L'home que llegia Miquel Strogoff, de Jaume Benavente

L'home que llegia Miquel  Strogoff, de Jaume Benavente

Més llibres, 2018

SINOPSIS

A Riba-Roja d'Ebre, al costat del pantà, fa quatre anys que hi ha un nou agent rural, l'Abel Lamartí, un foraster extravagant que hi ha anat a parar després d'un llarg periple físic i anímic per Barcelona, França, Londres, Ístria, el nord d'Itàlia... I que converva lligams i deutes indissolubles amb tots aquests llocs, com la Méline, la seva exdona; l'Ignasi, el fill que va tenir amb ella, o el seu pare, un comptable jubilat que encara viu a la seva caseta d'Horta, que li va transmetre la seva passió per Miquel Strogoff i que té la il·lussió de viatjar en el Transsiberià. Però entre el poble i el riu li passen coses que el trasbalsen i el col·loquen en una autèntica cruïlla existencial, com ara uns gossos salvatges als quals s'ha d'enfrontar o l'aparició de la Lise, una suïssa nòmada que també va covant els seus propis dimonis.

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

Sebastià Carratalà a Tens un racó dalt del món

Sebastià Carratalà ens visita  a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar del seu nou llibre, A l'ombra del temps, una selecció dels articles que publica a la veu del País Valencià, on ens parla d'art, de ciència i, en definitiva, d'aquesta curiositat humana que ens fa anar més enllà i més endins. Amb gran qualitat literària, i aprofitant la seva faceta d'escriptor i de pintor, Sebastià Carratalà ens descriu les obres d'art a través dels seus ulls, a estimar-les, i també  a reflexionar. 
Com un annex al llibre, també hi ha imatges de les obres reinterpretades per ell mateix i Anna Moner.   
També ens visita Marta Reolid, de l'Escola Sant Llàtzer, per a parlar-nos de dos projectes relacionats amb el foment de la lectura a les aules i a les famílies, com ara els padrins lectors.
I com a últim programa de la temporada, em permeto una llicència emotiva, convidar mon fill de 9 anys, Marc Tibau, perquè ens recomani un parell de llibres i obrir així la porta del programa a lectors i lectores infantils i juvenils.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 27 de juny a les 20 hores  i 4 de juliol a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

El calaix dels vols perduts, fragment

Un fragment de la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).

El nostre pitjor enemic, a Terrassa

Aquest proper divendres 29 de juny, a les 18 hores, acaba temporada el Club de Lectura de la casa del Llibre de Terrassa, amb el comentari de la meva novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions).
Allí estaré, amb Montserrat Espallargas i amb ànsia de saber quines sensacions ha despertat aquest llibre, en una trobada especial que tindrà lloc al Celler del Cava, carrer Galileu, 38.

Lectura fragment El calaix dels vols perduts

Fragment del capítol on es relata la conquesta d'un dels tresors

Versos per a la diversitat

Dins del marc del dia de l'orgull LGTBI, l'associació LGTeBre organitza diversos actes a les Terres de l'Ebre la propera setmana.
El col·lectiu diLLUMs d'arts al forn col·laborem amb el recital Versos per a la diversitat, que tindrà lloc el 28 de juny, a partir de les 20.30 hores, davant la Llotja del parc municipal Teodor Gonzàlez de Tortosa.
Com sempre, diverses persones del món de la cultura (escriptors, músics, ceramistes...) de forma tan entusiasta com altruista, participem en aquests actes per una bona causa

La ciutat i alguna gent que hi viu, de Joan Cavallé

La ciutat i alguna gent que hi viu, de Joan Cavallé

Cossetània Edicions, 2018

Sinopsi

Una colla de personatges singulars viuen la seva vida en una ciutat que s’insinua, però que mai no es mostra del tot. Centenars d’individus, perfectament identificats els uns (Leònides, el Nesto de Vinaròs, la Cucales, el Quico Llarg…), absolutament anònims els altres (el menjador de pipes, la bevedora de taronjada, la dona del davantal verd…), transiten per carrers i places arrossegant les seves preocupacions i manies. Alguns d’aquests personatges opten per tancar-se a casa de seguida que poden per edificar, entre els murs familiars, un món fet a mida. Altres concentren la vida en un bar. Alguns s’alien amb altres, pugen a les respectives esquenes i munten una arquitectura humana. D’arquitectures humanes tracten aquests relats. D’amors no correspostos, esperes eternes, records que s’esvaeixen i presents fugissers. Tot s’aguanta, però, amb la fragilitat de les coses efímeres. Amb el temor que un buf d’aire, l’emissió d’una paraula, les faci trontollar.

