play

Dissabte al matí. Estic escrivint. Escolto com mon fill toca el piano baix a casa de sa iaia. L'amic Brian Cutts em va fer observar fa uns dies que, en anglès, s'utilitza el mateix verb "play" per a tocar un instrument i per a jugar.
Quanta raó!

personatges dela batalla de l'Ebre 11/16 Xose

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.

.XOSÉ

“Quants riures de ton fill pots perdre’t en dos anys?” Sigui quina sigui la resposta, sempre és massa. Dos anys de guerra que no entèn des de que el mobilitzaren, sense una explicació raonable que tampoc va demanar. Les coses són com són, suposava, i el camí sols avança endavant. Però cada cop és més lluny de casa, cada cop recorda amb més esforços el riure del seu fill. En aquesta hora es gira una mica de vent, càlid i abrasador –res a veure amb el que bufa a la seva Galícia natal-, i que tot just el despentina.

Flor Caminaire, de Lia Sampai

Lia Sampai, acompanyada del guitarrista Adrià Pagès, ens porta La fada ignorant, el seu primer treball (2019). Cançons que ens arriben de la mà d’una guitarra i un calaix de vivències que es tornen veu. Senzillesa i intimitat són els ingredients bàsics de Sampai, desitjosa de tornar a les arrels i a l’autenticitat. La seva és una cançó purament mediterrània i neix a la vora del riu Ebre.

Aquesta cançó s'inspira en el relat Flor Caminaire, dins el llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda.

La vaig escoltar durant el III Concurs de cantautors de Ferreries (Tortosa), i en vaig quedar seduït.

Un mar degota, de Ferran Cerdans

Un mar degota, de Ferran Cerdans, no és un llibre, però és literatura. Ferran és un autor peculiar no tan sols pel joc que ens proposa amb allò que escriu, sinó també per la manera que té d'embolicar-nos aquest regal.
Des de la seva web Llibres artesans ens ofereix mil maneres personalitzades de transmetre la seva literatura, i des de la seva pàgina a la web L'Aixeta, us podeu subscriure i rebre periòdicament la seva revista Un mar degota, tot un recull d'històries i propostes plenes de creativitat.

Recomanacions de llibres en un bar

Fa uns dies, després de la gravació d'un programa de televisió, agradable tertúlia a tres al voltant de la taula d'un bar a Tortosa, amb Josep Igual i Miquel Àngel Martín.
Aquest treu de la motxilla tots els llibres que portava per a recomanar.
#recomanacionsdellibresenunbar

Desdefinicions (L'EGO)

L'EGO. Joc per construir amb petites peces de colors l'autoestima.

Ferran Cerdans a Tens un racó dalt del món

Ferran Cerdans és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre. 
És un autor especialitzat en microtextos, però la seva peculiaritat no és tan sols allò que escriu, sinó l'original forma de materialitzar-ho i d'oferir-ho als lectors i lectores, a través dels seus Llibres artesans , en una gran varietat de formes.
A més, a través de la seva pàgina a la web Aixeta.cat podeu subscriure-us als seus productes, com ara la revista La mar degota.
Bellesa i originalitat no tan sols en el contingut, sinó també en la forma
Abans parlem amb una parella de germans, David Comuñas i Ivan Comuñas, qu ens parlaran del seu primer llibre en solitari, Mentides a mà alçada, i A.M.O.R. (Aprender Mientras Olvidas Recordar) .
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 26 de juny i 3 de juliol a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Cites literàries

La fulla aferrada a la branca

desitja el cop de vent

per enlairar-se...

Versant en femení, de Carme López

 .

Em cou en la ferida oberta

la dissort amarga dels teus dies.

Quadern per a Joan, de Manel Alonso i Català

 .

Calla cor meu, que tot somni emmudeix

En un excés de paraules.

Poemes d'Abissínia, d'Albert Gavaldà

 .

Entre els dits premo

la gota acumulada,

llàgrima dura.

Una mar degota, núm. 12, de Ferran Cerdans

 .

Massa sovint habito el record

dels dies que vindran.

Coses que passen, de Josep Civit i Mateu

Personatges de la batalla de l'Ebre 10/16 Sesca

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.

.

