Desdefinicions (shortir)

Shortir. Sortir de casa sense anar lluny; a 1 km com a màxim.

Xarxes degustació

De tant en tant m'agrada recollir petites perles que trobo per les xarxes i que m'agrada recomanar.
.
I sense que serveixi de precedent, em ve de gust començar, tot i que en sigui organitzador, recordant el recital virtual de lletres de cançons de Georgie Dadd: diLLUMs Dann al forn.
.
Apunt reflexiu i emotiu a facebook de Francesc Sabater Margalef des del seu confinament a Tarragona, sobre el seu poble, Ginestar, i les segones residències .
.
La divertida idea de l'actor Martí Peraferrer Vayreda a facebook, un dietari fotogràfic casolà, amb en Tartalius, un personatge amb qui comparteix confinament i moltes vivències quotidianes que recull en un àlbum fotogràfic, tot i que és més divertit seguir els seus apunts diaris.
.
Els poemes diaris que Jordi Blanch comparteix a twitter .
.
Revisionar el programa Històries de Catalunya, de TV·
.
Pau Lleixà, de l'Ajuntament de La Ràpita explica una història a partir de títols de llibres.

El nedador

Aquests dies de confinament estic mirant bastant de cinema. M’agrada descobrir pel·lícules que desconeixia, d’altres que n’havia sentit parlar, i recrear-me en clàssics del meu gust. Avui em motiva parlar d’El nedador, amb Burt Lancaster d’enorme protagonista, basada en un conte de John Cheever, que va retratar com ningú la societat nord-americana de bona part del segle XX.

Des de que sóc un xiquet, que tinc debilitat per Burt Lancaster (llavors, en la meva innocència infantil, l’anomenava Burlan Caster). Era un dels meus actors favorits. Em magnetitzava l’energia, l’entusiasme amb què es movia, el seu somriure marca de la casa, l’habilitat gimnàstica que demostrava en moltes escenes (va arribar a treballar en un circ) a les seves pel·lícules d’aventures i acció, com ara la inoblidable  El halcón y la flecha (en castellà, és clar, l’únic idioma en què miràvem el cinema de petits).

A aquell xiquet que em sentia poca cosa, tímid i poruc, suposo que em transmetia optimisme i vitalitat, i una forma d’encarar la vida plena de força i gosadia.

Després, de gran, he descobert altres versions del seu treball interpretatiu, amb personatges madurs, o vells, abocats al dubte, la incertesa o el fracàs. I la meva admiració s’ha incrementat.

El nedador és especial, parca de condiments, amb un Burt Lancaster madur, de físic encara envejable per la seva edat. Durant tota la pel·lícula només llueix un cenyit banyador, i pretén tornar a casa nedant, de piscina en piscina de totes les cases, xalets o mansions, dels seus amics i coneguts, de classe alta de la ciutat. L’aigua, l’element líquid on es troba còmode, aïllat del present, submergit al passat. A poc a poc, anirem descobrint que quelcom de tràgic ha passat a la seva vida i que ell, cada cop més confús, no arriba a admetre, o nega obsessivament.

Inicia el seu itinerari pletòric de força i entusiasme (el Burt Lancaster que admirava de petit), però a mesura que avança, descalç, li entra fred al cos, coixeja, i se’l veu caminar d’esquena, allunyant-se feixuc per una sendera encatifada de fulles entre el bosc i, si m’ho permeteu, a mig camí de la incertesa (el meu Burt Lancaster d’ara, perdedor, que m’entendreix). La pluja amara el final.

El primer nanoconte

Un dels gèneres que millor em defineix, si és que es tracta d'un gènere i no d'un vici, és el nanoconte. La seva extrema brevetat, i normalment la improvisació amb què els escric, s'ajusten a la meva manera d'escriure.
Em va costar alliberar-me de l'obligació que m'autoimposava d'escriure contes més llargs, i assumir la meva aposta, o la meva penitència, cap a la brevetat.
Primer vaig acceptar que escrivia microcontes, però això dels nanocontes va arribar quasi sense voler.
I quin va ser el meu primer nanoconte?
No acabo d'estar segur de quina és la resposta.
El primer nanoconte que vaig escriure de forma conscient, fou l'any 2008, animat pel repte d'un grup de blocaires que tenien un blog anomenat Hespéria, que van convocar un concurs de relats breus de ciència ficció de menys de 140 caràcters. Aquesta iniciativa va despertar la meva curiositat i era un repte que, juganer de mena com soc, no podia deixar passar. I vaig tenir la sort de guanyar el concurs i la corresponent corona d'heli sòlid, amb aquest nanconte que després inclouria al recull I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions 2011):