recordant Manuel Pérez Bonfill a tens un racó dalt del món de Canal 21

Canal 21 recupera l'entrevista a Manuel Pérez Bonfill, al programa Tens un racó dalt del món, emès el novembre de 2010. T'estimem, Manolo.

Entrades clownesques, de Tristan Rémy

Entrades clownesques, de Tristan Rémy

Cossetània Edicions, 2018

Sinopsi

Poc es pensava Tristan Rémy que, quan va crear aquest compendi d’entrades de pallasso, números històrics que tothom ha vist alguna vegada, també crearia sense voler un autèntic llibre de culte. Amb el pas dels anys, Entrades clownesques s’ha convertit en un tresor per als professionals del clown, però també en un divertidíssim llibre de pràctica teatral, pràcticament un manual pedagògic, per als seguidors i amants de l’ofici més bonic del món: el de pallassa i pallasso.

Llegint El calaix dels vols perduts

Llegint el fragment d'El calaix dels vols perduts en què el misteriós Jenis li mostra a Jordi la capsa dels tresors.

El calaix dels vols perduts, tresors

A la novel·la El calaix dels vols perduts hi té importància una enigmàtica capsa de tresors que es va obrint de tant en tant.
Us deixo alguna pista sobre els tresors que s'hi troben o que s'hi expliquen.

Junts amb Manolo Pérez Bonfill

Dimecres acomiadàvem un dels grans de la cultura ebrenca, Manuel Pérez Bonfill. I no gran per l'edat, ja que tot i els seus 91 anys va morir jove, sinó gran en altres conceptes: dignitat, compromís, humilitat, mestratge, coherència, ironia, rigorositat, exigència, enginy.
Molta gent l'estimava, perquè estimar-lo era fàcil, i la notícia de la seva mort s'escampà enmig d'una tristesa compartida. Però aquesta tristesa va unida també a la satisfacció que els últims anys de la seva vida hagi gaudit del reconeixement merescut, de l'afecte guanyat.
De forma quasi espontània, diversa gent de la cultura necessitàvem acomiadar-nos d'alguna forma especial, d'estar junts entre nosaltres i d'estar junts amb ell encara, i ens vam trobar a l'espai del seu amic Gerard Vergés del parc Teodor Gonzàlez de Tortosa, per a llegir el que cadascú, bonament, va voler.
Fou un acte amable, senzill, sincer, proper, com li hauria agradat a Manolo, amarat de la llum d'un vespre que mai no es farà nit.

Els calaix dels vols perduts, les cites inicials

Com una mena de continuïtat amb la meva primera novel·la, El nostre pitjor enemic, les cites amb què comença El calaix dels vols perduts són un homenatge a dos autors ebrencs que admiro: Gerard Vergés i Artur Bladé i Desumvila:
.

Al mig de la sendera de la vida

cal aturar-se un dia i mirar enrera.

Perquè, passat el temps, arriba una hora

que trobarem amarg el vi a les copes

i un gust de cendra inevitable als llavis.

Gerard Vergés, L’ombra rogenca de la lloba

 .

Que tot passi, que tot s’esfumi i que els homes tinguin sempre, malgrat tot, una esperança són, segurament, els dos únics grans encerts de la creació.

Artur Bladé i Desumvila, L’edat d’or

El calaix dels vols perduts, banda sonora

Durant El calaix dels vols perduts es fa referència a diverses cançons.
Us convido a escoltar-les:
Local hero, dels Dire Straits
Moonligth flower, de Carlos Santana

Louis Armstrong - A Kiss to Build a Dream On

Kung Fu

El calaix dels vols perduts, personatges

Si teniu una edat, o certa cultura televisiva, reconeixereu perfectament aquest personatge, que apareix citat a la novel·la El calaix dels vols perduts (Pàges Editors).
I és que els anys setanta tenen un pes específic a la trama, que es desenvolupa també poc abans de l'any 2000.
Però també hi ha altres referències...

