L'hereva de dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga

L'hereva de dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga, és un retrat irònic de l'alta societat mallorquina de meitat segle XX, que l'autor dibuixa o caricaturitza amb una ploma brillant, àcida, corrosiva, intel·ligent i divertida. Al llibre tornen a ser protagonistes els membres de la família dels Bearn, les seves hipocresies, vicis i decadències, enmig d'una societat on conviu la manca de cultura dels uns i els aires de grandesa dels altres, l'esnobisme, les façanes de cara a la galeria i els peus de fang. Llegir aquesta novel·la és tot un plaer per als sentits, que no es pot perdre cap amant de la literatura, ni cap estudiós de l'ànima humana.

Us deixo només amb uns quants fragments:

.

"Nosaltres, les senyores mallorquines..." Aquestes quatre paraules l'electritzaven. Armada amb elles entrava als casals de les velles famílies que dormien vora la Seu veient transcórrer els anys i resant pels avantpassats.

"La baronesa era una dona elegant, educada i deseducada a Viena, bella, cocaïnòmana, sensual i, al mateix temps, ingènua... Del comte Jules se sabia que es presentava com a germà de la baronessa. Potser era veritat, però ningú no s'ho creia."