SESCA

Les llàgrimes que no es ploren del tot li eixuguen la mirada, i la llum del delta perd tota la màgia, i els camps d’arròs es vinclen. “On et porten, aquests hòmens, on et porten?”, cridà mentre l’ombra del seu marit empetitia en la distància. I després silenci, i el dolor d’una pèrdua que ningú no avala. Abans de portar el dinar a son fill, amagat al rebost, s’assegura per la finestra que ningú no els veu. “No pateixis, això ja s’acaba, tot tornarà a ser com abans”, li diu, o es diu a ella mateixa, però en veu molt baixa.

JOC LITERARI: LA MOSSEGADA DE LA MOSCA NEGRA

Fa temps que no us plantejo un dels meus jocs literaris, en què proposo escriure un text. En aquesta ocasió us proposo que escriviu un breu conte o una poesia, al voltant d'aquesta notícia, especialment del fragment que diu:

Cal recordar, que la mosca negra no és una espècie invasora sinó autòctona, però no se sap per quin motiu de sobte va canviar el seu comportament i començà a picar als humans.

Per tant, us proposo que doneu la vostra versió.

La taverna del Negre, de Autors, Jesús Moncho

La taverna del Negre, de Autors, Jesús Moncho

PREMI ISABEL DE VILLENA DE NARRATIVA EN VALENCIÀ
XXXVI PREMIS CIUTAT DE VALÈNCIA

Bromera Edicions, 2019
Sinopsi

Andreu Faraig és enviat a les Amèriques com a delegat permanent de la casa Galiana per ordre del seu amo, don Gaspar Galiana de Serafina. Així, es veu forçat a abandonar les terres valencianes i a allunyar-se de sa mare i la germana, la seua única família. Però el seu nou destí el separa, a més a més, d’Elionor Galiana, la seua jove estimada. Obligat a portar endavant una escomesa que preferiria evitar, prompte descobreix que la càrrega de la Santa Marta, la goleta en què s’embarca i que ha jurat vigilar, no està conformada només per teles i teixits, com calia esperar, sinó que inclou també un nombrós grup d’homes i dones provinents d’Àfrica, llestos per a ser venuts com a esclaus. Andreu Faraig lluitarà contra tot plegat.

En La taverna del Negre, Jesús Moncho presenta una història ambientada en la carrera d’Amèrica del s. XIX, des de les terres de València, en la qual també se’ns relata el curiós origen de la tradició xocolatera de la Vila.

complicitat fàcil

Dos col·laboracions amb l'amiga Sílvia Panisello en poc temps.
El mes passat a Els Ports Natura i Art, quan acceptà el repte improvisat de fer el paper d'interferència, de molèstia a la meva acció poètica mentre recitava noms d’animals i plantes del Port, com es pot veure en aquest vídeo. 

I avui, a l'homenatge a Manuel Pérez Bonfill, fent el joc invers, mentre llegia un conte ple d'amor. En tottes dues ocasions sense necessitar assajar ni concretar gaire la seva participació, perquè partim d’una gran complicitat i confiança.

Gràcies, Sílvia, per fer-ho tot tan fàcil i tan bé. 

Quan la llum es filtra per l'escletxa

Quan la llum es filtra per l'escletxa,
quan l'escletxa és la llum.
.
Inspirat en una fotografia de Robert García Pano, del seu llibre Papa, no vull que et tanquin a la presó.

Beneït Manuel Pérez Bonfill

El col·lectiu diLLUMS d’arts al forn tenim algunes característiques que ens agrada remarcar: ens agrada sumar, ens tenim estima mútua, tothom col·labora amb generositat i amb el seu estil, volem difondre la cultura en general, i la cultura ebrenca en concret, i ens agrada ajudar la gent que comença.

I una altra característica és que ens agrada homenatjar els nostres grans. Avui, un cop més, i en motiu del primer aniversari del seu traspàs, hem homenatjat l’estimat Manuel Pérez Bonfill.

L’acte ha estat pensat, coordinat i dirigit per Emigdi Subirats, i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Tortosa, Òmnium Cultural, i totes les universitats amb presència a Tortosa: URV, UNED i la UOC.

L’acte ha tingut lloc al carrer Hemingway, en motiu que Manuel Pérez Bonfill va escriure sobre ell (el llibre que es va publicar l’any passat amb textos en castellà es titula Hemingway), i per la seva proximitat al refugi antiaeri, a l’antic cinema Fèmina  i a “l’ensanche”.

