tens un racó dalt del món: Felicitats petites (34)

06 de març 2008

Felicitats petites (34)

Avui, segurament tot un clàssic de les Felicitats petites de tots plegats: maduixes amb nata. Sense comentaris.

10 comentaris:

Els del PiT ha dit...: Salutacions des d’Un racó del meu petit món.
Acabo de rebre el teu comentari al bloc en el que fas referència a la semblança del nom dels nostres blocs. Vaig començar el bloc a principis d’any i a poc a poc vaig anar confeccionant el títol. Quan vaig googlejar-me vaig anar a parar al teu bloc, em va sorprendre també la coincidència, tot i que no és el mateix, fruit d’aquesta troballa vaig descobrir el top català i ara considero el teu bloc un germà gran.; 6 de març del 2008, a les 8:53
romanidemata ha dit...: un plaer llaminer i també molt sensual, és el què m'evoquen les maduixes amb nata.

salut i bon dia.; 6 de març del 2008, a les 10:27
Júlia ha dit...: Molt bo, però milloraria amb nata 'de veritat' i no d'esprai, pel meu gust!; 6 de març del 2008, a les 13:09
Anònim ha dit...: Una felicitat una mica més gran: l'esprai de nata directament a la boca.; 6 de març del 2008, a les 13:42
zel ha dit...: Mmmmmhhhhh, petita felicitat, dolces les maduixes, però les del meu avi, allò sí que eren maduixes... Salut!; 6 de març del 2008, a les 14:11
Ignacio ha dit...: això sí que és lo millor de lo millor; 6 de març del 2008, a les 15:08
Betty ha dit...: Mmmmm! sóc molt llaminera, per a mi, són un gran plaer!!
petons de nata

Vinc de ca el veí, participo a les HV per primer cop! el meu blog està obert a tothom de més de 18 anys. Si ja els has fet, jeje!, pots visitar-me a casa meva.; 6 de març del 2008, a les 19:08
núria ha dit...: Petita, petita ...
el veig força gran aquest bol i està ben ple!; 6 de març del 2008, a les 19:20
bajoqueta ha dit...: Boníssim. Amb nata o sense.; 7 de març del 2008, a les 13:02
Anònim ha dit...: Maduixes amb nata
Les maduixes són les lletres de la sang que habiten allí on hi hagi un humà que senti, metaforitzades en plantacions de tomaqueres que suggereixen vida, en gots de vi que pregonen rius que creuen la màgia de percebre i existir, roselles que enlairen al món el seu rostre bell empeses per l'aire que tot ho mou.
La nata un rostre pur que contempla l'amor des de l'última fila d'una aula, tot llegint Plató, l'himne de la mare neu que ho cobreix tot del color primigeni dels llibres més genials, un terrós de sucre morint d 'amor per un café que pel seu sacrifici queda endolcit, la farina que ens posa sobre la taula el pa nostre de cada dia.
Les maduixes en nata són el cúnul de tota la bellesa quan es fonen el vermell i el blanc, l'amalgama que fa estremir els sentits quan goteja sang des de la puresa primera en el nom del primer amor, quan obrim la boca i deglutim aquest postre ens estem menjant un tros de paradís que ni la mossegada d'Eva ens ha pogut robat.
Georgie.; 7 de març del 2008, a les 19:49