L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva. 
.
Però de fet, anteriorment, ja n'havia escrit un altre, tot i que de forma inconscient.
Uns anys abans, a l'arxiu on anotava idees que tenia per a escriure contes, hi havia un parell de frases que rellegia i rellegia a l'espera de trobar com desenvolupar la idea i escriure'n un conte. Però no me'n sortia, no sabia com continuar. Després de l'experiència amb els nanocontes de ciència ficció el 2008, em vaig adonar que no podia continuar la idea, perquè el conte ja estava escrit, de manera que el vaig donar per finalitzat sense modificar ni una coma del text de la idea, i el vaig incloure al recull Una sortida digna (Cossetània, 2009):
.
Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària  li ha rebentat la pilota. 
.
Per tant, quin és el meu primer nanoconte? No ho sé, decidiu vosaltres mateixos.

A mig camí de la incertesa, per Sant Jordi a la Biblioteca de Tortosa

A la pàgina de facebook de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, durant tot el dia de Sant Jordi, es van passar vídeos d'un centenar d'escriptors i escriptores amb novetats per a aquesta Diada que, en circumstàncies normals, haurien passat pel programa de ràdio Tortosa que realitzen des de fa anys.
S'agraeix l'entusiasme i l'esforç per donar-nos visibilitat des del confinament.
En aquest enllaç podeu veure el meu vídeo on llegeixo un dels contes del llibre A mig camí de la incertesa.

All the jazz

Nous fragments de guió De pel·lícula, aquest cop de All the jazz (Comença l'espectacle):
.
-Creus en l'amor?
-Crec en dir t'estimo; t'ajuda a concentrar-te.
-Però tu ho dius contínuament.
-Sí, ho dic sovint.
-Quan?
-Quan dona resultat.

Clausura de la Setmana Cultural de Tivenys

Avui a les 6 de la tarda, tinc l'honor de clausurar la primera edició de la Setmana cultural de Tivenys, aprofitant l'ocasió que ens dona el confinament, i desitjant que no sigui l'última.
Ho podeu seguir a la seva pàgina de facebook.

Els meus llibres a Onada Edicions

Onada Edicions, en motiu del Sant Jordi confinat que tots hem patit, ha tingut la iniciativa Llibres des de casa, per tal de difondre vídeos on els seus autors parlem dels nostres llibres amb l'editorial.
Jo parla dels meus llibres No és la derrota, sinó el vent, i de La vida darrere de l'aparador.
Els vídeos de la resta d'autors, en aquesta llista de reproducció.

A mig camí de la incertesa, a Tarragona Ràdio

A Tarragona Ràdio, el dia de Sant Jordi confinat, fent una breu explicació del meu llibre  A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions), juntament amb altres companys i companyes.

Explica'ns un conte

Helena Bonals, una de les lectores que fa temps tinc el goig de tenir, ha escollit un dels meus nanocontes per a participar a instagram a la iniciativa Explica'ns un conte de la Biblioteca Santa Tecla de l'Hospitalet
Ho podeu veure en aquest enllaç.

Contes que viatgen a l'Argentina. Revista aji

Des d'ahir, dia de Sant Jordi encara al continent americà, col·laboro amb la revista cultural argentina aji.
Començo amb la traducció de dos contes del meu primer llibre Tens un racó dalt del món.

http://www.revistaaji.com/dos-cuentos/
Gràcies a la Fàtima Beltrán, a qui vaig conèixer per la seva novel·la Bienalados, per suggerir la meva col·laboració. 

Ernest Redó recomana A mig camí de la incertesa

L'Ateneu Calero ha donat l'opotunitat de recomanar llibres en aquest Sant Jordi confinat, i agraeixo l'amic, mestre, músic i escriptor Ernest Redó, que hagi recomanat  A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

A la Biblioteca de Móra d'Ebre

Participant a la iniciativa de la Biblioteca de Móra d'Ebre, amb altres escriptors confinats, parlant del meu llibre A mig camí de la incertesa.

Recordant Sant Jordis

Fotografies d'altres sant jordis que enguany no podrem fer.

reducció química de la vida

Durant aquest període de confinament, tan ple d'incerteses, d'improvisació i d'emocions, les xarxes socials bullen d'activitat, i els grups de whatsapp, de vegades, es tornen frenètics, i l'allau d'informacions, desinformacions, opinions, invencions, etc, amenaça amb sepultar-nos, oblidant l'oportunitat d'aturar-nos en silenci, sense fer res, reflexionant o simplement badar.