Ha estat una visió en petites píndoles de la polièdrica vida cultural de Manuel Pérez Bonfill, amb aquestes participacions:

Sílvia Panisello recita “Els amants”.

Lluís Martin Santos, petit monòleg de Hamlet.

Carme Abril recita un paràgraf narratiu de “La fira de sempre”.

Joan Panisello mostra ensenya els dibuixos de Ferran Vilàs del llibre Giny d’aigua

Jordi Mulet i un grup de músics interpreten unes jotes sobre el nostre professor de sempre.

Jesús M. Tibau llegeix un paràgraf d’Abusos del ritual, amb la col·laboració de Sílvia Panisello.

Montse Boldú recita un sonet del Rector de Vallfogona.

Montse Pallarès llegeix part d’una carta de Manuel Pérez Bonfill.

Conxita Jiménez recita el poema “Beneïts”, de Manuel Pérez Bonfill.

Manel Ollé recita un text autobiogràfic de l’autor.

Tomàs Camacho llegeix un poema de Goytisolo.

Josep Bayerri llegeix breu text d’homenatge escrit per Emigdi.

Emigdi Subirats, Jesús M.Tibau i Ernest Redó dialoguen sobre Manuel a l’estil dels col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

I tot acompanyat per la guitarra de Jordi Audí.

Per a finalitzar l’acte, Jordi Mulet i el seu grup canten un parell de cançons amb un to festiu que li hauria agradat a Manuel Pérez Bonfill.

.

Més fotos de l'acte en aquest enllaç.
Fotos aerispixel
Imagina ràdio 
Primera Columna de Canal 21 Ebre
Canal Terres de l'Ebre
Canal 21 Ebre
Escrit d'Emigdi Subirats L'humanista Manuel
Diàleg a l'estil dels col·loquis, escrit per Emigdi Subirats
Diari de Tarragona, Marina Pallás
Article de Josep Bayerri

Cites literàries

Quan un no vol tornar al lloc d'on prové, sovint és preferible desconeixe'n la causa.

Nou illes al nord, de Mònica Batet

 .

Un ganivet talla encara que no es faci servir. Només d’agafar-lo ja talla.

La natura exposada, d’Erri De Luca

 .

"A la Montse li agradava Pink Floyd! No ens en sabíem avenir! Per fi el món semblava que tenia la intenció d'ajustar la seva velocitat de rotació a la nostra vida."

Tant de bo fóssiu aquí!, de Fede Cortés

 .

Hi ha una òliba en un ametller vell que fa les ametlles amargues perquè fa massa temps que ningú no el cuida. La vida és això: anar avançant de cap a l’amargor final.

Terra aspriva, de Sebastià Bennasar

 .

Descriure la realitat em semblava una empresa inabastable, i inventar-me-la, una temeritat.

Projecte tothom, de Maiol de Gràcia

Personatges de la batalla de l'Ebre, 9/16 Marco

L'any 2018, en motiu del 70 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.

.

MARCO

Les vinyes, que tant li recordaven la seva Itàlia els primers dies, sembla que es cargolin sota el pes de la calor, mentre el so constant i hipnòtic de les cigales sura entre els pensaments. No sap quant de temps resta immòbil, sense aquella energia amb què inicià l’aventura; i els ideals i l’èpica, no recorda el moment exacte en què es fongueren. El sol ja li toca els peus, caldria bellugar-se. Una abella, potser molesta per la seva presència, vola prop del seu rostre. Per un moment pensa matar-la, però no ho fa.

La natura exposada, de Erri De Luca

La natura exposada, de Erri De Luca

Bromera Edicions, 2019
Sinopsi

En un poble allunyat a les muntanyes, un escultor que coneix molt bé la contrada comença a passar persones clandestinament d’un costat a l’altre de la frontera. No ho fa a canvi de diners, i això crida l’atenció d’un dels viatgers, un escriptor que explicarà la seva història. Els mitjans, interessats per la notícia, volen saber més coses de l’escultor, que decideix marxar a un poble a la vora de la mar. Allà, el mossèn li fa un encàrrec d’allò més particular: restaurar una estàtua de marbre que representa el mateix Jesucrist i dotar-lo de sexe.

