
Es desperesa el matí que jau sota llençols de boira. Un gegant de pedra s'entendreix mirant al sud
.el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
La foto i el poema donen ganes de quedar-se al llit, sota els llençols, tot mirant per la finestra, en un dia plujós.
Salut
M'agrada mooooolt!!!
No sé si el alma le transmite a los ojos, o los ojos al alma, tanta poesía.
Me da dulzura y paz.
Una entrada breu i tan tendra i intensa!
Salut des de Girona!
Oooh, deixeu-lo dormir una miqueta més!!
Publica un comentari a l'entrada