A banda de l'allau de missatges que ens arriben al mòbil, s'agraeix alguna conversa per telèfon, per l'antic sistema de parlar sense haver de veure's, i conversar una mica a la deriva, però captant , amb els ulls tancats si cal, les emocions que hi ha darrera de cada modulació de la veu.

Així ha estat la conversa amb l'escriptor i amic Francesc Valls-Calçada, amb qui havia de presentar aquest abril el meu nou llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions) a Cornudella i a Tarragona.

No passa res, ja en portem unes quantes de presentacions, i les que vindran.

Li demano permís per a compartir una frase amb què ha descrit el llibre: "reducció química de la vida: res és allò que sembla, però sembla allò que és".

Me la quedo.

Cuideu-vos.

A mig camí de la incertesa, proposta de la llibreria La 2 de Viladrich

A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions), entre les tres propostes de Sant Jordi de la llibreria La 2 de Viladrich, juntament amb el poemari Deix, de Valer Gisbert, i la biografia de Zoraida Burgos, escrita per Montse Castellà.

A mig camí de la incertesa, a la Casa de les Lletres de Tarragona

Gràcies a la iniciativa de Casa de les Lletres, de l'Ajuntament de Tarragona, uns quants escriptores i escriptores hem pogut parlar dels nostres llibres en aquest Sant Jordi confinat.
Aquí el meu vídeo on presento A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions)

Resum novetats ebrenques per Sant Jordi

Ja fa uns quants any que amb Gustau Moreno repasso a Canal 21 Ebre les novetats ebrenques abans de Sant Jordi.
Enguany no podíem deixar de fer-ho, tot i tractar-se d'un Sant Jordi atípic i confinat.
Reitero les meves disculpes pels oblits o i pels llibres que no hem pogut comentar per manca de temps, ja que intento fer una llista exhaustiva que vaig realitzant al llarg de tot l'any.
Que passeu un bon Sant Jordi, malgrat tot.

Àngel Burgas a Tens un racó dalt del món

Àngel Burgas ens visita aquesta  setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre. 
Fem un breu repàs a la seva llarga trajectòria especialitzat en literatura juvenil, amb tres llibres: L'anticlub, un llibre clau a la seva carrera, Kamal i els alfabetistes, on mostra la seva visió de l'humor, Ohio, el seu llibre juvenil més recent, una distopia.
Després ens centrem en el seu llibre més recent, adreçat a públic adult, Els dies del Rainbow, amb un local nocturn dels anys 80 com a rerefons, però amb la dificultat d'estar ubicat a un poble petit, inspirat en el Broadway de Jesús (durant el programa sovint confondrem els dos noms). Més comentaris sobre el llibre i la lectura d'un fragment en aquest enllaç. 
Abans, l'il·lustrador Ignasi Blanch ens recomanar cinc llibres recents il·lustrats per alumnes seus:
Lota la Catxalota, del col·lectiu Rosa Sardina; Tantes dites, tantes rimes, de Fran Nuño i Jan Barceló; Ningú com jo, d'Ignacio Chao i Eva Sánchez; Núvols al cap, d'Elena Val; i Nico et Ouistiti, de Nadine Brun-Cosme i Anna Aparicio Català
I les seccions De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes

El programa s’emet el 22 i 29 d'abril, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Una història contada amb llibres

Pau Lleixà, tècnic de cultura de l'Ajuntament de La Ràpita, ens explica una història a partir de títols de llibres, la majoria ebrencs, especialment rapitencs, entre els quals tinc el goig de veure encara saltar el meu El vertigen del trapezista.
Gràcies

Gerard Vergés: res no val tant com un instant d'amor

Recital virtual de textos de Gerard Vergés, de temàtica amorosa, el dia de Sant Jordi, el sisè aniversari de la seva mort.

Fa tres anys que diLLUMs d'arts al Forn organitza aquest recital, que tenia lloc a l'espai Gerard Vergés del parc Teodor Gonzàlez de Tortosa, però que enguany haurà de ser virtual, i amb la participació d'una cinquantena de persones vinculades al món cultural ebrenc en la seva majoria, però també d'arreu dels Països Catalans.

Es podrà veure a les diverses xarxes socials dels diLLUMs d'arts al forn, facebook, twitter, youtube, i al blog dillums.blogspot.com
.
Se'n fan ressò a Canal 21 Ebre