Amb el seu estil personal, Erri De Luca reflexiona en La natura exposada sobre la presència de la religió en les nostres societats, però també en les nostres vides, i més encara sobre els límits entre allò sagrat i allò profà, entre la bellesa humana i la bellesa divina.
Alguns fragments:

Perquè la mort sigui justa, ha de ser igual la manera de morir, la seva maner d’estrènyer. No es pot dir , com afirma el poeta persa, que la mort és justa perquè colpeja tant el pobre com el rei.

 .

Un cop apagada la flamarada, tornàvem a ser els mateixos d’abans. Però aquesta vegada estem sobris i no hi ha cap abans on poder tornar. Un ganivet talla encara que no es faci servir. Només d’agafar-lo ja talla. Mires l’altre a la cara i ja ha tallat

 .

A vegades tinc el desig d’agafar un arbre amb les mans, Tinc la sensació de notar cim li circula la saba. Et molesta si et comparo amb un arbre?

 .

 -No tinc clar si ets molt savi o molt estúpid.

-Soc vell, un camí entre el cos i la seva ombra.

-Doncs jo et trobo molt cos i molt poca ombra

 .

Em respon que els homes volem escorcollar els límits de l’univers.

-Sembla que no ens correspongui-li dic jo.

-Exacte, però no tenim llibertat d’aturar-nos. Pertanyem a una espècie implacable.

 .

Em sorprenc dient bestieses. Combinades amb la cara seriosa que faig la fan riure. Un home se’n pot enorgullir, de la rialla d’una dona. O potser riu per fer-me content, per una mena de compassió més desconeguda.

 .

No està bé treure’s importància per no molestar els que ens envolten. Estem fets per resplendir, tal com ho fan els nens

12a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

La Jornada Literària de Cornudella de Montsant arriba ja a la 12 edició. Enguany tindrà lloc el 13 de juliol, amb el següent programa:
.
17.30h. Celler Cooperatiu

Copa de vi, obsequi del Celler, i Inici de la microruta literària, amb fragments de Joan Brossa, i actuació poètica de Sergi Quiñonero. 

 .

18.30 h. Al Casal Jaume I. C. Sant Isidre

Presentació de llibres i lectura de fragments:

 .

Sílvia Mayans, Cendra

Joan Pinyol, Avi et trauré d'aquí

Sergi Quiñonero, Pasar un poema por el ojo de una aguja

Maria Carme Roca, El far

Lurdes Malgrat, El secret de les terres roges

 .

I tot amb la companyia lúdica i musical de Pili Cugat i Carlos Lupprian
.

.
I ara una mica més d'informació de cada participant:

SÍLVIA MAYANS  

(Barcelona 1969) El 2009 va deixar Barcelona per viure a la Terra Alta on paisatges, pobles i gent li servirien d’inspiració. El 2012 és finalista del premi Ferran Canyameres amb “Cap llàgrima sobre la tomba” (Pagès Editors 2014), primera novel·la de la saga protagonitzada pel detectiu casual  Elíades Bel, que continua amb “Cendra” (Pagès Editors 2016).

Ha participat en els llibres col·lectius “Barcelona, viatge a la perifèria criminal” (Al Revés 2017) i “Assassins de l’Ebre” (Llibres del delicte 2019).

Té en ment la tercera novel·la de la saga i altres projectes com l’ÀNIMAlari, on amb la il·lustradora Sílvia Franzoni, fan una incursió poètica que explora el costat més fosc de l’ànima humana.

 .

JOAN PINYOL

(Capellades, 1966) És llicenciat en Filologia Catalana per la UB, catedràtic d’Ensenyament Secundari i escriptor. Des de fa trenta anys és professor de Llengua Catalana i Literatura. “Avi, et trauré d’aquí!” és el seu dinovè llibre, després de reculls de contes, com Avinguda Capri i Pilota de set, de reculls de microcontes com Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna i Micromèxics, de novel·les com Ningú no mor i El mar de les ombres, a més de biografies i materials didàctics a propòsit d’obres d’autors com Pere Calders, amb qui mantingué una relació epistolar durant deu anys que es va convertir en el seu estímul literari.

 .