Manuel Pérez Bonfill

El 2015, l’any Manuel Pérez Bonfill, ja vaig escriure un article parlant de l’estimat professor.

No vaig ser alumne en el sentit acadèmic de la paraula, i ja el vaig conèixer de vell, només en el sentit numèric del terme, perquè la seva mirada sempre fou jove, desperta, viva.

Ell em va escriure una dedicatòria a un dels seus llibres que mai no oblido, i que és tot un exemple del seu tarannà: "Per a Jesús Tibau, que també escriu, pobre."

Un cop que el vaig visitar a casa seva, com a solidaritat de contista a contista, i com el mestre que mai deixà de ser, em regalà el llibre Dues cartes, de l’escriptor polonès Slawomir Mrozek.

Ell fou qui va presenta rel meu recull I un cop de vent els despentina, on incloc com a cita inicial una frase dels seus Abusos del ritual: "Cavil·lo que amb els pocs anys de la meva existència, el temps és, ara s'hi ha convertit, una dimensió que assoleix la seva plenitud en el sentiment."

Ell, des de la seva cadira, em donà forces i m’emocionà en trobar-lo a la plaça de l’Ajuntament el passat dos d’octubre.

I ell serà sempre professor, tot i l’aparent absència, amb el record de la seva mirada, amb el seu exemple de dignitat.

Gràcies, Manolo.

El calaix dels vols perduts, la sinopsi

Us avanço la sinopsi del meu proper llibre, El calaix dels vols perduts (Pagès Editors):

El passat pot ser una llosa, i al calaix dels vols perduts hi resten, si no parem compte, massa sentiments de culpa que ens pertoquen o no, emocions avortades que no moren mai del tot.

Jordi, un maldestre social ple d’indecisions, viu a cavall del canvi de mil·leni que s’apropa, un canvi erroni, ja que l’any 2000 no representa, matemàticament, cap inici, sinó un final. Però aquest salt de data pot comportar molt més que una fita al calendari, si ell s’ho proposa, si compta amb l’ajuda necessària per a arrencar-lo d’ell mateix.

L’ahir d’un xiquet al seu poble i l’ara il·luminat pel vermell d’uns cabells lluiten per a vèncer, o per a sobreviure, acompanyats pels tresors d’un personatge enigmàtic, i d’una cambrera que acut al rescat.

Quan passat i present s’entrelliguen; quan el tu, el jo i l’ell, es fonen.

de pilotes i de potència

Una de les pilotes de mon fill està mig descosida per diversos punts.

-Com és que està tan feta malbé?- Li pregunto.

-Perquè la fem servir- contesta ell contundent, davant de l’evidència.

-Jo no recordo que quan era petit duressin tan poc les pilotes.

-És que nosaltres tenim més potència! – respon amb orgull.

#9anys

La primera onada, de Mariló Àlvarez Sanchis

La primera onada, de Mariló Àlvarez Sanchis

Bromera Edicions, 2018

sinopsi

Després de la Gran Guerra, la Terra ha quedat assolada quasi per complet i la humanitat es veu abocada a posar en marxa un projecte d’evacuació del planeta, el Programa Èxode. Alice Dixie forma part d’aquesta primera onada de joves traslladats a una colònia lunar, on prepararan l’arribada de la resta de la població. Tanmateix, entre la nostàlgia pel món que deixa enrere i les emocions que li provoca la seua nova residència, començarà a fer-se preguntes: quin paper tenen realment els joves escollits per a participar en el Programa Èxode? 

Un relat sobre l’amistat, la lleialtat i la bondat humana que demostra que, a vegades, actuar amb valor i integritat no és l’alternativa més senzilla.

Els balls tradicionals de la Festa Major, de Roger Roig i Hugo Prades

Els balls tradicionals de la Festa Major, de Roger Roig i Hugo Prades

Cossetània Edicions, 2018

Sinopsi

En aquest conte el Patufet i la seva colla viuran de prop una de les activitats tradicionals de festa major més arrelades a casa nostra: els balls i les danses que configuren les cercaviles festives. Tots ben atents als passos dels balls de bastons, de gitanes o de cavallets, fins i tot voldran participar-hi. I tu, t’apuntes a ballar?