Coses que passen, de Josep Civit i Mateu. Perifèries, de Yolanda Esteve

Coses que passen, de Josep Civit i Mateu

Cossetània Edicions, 2017

Coses que passen és un itinerari, un itinerari reflexiu, un centímetre més d’aquest extraordinari, inacabable camí, que ha seguit, segueix i seguirà la humanitat des que és conscient d’ella mateixa. Un camí que tempta el bosc, sempre verge i frondós, dels grans interrogants de l’aventura humana. Un poemari que aboca als fets i a les seves conseqüències, aboca a les petges que retenen, àvids, els camins, aboca a tot allò que imparable ens creix en el llevat, amenaçador, del temps.

Perifèries, de Yolanda Esteve

Cossetània Edicions, 2017

Perifèries és un viatge de l’interior a l’exterior, on es parla de l’amor, de l’absència, la fugacitat, la memòria i la cerca. Les Perifèries són enllà dels límits, de les fronteres, allà on tot és més fràgil i intens. L’espai que cal ocupar i transgredir. Tot i tothom té les seves pròpies Perifèries per a franquejar.

Un poemari, bàsicament urbà, amb poemes narratius i atmosfèrics que beuen de la influència del llenguatge cinematogràfic i pictòric.

de les cendres, verd oliva

Del passat fem camí; de les cendres, verd oliva.

.

Inspirat en l'obra "Consonancia", de Sergi Quiñonero
Ceniza sobre campo de olivos
0,50 x 31 m.
La Pobra de Massaluca (Tarragona). 19-2-2017

Falsos proverbis

L'ós persegueix els teus dubtes; l'àguila, les decisions.
Fals proverbi bavarès.

Trobada mensual dels diLLUMS d'Arts al forn

El 6 de març vam gaudir d'una nova trobada mensual dels diLLUMS d'arts al forn, amb comentari de l'article proposat per Sisco Lahosa, amb propostes d'activitats de cara a Sant Jordi, amb la lectura d'un nou poema de Sílvia Panisello, amb la degustació dels plats proposats pel Forn de la Canonja, amb el ja tradicional cremat, i moltes coses més.
Us esperem a la propera, el 3 d'abril; totgom hi pot participar.

Núria Mensanch a Tens un racó dalt del món

Núria Mensanch és la convidada  aquesta setmana a  Tens un racó dalt del món, de Canal 21, però, en certa manera, no vindrà sola al plató, ja que l'acompanyarà de forma figurada Francesc Mestre i Noé, un home polifacètic de la Renaixença a Tortosa, a qui ha dedicat tres llibres, que ens serveixen per endinsar-nos una etapa decisiva del nostre país, en un ambient d'ebullició cultural i associativa que, segons com, desperta certa enveja. Amb la Núria farem un tast de la personalitat de Mestre i Noé, com a polític, periodista, escriptor, cronista i arxiver de la ciutat, sacsejador cultural, defensor del patrimoni i de l'ensenyament, i un llarg etcétera. 

A més, ens farem ressò de les novetats literàries: El cavaller Floïd, de Genís Sinca; L'objectiu del crim,  de Xulio Ricardo Trigo; El cas Peníscola, de Manuel Joan i Arinyó; ; 100 años de TBO de Antoni Guiral;

L’enfonsa Pirates, de Jonny Duddle

El programa es podrà veure en directe els dimecres 8 i 15 de març, les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

A Reus, amb No és la derrota, sinó el vent

El proper 14 de març, a les 19.30,  torno a Reus, aquest cop al Centre de Lectura, i de la mà del recull de contes No és la derrota, sinó el vent, en un acte que organitza Onada Edicions, com a presentació del projecte Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula.
A l'acte també es presentaran els llibres El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, Cafè Bervelang, de Mònica Batet, i Que s'acabin les vacances, si us plau!, de Noemí Bagès,

Amb El nostre pitjor enemic, a Reus

Dijous passat, 2 de març, em van convidar a Òmnium Cultural Baix Camp per presentar la meva novel·la El noste pitjor enemic.
L'escriptora Carme Andrade va introduir el llibre i en va destacar diversos aspectes que li havien cridat l'atenció. Per exemple, que els protagonistes siguin militars. Això no tan sols la sorprèn a ella, sinó també a mi, però que siguin militars no té gaire importància, perquè sobretot, els personatges són persones, amb tota la seva càrrega de pors, indecisions, incerteses i falses certeses. Com altres persones que m'han presentat el llibre, en destaca el to poètic i que sigui una novel·la poc convencional.
Reusdigital.cat es fa ressò de la notícia i de la llibreria Gaudí, em fan un breu vídeo promocional.

Camille, de Pierre Lemaitre

Camille, de Pierre Lemaitre

Bromera Edicions, 2017 

Sinopsi

Anna Forestier es troba al lloc i el moment equivocats quan es veu enmig d’un atracament a un banc. Després d’haver rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Està en perill, però té una cosa al seu favor: el detectiu Camille Verhœven, un company molt perillós que carrega amb les cicatrius d’una devastadora pèrdua i que trencarà totes les regles amb l’objectiu de protegir la dona que estima.

Després de tres lliuraments emocionants ­−amb les potents i aclamades Irène, Alex i Rosy & John−, arriba el capítol final de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Verhœven. Avançant una vegada més dins d’una xarxa laberíntica amb respostes fora del seu abast, el detectiu s’enfronta ara al cas més terrible de la seva carrera, si això és possible. Amb Camille es tanca el cicle d’aquest petit i tenaç protagonista, capaç de deixar-nos sense alè.