SERGI QUIÑONERO

(Barcelona, 1968) Artista visual i poeta, performer, en actiu desde 1993. Es pot seguir la seva trajectòria i obra a diverses antologies, llibres i revistes de poesia visual, catàlegs i internet. Exposa individuament o col·lectiva i recita y executa accions poètiques sobre els escenaris. Ofereix també de forma habitual xerrades sobre el seu treball. Curador al 2011 i 2012 de la convocatòria de land art, “Poblet. Natura i Art” (Paratge Natural de Poblet), que tindrà també la seva continuació al 2019 al mateix espai, i entre 2016 i 2019 com a “Els Ports. Natura i Art” (Parc Natural dels Ports). Actualment resideix a Els Guiamets.

. 

MARIA CARME ROCA 

(Barcelona, 1955)Llicenciada en Història i en Filologia Catalana.

L’any 1997 va publicar la seva primera obra. Amb més d’una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la LIJ, el conte curt, l’assaig i la novel·la. Pel que fa a la novel·la s’ha especialitzat en novel·la histórica.

Ha obtingut diversos premis literaris com el Lola Anglada, el Barcanova, el Nèstor Luján, el Bancaixa o el Joaquim Ruyra. La seva novel·la A punt d’estrena va rebre el Premi “l'Illa dels llibres” per votació popular. L’últim premi ha estat el Prudenci Bertrana per la novel·la “El far” (Columna, 2018).

 .

LURDES MALGRAT I ESCARP

(Lleida). La passió per les lletres és una constant en la seva vida. És autora dels llibres de poesia Amat, Terra fonda, i Senyals a la costa i de la novel·la El secret de les terres roges. Com a dramaturga destaca l’obra de teatre Refugiats (2011). En el camp de l’assaig, ha realitzat estudis de l’obra de Diego Ruiz, Josep Anton Baixeras i Jordi Tiñena. Actualment és professora de llengua catalana i literatura i participa en l’associacionisme literari del Camp de Tarragona: dirigeix l’Escola de Lletres de Tarragona i és membre de La Gent del Llamp i de l’APELLC.

 .

PILI CUGAT

Cantant, Actriu, Poeta, Guia Turística. Al 2014 presenta el projecte de representació teatralitzada i cantada: “La jueva de Tortosa”.

Com a poeta ha col·laborat amb el llibre “Dona Poesia” i està a punt de sortir publicat el seu llibre  “He obert els ulls”.

 .

CARLOS LUPPRIAN

Guitarrista, compositor, guionista. Estudia Jazz a l’AMMJ,  i composició i electroacústica a la Fundació Phonos. Ha estrenat obres a reu del món i col·laborat estretament amb Fernando Krahn i J.M. Mestres Quadreny.

 Al 2015 Pili i Carlos comencen a treballar plegats en  projectes teatrals i musicals on destaca el seu espectacle Jocs d’Aigua.
.
Notícia a Ebre digital

testimoni d'història massa antiga

Que les teves pedres no siguin testimoni sols
d'història massa antiga;
reneix, Tortosa
.
Inspirat en un dels gravats de Carme Boix, exposats a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, tot el mes de juny

Quan la línia no és frontera

Quan la línia no és frontera entre les emocions, 
sinó frontissa.
Cada textura, cada color,
és mitja part del mateix mapa.
.
Inspirat en una fotografia de Robert García Pano, del seu llibre Papa, no vull que et tanquin a la presó.

Carme López i Àngel Martí ens visiten a Tens un racó dalt del món

Carme López i Àngel Martí ens visiten a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre. En una agradable conversa a tres parles dels seus llibres: Versant en femení, de la Carme López, (o de Sentiments trencats com és coneguda a les xarxes), un poemari dividit en tres parts (sensacions, reflexions i sensualitat); i d'Àngel Martí comentarem el seu poema Llunes de vellut i marbre, i el recull de contes De part certa, a més del molt recent Lo parlar calero.
Però hi ha molt bona relació entre els dos autors, i s'intercanvien lectures, i parlem de tot allò que ens mou a escriure.
Abans parlem amb Robert García Pano, que acaba de publicar el seu primer llibre Papa, no vull que et tanquin a la presó, on posa en comú la fotografia i la poesia.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 12 i 19 de juny a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube