14 de gener 2011

Es desperesa el matí


Es desperesa el matí que jau sota llençols de boira. Un gegant de pedra s'entendreix mirant al sud
.
Text inspirat en una foto de Patxi que poden veure sencera aquí.

5 comentaris:

Cromlec ha dit...

La foto i el poema donen ganes de quedar-se al llit, sota els llençols, tot mirant per la finestra, en un dia plujós.

Salut

Núria Pujolàs ha dit...

M'agrada mooooolt!!!

Isabel H. T. ha dit...

No sé si el alma le transmite a los ojos, o los ojos al alma, tanta poesía.
Me da dulzura y paz.

Núria Martí Constans ha dit...

Una entrada breu i tan tendra i intensa!
Salut des de Girona!

Assumpta ha dit...

Oooh, deixeu-lo dormir una miqueta més!!