Fill de la memòria, d’Antoni Cisteró

Fill de la memòria, d’Antoni Cisteró

Cossetània Edicions, 2017

Sinopsi

Memòria i història ajuden a estructurar el passat i a encarar l’avenir. Però què passa quan la memòria manca i la història no arriba a aclarir el dubte que corroeix? A Fill de la memòria, la trajectòria vital d’un pare biològic mai conegut, que va patir la guerra i l’exili Pirineu enllà, portarà en Francesc a implicar-se, no sense dubtes, en la reconstrucció del seu passat. «Si obres la capsa, després no et planyis dels trons», diu el professor Delclòs a en Francesc el dia en què es coneixen. Obrir la capsa, aparentment buida de records, per omplir-la de retalls d’una nova memòria, de dades esparses no sempre verídiques, de sensacions i intuïcions, cicatrius d’unes biografies amagades malintencionadament. I serà precisament en aquesta cerca, desbrossant mentides i silencis, trenant serrells de la història, que el mateix esforç per trobar les pròpies arrels el portarà a fer créixer el seu nou (i més veritable) jo.

edició limitada

Comprar cromos i que en surti un d'edició limitada.

Adonar-se que cada maté encetes un dia, no d’edició limitada, sinó única, irrepetible, irrecuperable, amb tot allò de bo i de dolent que comporta.

Aire

Cada quan cal a la vida una màquina per a agafar aire?

La vida darrere de l'aparador

Aquestes són les botigues on es desenvolupa l'acció del llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions). Com veieu, són volgudament variades, així com també la clientela:
.Isa Fanlo (merceria)

Farmàcia Juan José Rafecas (de la creu roja)

Moderhogar (electrodomèstics)

Confeccions Castellà

Pla Natal

Tot Taula (coses de la llar)

Caroline (llaminadures)

Esports Fevi

Ferreteria Castells

Òptica Forteza

Adam (calçat)

Flors Mònica

Pastisseria Pallarès

Gascó (joguines)

Infotècnics (informàtica)

Converses agafades al vol

Dues dones pel carrer. Una li diu a l'altra: "Ho he provat tot, i res".
Què li aconsellaríeu?
.
(aquí podeu llegir les respostes que m'han donat al facebook)

La vida darrere de l'aparador, la introducció

Transcric la introducció al meu nou llibre La vida darrere de l'aparador:
.

Fa molts anys que sóc un addicte escriptor de contes. Amb la pràctica, aprens a trobar la inspiració a tot arreu, aquella petita guspira que encén la imaginació, l’excusa d’on partir per a crear una petita història: un objecte trobat a la vorera, una persona que passa al teu davant, mitja conversa que escoltes pel carrer...

Aquestes espurnes que aprens a descobrir i que després t’acostumes a caçar, les anotava en un petit bloc de notes, o en un paper, o en qualsevol lloc que em permetés salvar-les de l’oblit, per a després, a casa, donar-los forma de conte afegint-hi dosis de ficció.

Fins que t’adones que la ficció ja no és necessària, que explicar les escenes que et regala cada minut, tal com ragen, filtrades pels teus ulls i emocions, ja és suficient: i descobreixes els dietaris.

En els dietaris em deixo seduir per la vida en estat pur, per descobrir emocions en cada petit gest, en tres paraules escrites en un paper caigut al carrer. A partir de llavors, escriure i viure van més junts de la mà, són una mateixa cosa, i un verb alimenta l’altre.

Després de publicar dos dietaris, i camí del tercer, m’adono que puc gaudir d’aquest espectacle en qualsevol lloc, que desapareix el temps perdut en una sala d’espera, o mentre arriba la teva tanda al mercat. Tots aquests moments que eren de pur tràmit, es converteixen en petits tresors, en rius on pescar emocions. I se m’acudeix el projecte d’aquest llibre: escriure les meves vivències en diverses botigues de Tortosa.

N’escullo unes quantes, de tipologia diferent, per tal que la clientela i els seus objectius siguin ben variats, d’una farmàcia a una ferreteria,  d’una botiga de llaminadures a una altra d’esports. Badaré entre taulells i prestatges, escoltaré amb prudència i des de lluny converses a mitges, intuiré sensacions, recordaré dies llunyans, i intentaré convertir en paraules l’espectacle de la vida, sense rebaixes.

quin títol?

Si fos la portada d'un llibre, quin títol li posaríeu?

La vida darrere de l'aparador

Us presento la portada del meu nou llibre, el 13è, La vida darrere de l'aparador, d'Onada Edicions. Un llibre diferent a la resta, original, i sobre el qual aniré informant al blog específic que he creat.

Desdefinicions (gustícia)

gustícia. Justícia a gust del consumidor ( o de només d’alguns).

Dijous d'Òmnium a Reus, amb EL nostre pitjor enemic

Aquest dijous, estaré a la seu d'Òmnium Baix Camp de Reus, per presentar El nostre pitjor enemic.

Amics per sempre, de Lluís Anton Baulenas

Amics per sempre, de Lluís Anton Baulenas

Bromera Edicions, 2017

PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D'ALZIRA

Sinopsi

 Ferran Simó s’ha convertit en un gos. La guerra dels Balcans, on s’ha vist immers gairebé per atzar, ha reduït la seva voluntat a la d’un animal i ho ha assumit. Només la sort el salvarà de morir i podrà tornar a casa, a una Barcelona eufòrica a punt d’inaugurar els Jocs Olímpics. Gràcies a la proposta insòlita d’un amic, can­viarà d’identitat i coneixerà dues noies amb qui mantindrà una relació que podria canviar la seva vida si les ombres del passat no l’hi impedeixen.

agenda d'escriptor; agenda de pare

Com a escriptor, començo a tenir l'agenda de març i abril plena de dates marcades. Però com a pare, ja tinc dates reservades per a activitats del nostre fill (audicions de música, balls de disfresses, aniversaris...). 

#prioritats

Llegint La llum de les estrelles mortes