, la lluita dels pobles, la supervivència del món i la natura, la mort i la llengua. Com diu Llorenç Capdevila, en el pròleg, "Miracle Sala hi imprimeix el seu estil particular: el protagonisme dels animals (i de vegades els objectes) d'alguns dels relats és marca de la casa, com ho és la cura en el llenguatge, la ironia intel·ligent, la importància dels records, la capacitat evocadora o les referències als clàssics".
També parlem del seu poemari anterior La mort és molt bèstia, i de la seva agenda literària 2022
Júlia Albesa de La Irreal ens recomana un nou llibre.
També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de David Jiménez.
CONVERSES AGAFADES AL VOL
Al passeig vora l’Ebre, de nit. Una parella jove, molt jove, riuen escandalosament d’ells mateixos, sobretot ella, que s’adreçava decidida cap a un cotxe aparcat que no és el seu, sinó, suposo, un de similar. I ella no para de riure del seu error, i ell riu que ella rigui. En la foscor de la nit no distingeix el cotxe que, potser, els ha de portar a casa, o al futur, i això els fa riure, i això no els importa.
Al passeig vora l’Ebre, cursa de dos xiquetes, rossetes, germanes, suposo, nòrdiques, semblen. La gran agafa uns metres d’avantatge amb facilitat, i abraçada a una farola li fa pam i pipa a la petita, que de seguida es posa a plorar, o ho fa veure; tothom juga amb les seves armes. Son pare acudeix a l’auxili, i en pocs segons ja corren tots dos, agafats de la mà. M’aturo a fer una nova foto del vespre bellíssim sobre el Port. La famíia s’allunya cap a la nit, i veig que les germanes reprenen la cursa que, sospito, durarà molt anys encara.
Aquell confeti que ha restat amagat, no sé quants anys, sota algun dels nostres mobles i que ara....
poraules. Tot allò que ens fa tanta temor dir.
A aquestes alçades del món de les xarxes virtuals, quan els blogs semblen de vegades història antiga, em fa il·lusió que encara recomanin el meu blog.
La veritat és que facebook, twitter, instagram, youtube..., m'han ajudat a donar-me a conèixer una mica, i que també m'han permès conèixer gent, però durant l'època daurada dels blogs vaig establir vincles molt especials amb una bona colla de blocaires. Anys després, quan coincidim en algun lloc, es nota encara la il·lusió mútua.
Solemne el temps de les estàtues;
talment aus migratòries
